Entrevistes

Alba Xandri Destacats

Un somni fet realitat, una realitat feta somni.
Farà quatre anys que l’Alba i el Ricard van decidir recórrer el món en bici. Durant aquest viatge, van crear el blog Bike 2 Reality, en el qual el Ricard feia les fotos i els vídeos i l’Alba, els relats, fent publicacions cada dues o tres setmanes. Com que molta gent s’hi va enganxar, els van demanar per fer un llibre. Titulat La màgia dels pedals, la parella explica la seva aventura a través d’un total de 55.000 km i 40 països.
 
Quan vau marxar?
El 2 d’octubre de 2014, el dia del meu aniversari 
 
I per què? O amb quina intenció?
Sempre havíem fet viatges a l’estiu d’1 mes, 3 setmanes. Bolívia, Sud-àfrica, Islàndia... I quan tornàvem sempre ens venia la depressió. Ens hi volíem quedar més…. Vam decidir agafar-nos un any sabàtic amb la intenció de fer Sud-amèrica pedalant, però quan vam arribar a Colòmbia, vam fer centre Amèrica. Aquesta primera etapa va ser de 14 mesos. Vam tornar per passar el Nadal del 2015 i el febrer vam tornar a marxar des de casa fins a la Xina. El dia que vam marxar va fer una nevada, estava la creueta tancada que l’obrien aquell dia i van obrir, estava tot blanc, vam trobar un amb la màquina llevaneus i ens va dir: “-On aneu? - A la Xina... -I d’on veniu? -De Berga”. Vam arribar a la Xina, vam travessar Europa. Fins a la Xina vam tardar uns 6 mesos. I de la Xina vam baixar cap al sud-est asiàtic: Laos, Cambodja, Tailàndia i Myanmar. I aquí vam acabar de pedalar, vam agafar un vol i vam anar a Nova Zelanda i vam pedalar l’illa del sud i l’illa del nord. Després un altre vol i vam anar a Corea del Sud i totes les illes del Japó (2 mesos i mig). Després d’Hokayo vam volar al Canadà –és clar que hi ha oceans entremig–, vam fer la ruta The Great Divide (una falla que separa l’est de l’oest). Aquesta és una que van fer els anys 90, hi ha mapes i tot i són 4.400 km tot per pistes de terra. A mi em va canviar molt la visió dels EUA. Vam passar pel Far West, molt pro-Trump però a part d’això molt hospitalaris, que ens donen moltes voltes a Europa. S’ha de donar una segona oportunitat, però vam notar molta diferència. Tenia una excedència de 3 anys i jo de 2, però la vaig perdre perquè vaig estar més. Això de volar a Barcelona serà un xoc i vam volar a Bilbao i vam fer la Transpirinenca. I el 20 d’agost de 2017 vam tornar.
 
Ruta
 
No sé si és fàcil dir amb què et quedes.
A nosaltres ens agrada molt les zones remotes i solitàries, i un que ens va agradar molt. Entre Argentina i Xile, els Andes, que els vam travessar diverses vegades per passos de més de 4.000 m d’altitud, algun fins i tot pels 5.000. Vam haver de planejar menjar per 12 dies, que saps que no hi ha res, i on intervé el factor aventura-repte. El Kurdistan també és molt bonic creuar-lo, si t’agrada anar per zones de muntanya i poca gent. I un que ens va sorprendre positivament, tot i que hi ha molta gent, és el Japó, sobretot per l’hospitalitat de la gent. I per impacte cultural, Iran, per l’Islam, la llei islàmica, i la dona i el seu paper que val una merda, vaja.
 
Us en deuen haver passat mil...
La gent em deia “has d’escriure un llibre”, i pensava “si home”. I ara veig que hauria de fer una segona part. A la Xina va ploure durant 2 mesos seguits. Quan pedales i no pots eixugar la roba... “Durillo”, sobretot psicològicament. A Cambodja se’ns va tombar una barca, vam caure dins el riu... No va passar res, però n’haguéssim pogut passar moltes. El que recalco més que la gent al món és bona. Hi ha molta hospitalitat. Quan surts, hi ha persones que t’ho donen tot sense tenir res. I sempre són els que no tenen res? Sí i no, al Japó hi ha molta gent rica, que té, i que també dóna... Crec que ho he canviat una mica.
 
I heu après moltes coses? O heu canviat alguna cosa?
No tornarem a ser mai els que érem. Ens hem tornat més atents. Aguditzes més els sentits, la intuïció la portes a uns extrems que aquí no necessitem per viure, però quan viatges l’has de fer servir. La velocitat fa que et puguis conscienciar més de les coses. A part dels paisatges i tot, ens ha sorprès molt la gent que se’ns ha acostat. La bicicleta ajuda a això. Et volen ajudar. Saben que no els faràs res... La bici és la velocitat ideal, pots observar i no és tan lent com caminar... 
 
En Ruta
 
Preparació?
Tots dos competíem, però hem trobat gent sense forma física i l’ha anat agafant. Potser nosaltres fèiem tirades de 100 km i ells potser de 50 km. No ens hem posat pressa... És la gràcia, teníem tot el temps del món.
 
Què n’heu tret?
Ens hem tornat més observadors i intuïtius. I perds les pors. “Com ho farem per dormir amb tenda? Com trobarem aquest camí?” Veus que es van solucionant a mesura que tu pedales... El Ricard és més tranquil i jo més nerviosa. Però sí, les coses s’han anat solucionant. També hi ha, suposo, el factor sort. Hem de deixar fluir més les coses.
 
Penseu en la següent?
Sempre tens projectes al cap però...
 
Parella? Encara esteu junts?
Doncs sí. Jo penso que el Ricard i jo ens completem molt. No som iguals amb res. Potser la bicicleta sí, deu ser l’únic... Jo sóc molt més bona organitzant visats o menjars i ell molt millor navegant, o la mecànica. Per tant, això ho ha posat fàcil. També t’acabes coneixent molt més. 3 anys 24 hores, i també aprens d’un mateix. Hi ha situacions que arribes al límit. Tinc gana, tinc fred i l’altre no en té... A vegades has d’aguantar i hi ha una dosi molt important d’empatia i respecte, si no, no ho fas.
 
Vaixell
 
Heu portat Catalunya al món?
Ostres, quins farts d’explicar!! Ens ha sorprès molt que el tema del procés a molts llocs del món ha arribat. Un 11 de setembre érem a Nicaragua i va sortir per les notícies. Al Japó diverses persones també ens ho van demanar sovintejadament. També hi ha l’altre extrem. Catalunya costa més, però Barcelona, des de les olimpíades, des de tot lloc del món.
 
Llibre?
Autoedició. No és una novel·la. És un llibre molt íntim, és tot real. No m’he inventat res i no veia clar que s’edités amb les modificacions que calen. El presentarem a Berga, pels volts de Sant Jordi.
 
A qui li pot interessar?
No és una guia de viatges però és un conjunt de relats que es poden llegir de forma cronològica o independentment... Hi ha països i històries que he deixat al tinter. És un viatge personal i interior. Vivències, anècdotes... Moltes reflexions sobre valors, sobre la humanitat com és. Tipus de lector molt ampli, des de qui li agrada viatjar des del sofà fins al que vol agafar la bici. En les xerrades també es presentarà un documental de la primera part del viatge (d’uns 20 minuts).
 

Informació addicional

  • Text: Sílvia Culell
  • Fotografía: Ricard Calmet
  • Municipi: Berga
Back to top