Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Entrevistes

Marcel Gros i Pueyo, clown i pallasso Destacats

El temps que ens ha tocat viure... per en Josep M. Rossinyol. 
És membre de la CIATRE (Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya) i de la TTP (Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics). Ha col·laborat en diversos programes de televisió: Paral·lel de TV3 (1998-1999) i Cosas que importan de TV1 (1999 i 2000). 
 
Pallasso i circ són indestriables? 
Per sort ja no. El pallasso al principi l’havies d’anar a veure al circ, era el lloc idoni per ell. 
 
Que és el circ pel pallasso? 
El circ és un art, on s’ajunta la veritat més veritat de totes, que és el risc, amb la poesia del pallasso, que és una poesia bèstia i naïf, una poesia que connecta directament amb la humanitat, que connecta directament amb el nen, amb el nen que portem a dins, i jo intento connectar amb el nen que portem a dins i amb l’adult que porten a dins tots els nens.
 
La finalitat d’un pallasso és només fer riure?
No, un pallasso de veritat ha de fer riure i alhora fer pensar una mica, i fer, no bestieses, sinó animalades en el bon sentit de la paraula. Som animals racionals per tant ho hem d’aprofitar. 
 
Alguns pallassos s’han convertit en autèntiques màquines per fer riure a la canalla. Que en pensa d’això?
Jo amb aquests pallassos no hi combrego, perquè crec que riure és la cosa més seriosa que hi ha. Jo no m’agafo ningú seriosament si no riu, perquè si no ets capaç de riure, no cal que m’expliquis res. 
 
En Accio(1)
 
Sobretot riure’t de tu mateix.
Sí, riure’t de tu mateix és indispensable per començar a riure junts. Riem amb el pallasso, el pallasso no se’n en riu de nosaltres, i nosaltres no ens riem del pallasso, riem del que fa el pallasso; perquè quan aplaudim a un pallasso és com si ens aplaudíssim a nosaltres mateixos. Veiem reflectit aquest animal sensible, un animal de costums sociables. 
 
No és el mateix riure’t d’una persona que riure del que fa una persona. 
I sobretot apreciar si algú et vol fer riure, fer riure és una comunicació molt maca. 
 
Jo tenia complex de tenir el nas massa llarg, fins que vaig aprendre a riure’m de mi mateix. 
Jo  sempre dic que no has de tenir vergonya, ni de riure ni de plorar, ni de morir ni de ressuscitar.
 
Sàvies paraules.
 

Informació addicional

  • Text: Josep Maria Rossinyol
  • Municipi: Berguedà
Back to top