Indrets

La Baells: on el riu Llobregat s’eixampla Destacats

Al Berguedà, quan el riu Llobregat i la riera Mergançol arriben a Cercs i a Vilada, respectivament, comencen a fer-se grassos, talment com dues serps que s’haguessin cruspit un conill cadascuna. I no en va: han de fer-se grans per poder encabir els 115 Hm3 d’aigua que conté l’embassament de La Baells quan està ple a vessar.
El rumor de la construcció d’aquest embassament va començar a córrer, entre els habitants del Berguedà, cap a finals dels anys ‘60 i es va confirmar en ferm el 1970 quan, des del govern de Madrid i de la Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental, es va informar als ajuntaments de Cercs i de Vilada de la seva construcció.
 
De fet, havien estat els mateixos usuaris del riu Llobregat els que havien presentat una sol·licitud per demanar la redacció d’un projecte per a la presa de La Baells l’any 1947, però no fou fins 30 anys més tard que veieren el seu somni fet realitat, concretament el 7 de febrer de 1976 quan, l’aleshores rei d’Espanya, Joan Carles I, feu cap a aquestes terres per fer-hi la seva inauguració.
 
Les alegries dels uns contrastaven amb les tristeses dels altres. Es van viure uns anys molt durs: la clausura de la línia fèrria del carrilet (primer fins a Guardiola i poc temps després fins a Cal Rosal), la construcció d’una nova carretera, les expropiacions de terrenys, la pèrdua dels habitatges, del records, de les vides, de les històries personals i col·lectives...
 
I és que l’embassament no es va construir per als berguedans, es va construir, sobretot, per afavorir uns interessos totalment aliens i que gairebé ningú podia entendre: assegurar l’abastiment d’aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana, regular el cabal del Llobregat, gràcies a la seva capacitat laminadora, i garantir els recs i els aprofitaments industrials d’aigües avall. 
 
La Presa De La Baells
 
Uns anys més tard, i un cop refets de tots els atzucacs, algunes persones de la comarca van veure la necessitat de reivindicar l’ús d’aquest embassament més enllà dels usos per als quals fou concebut i començar-li a donar un ús esportiu, lúdic i cultural tant per a la població local com per als visitants.
 
D’aquesta manera, l’any 2002, es va començar a celebrar, el què aleshores s’anomenà Festival del Riu, i que tenia per objectiu reivindicar tots aquests altres usos. El festival, que durava un cap de setmana i que aglutinava un gran ventall d’activitats, uns anys més tard passà a anomenar-se Festival de La Baells i a convertir-se en la veritable festa de la gent d’aquests pobles.
 
Fa un parell d’anys, l’Agència Catalana de l’Aigua va entendre aquesta demanda del territori i el format de festival que s’havia fet fins aleshores va deixar de tenir sentit. Per això, es va passar a realitzar un festival d’estiu a La Baells amb una programació d’activitats que durava des de mitjans de juny fins a mitjans de setembre i que tenia per objectiu donar a conèixer les empreses que operaven en aquest espai, així com també noves activitats que fins aleshores no s’hi havien desenvolupat.
 
Esports
 
El festival va ser un èxit i això ha facilitat l’organització d’una nova edició enguany amb un total de 25 activitats programades des del 2 de maig fins el 26 de setembre: Programa
 

La presa de La Baells

L’obra més espectacular i visible de l’embassament és la seva presa. Situada en el terme municipal de Cercs, la presa es presenta com un gran mur de formigó de doble curvatura de més de 102 metres d’alçada, dels quals 95 són sobre la llera del riu, i amb una amplada de 302 metres.
 
Si passejar-se per l’exterior ja resulta espectacular, el què deixa realment sorprès és la seva visita interior. La impressió que produeix trobar-se dintre del formigó de la presa sabent els milers de litres d’aigua que estan empenyent a l’altre costat és indescriptible. El Museu de les Mines de Cercs ofereix una visita guiada a la presa tots els dilluns i dimecres del mes d’agost a les 12.30 o bé qualsevol altre dia amb concertació prèvia. 
 
Presa De La Baells
 
A més, en aquests moments, s’està en procés de renovar l’espai expositiu que hi ha a la galeria oberta de la presa per fer més interessant i confortable la visita.
 

La via blava de la Baells

Una de les possibilitats més evidents que ofereix l’embassament és la pràctica esportiva. Durant l’estiu s’hi duen a terme diversos esdeveniments esportius competitius (travessia de natació, triatló de muntanya, duatló infantil...) però també hi ha una demanda com a espai d’entrenament en diverses disciplines esportives.
 
Per començar a desenvolupar aquest espai, com un indret d’entrenament i de pràctica esportiva, l’any passat la zona de la presa es va equipar amb la Via blava de La Baells. Una zona abalisada amb boies que permet nedar en aigües obertes d’una forma totalment segura fent un recorregut de 1000m. La distribució de les boies permet també fer distàncies més o menys llargues en funció de les necessitats de l’usuari.
 
Enguany, aquesta via ha passat a formar part del projecte de Vies Braves de la Costa Brava, que s’ha expandit també cap a algunes platges de la província de Barcelona.
 
Vies Braves
 
A banda de poder entrenar o nedar de forma individual també s’hi programen diverses dinamitzacions al llarg de l’estiu.
 

Patrimoni submergit: Sant Salvador de la Vedella

Amb la construcció de l’embassament de la Baells, tres pobles que formaven part del municipi de Cercs van quedar negats per les aigües: Miralles, La Baells i Sant Salvador. 
 
L’església de Sant Salvador és l’única construcció que es conserva de l’antic poble del mateix nom. Quan l’embassament és ple resta com un petit illot envoltat d’aigua. Sant Salvador és documentat des de l’any 830 quan l’abat del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles hi fundà un petit monestir. La primera comunitat era eremítica i vivia al peu de l’actual església, en unes petites balmes que encara són visibles.
 
La primera església pre-romànica es va bastir al S.IX però fou substituïda per una obra romànica durant els segles XI i XII. Del conjunt del monestir només se’n conserva l’església que, tot i les modificacions del S. XVIII, encara manté la nau coberta amb volta apuntada i l’absis a llevant. En el segle XVIII també es va construir la rectoria sobre les antigues dependències monacals.
 
Sant Salvador
 
Diversos elements originals de l’església, com una ara de l’altar del segle VIII, un calze i una patena del S.XII o XIII, una talla de Crist en majestat romànica o dues teles que reprodueixen la pujada al calvari i la lapidació de Crist, es troben repartits entre el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el Museu Episcopal de Vic.
 
Actualment no es pot visitar l’interior de l’església per motius de seguretat, però fer-hi la volta en barca és una excursió del tot recomanada. 
 
En el marc del festival d’estiu de la Baells es programa una sortida en barca per arribar-hi el 6 d’agost, festivitat de Sant Salvador.
 
 

Informació addicional

  • Text: Rosa Colomer
  • Fotografía: Rafael López-Monné / Turisme del Berguedà
  • Municipi: Berguedà

Articles destacats

Back to top