“Representar un Goldoni, és una responsabilitat molt gran” Destacats

Ferran Corbalán ens sorprèn un cop més amb la posta en escena d’una obra intensa. Aquest cop una comèdia d’amor, un amor confús, en la qual els personatges, que es volen afermar dins d’una nova classe mitjana moderna i emergent, ho confonen tot. 
Corbalàn ha fet una adaptació extraordinària de “L’estiueig” de Carlo Goldoni i dues de les actrius, la Dolors Xivillé i la Beatriz Gual, analitzen l’obra i els seus papers.
 
Estrena al Patronat de Premià de Mar de “L’Estiueig” de Goldoni. Molta responsabilitat portar a escena una obra que va triomfar al TNC?
Beatriz Gual. Evidentment!! Però hem de tenir en compte que no som professionals, sinó un grup amateur que estimem el teatre i esgarrapem hores del nostre temps lliure per poder gaudir-ne (esperem que ho tingueu en compte a l’hora de fer la crítica, i no caigueu en les comparances… hehehe)
Dolors Xivillé. Sí, tens raó, representar un Goldoni, és una responsabilitat molt gran. Crec, que tret d’alguns dels actors consagrats, cap de la resta que hi sortim, no hem estat conscients del que significa fins fa molt poc. Per altra banda, la responsabilitat es duplica quan, com molt bé dius, aquesta mateixa obra va triomfar al TNC. 
 
Es tracta de la versió de Galceràn? O Corbalán ha fet la seva pròpia adaptació?
Dolors Xivillé. Hahahaha!! En Ferrán ha fet la seva pròpia adaptació. Penso que els directors sempre fan adaptacions de les obres que volen representar, no és més que donar-hi el seu toc personal al text. 
 
Es la primera vegada que us poseu sota la direcció de Corbalán?. Es fàcil treballar amb un director com ell de reconeguda exigència i sentit de la perfecció?
Beatriz Gual. Sí per mi és el primer cop. És fàcil treballar amb ell donat que és una persona molt propera, afable i comprensiva, i “cuida” molt als seus actors, alhora d’una alta exigència que permet un gran aprenentatge al seu costat.
Dolors Xivillé. No, vaig estar sota la seva direcció fa vint anys representant “Quan la ràdio parlava de Franco”. I l’any passat vaig representar “Excuses” amb ell. Aleshores em vaig adonar que el Ferran m’havia transmès la seguretat i les eines per poder sortir a l’escenari i gaudir del que estàs fent. És molt fàcil treballar amb ell.
 
Com definiries l’obra en poques paraules? Creus que es pot fer una extrapolació al moment actual donat que parla del final d’una època i els canvis que això comporta a la societat?
Beatriz Gual. L’obra explica el que estan disposats a fer uns personatges per tal de gaudir d’un estiueig ostentós. Esperem que el públic, a banda de passar una bona estona, reflexioni sobre la importància de ser curosos a l’hora de gestionar els propis recursos econòmics. Fent un paral·lelisme amb l’obra, no hem d’oblidar que actualment som una “societat endeutada”... demanem crèdits per poder gaudir d’unes vacances a l’estiu que hem d’anar pagant durant l’hivern, i els mesos de calor hem de retornar els diners que vam demanar en préstec la tardor anterior… 
 
Com definiries el teu paper?
Beatriz Gual.  Vittoria és una persona capritxosa a qui li encanta anar a l’última, sense tenir en compte que la seva família (en aquest cas el seu germà) no disposa de recursos econòmics suficients. És visceral i apassionada... i necessita un marit!!
No pot ni veure a la seva futura cunyada (Sra. Giacinta), que juga a dues bandes i té al seu pobre germà ben entabanat. Val a dir que en Ferran ha aconseguit que Giacinta i Vittoria s’odiïn dalt de l’escenari... i és un plaer poder gaudir d’una gran amistat una vegada que deixem de ser el personatge!!
Dolors Xivillé. La Giacinta és la filla soltera, amb molt de caràcter, del ciutadà que representa el ric d’aquells temps, tot i que, de vegades tan sols és aparença. És una noble, que navega entre l’amor del Guglielmo i el de Leonardo, sense poder escollir amb el cor sinó que ho ha de fer amb el cap, com era propi d’aquells temps. Des de l’inici dels assajos he anat coneixent-la i, amb l’ajut del Ferran, espero haver-la entès i poder transmetre al públic el que Goldoni volia.
 
Les dues s’acomiaden entre rialles i un efusiu. “Molta merda i esperem que gaudiu de l’espectacle!!!”
 
En el nostre twitter de Pànxing (@panxingpx) sortejarem entrades per veure l'obra teatral. Animeu-vos a participar!!
 

Informació addicional

  • Nom: Patronat Teatre
  • Text: Maite Viñals
  • Municipi: Premià de Mar
Back to top