Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Rutes

Camí de la Font Calenta Destacats

Fent Camí amb el Russi (Josep Maria Rossinyol), en companyia de la Maria Antònia Ortega, presidenta de l’Associació de Veïns Sant Bartomeu de la Valldan.

ITINERARI  I CRÒNICA
Des de Berga agafem la carretera BV-4241 a Sant Llorenç de Morunys, poc després de passar el km 3, veiem una pista que baixa a l’esquerra (aquesta no l’agafem), seguim quelcom més enllà i després de fer un revolt a l’esquerra, veiem (s’ha d’estar atent) com una pista que travessa la carretera. La que baixa a l’esquerra porta al polígon industrial. Deixarem aparcat aquí el cotxe, a mà esquerra, just on comença la pista (no hi ha massa espai). Ara creuem la carretera i agafem la pista que puja al santuari de Queralt. Al cap d’uns metres, veiem un corriol que creua perpendicularment la pista i també un pal amb cartells indicadors.
 
17h 30’.- Cruïlla.- Els cartells ens indiquen que som en un lloc anomenat “Garreta”. Un cop hem llegit les banderoles, seguim la que indica “Camí del Portell”, que porta el número 0810 i marxa de pla cap a l’esquerra senyalat amb marques de color groc (alerta perquè són escasses). Durant una estoneta, seguim paral•lels a la carretera. Sentim la remor d’un rierol que també avança paral·lel i es troba entre nosaltres i la carretera.
 
El Secret Que Guarda La Font Calenta
 
17h 38’.- Creuem el rierol.- A partir d’aquest moment, seguim pel costat d’aquest rierol. 
17h 40’.- Cruïlla.- Creuem una pista perpendicular que puja des de la carretera; sota d’aquesta, podem veure la casa de Garreta. Nosaltres seguim endavant pel nostre corriol que a poc a poc es va eixamplant. Fem parada per fer unes fotos on el rec salta un parell de marges. 
 
El Rierol De La Font Calenta Saltant Per Uns Marges
 
17h 50’.- Cruïlla.- Deixem per un moment el rec i seguim uns metres per la pista per agafar, tot seguit, un corriol que surt a mà dreta. Tornem a sortir al costat del rierol, el qual ja no abandonarem. El corriol continua pel seu costat (un dels principals al·licients d’aquesta ruta). De tant en tant, veiem alguna marca de color groc (també en veiem de color verd i blanc, cosa que pot confondre, ja que les grogues van substituir les bicolors i les haurien d’haver esborrat). El corriol, que va molta estona planejant, gira de cop a la dreta i puja amb fort pendent en direcció als cingles de Garreta. Seguim pujant pel costat del rierol. Es nota que ha plogut fa poc, fem el que podem per tal de no enfangar-nos massa. 
18h 15’.- Cruïlla de camins.- Poc després arribem a una petita esplanada on hi ha una cruïlla de camins. Cap a l’esquerra marxa un camí, i cap a la dreta un corriol. Aquí parem per fer-nos una foto. Després seguim amunt pel costat del rierol, mirant de no mullar-nos. El camí passa encaixonat entre dues parets força altes, com si fos una trinxera sense sortida. La font brolla abans d’arribar al final, a mà esquerra. 
18h 30’.- De retorn a la cruïlla de camins. Un cop arribem on ens hem fet la foto veiem a mà esquerra una marca groga mig tapada. Ens decidim a seguir aquest corriol per mirar d’estalviar-nos el tram enfangat. 
 
Ultim Tram
 
18h 35’.- Cruïlla.- Un corriol creua perpendicularment el nostre. L’agafem cap a la dreta, és a dir, direcció avall. Aquest va girant cap a la dreta fins que arribem de nou al rierol pel qual hem pujat, amb la sort de sortir més avall del lloc enfangat. I de cop veiem en una gran pedra una marca de color groc mig tapada per l’herba. Una marca que de pujada no hem vist, i que ens hauria estalviat enfangar-nos de pujada. A partir d’aquí, desfem el camí que havíem fet. Mentre anem baixant la Maria Antònia em va explicant algunes coses: “Jo anava a caminar amb la meva àvia Maria a l’obaga de Queralt, a buscar herbes i maduixes de bosc, a casa no n’arribava mai cap”. Un pensament trist passa pel seu cap, ho noto en la seva expressió: “Recordo el dia que es va cremar la muntanya de Queralt, el pare treballava i la mare ens deia: nens, aneu a dormir, i nosaltres li responíem: no mare, no, que la muntanya es crema. Ho recordo com si fos ara mateix. Des de casa, ho vèiem. Va ser esfereïdor”. Parlant sense adonar-nos arribem a la carretera. 
19h 00’.- Som de retorn al cotxe. 
 
 
CONVERSA:
La Maria Antònia Ortega és diplomada en Magisteri en l’especialitat de Ciències Humanes i Socials per la Universitat de Vic, i té un postgrau en Educació Infantil per la UNED de Cervera. Des de fa més de 25 anys, treballa per al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i és professora a l’escola Santa Eulàlia de Berga. Actualment, també exerceix els càrrecs de presidenta de l’Associació de Veïns Sant Bartomeu de la Valldan i de regidora de la ciutat de Berga.
 
 La Valldan és un barri de Berga? 
(La resposta és ràpida i contundent) Mai, això mai. La Valldan és un poble.
 
 Quina diferència hi ha entre un barri i un poble?
Un barri creix dintre d’un altre poble. Nosaltres tenim una història que es remunta al segle XIV. És més, a nivell eclesiàstic continuem conservant la parròquia. I el més important, el sentiment de la gent de la Valldan és que continuem sent un poble.
 
 Què va passar?
L’any 1966, tot i l’oposició dels veïns des del primer moment, vam patir una annexió “forçada” per part d’un règim feixista a la capital de la comarca. Com a compensació, l’any 1991, la Valldan va ser reconeguda com a districte, l’únic que té Berga.
 
 Quina diferència hi ha entre un barri i un districte?
En el cas de Barcelona, els districtes municipals tenen autonomia i capacitat de decisió, gestió econòmica i es regeixen per un consell municipal de districte, que coordina els serveis i béns del districte. En el nostre cas no és així, i aquesta figura està substituïda per una persona que fa la funció de regidor de districte, que actualment sóc jo. Quan es van fer les últimes eleccions municipals, vaig ser nomenada per part de l’alcaldessa com a regidora del districte de la Valldan.
 
 De fet, feu notar que sou diferents, sou una comunitat molt activa?
Sí. Tenim la nostra festa major i, el cap de setmana abans, una trobada de puntaires, que s’ha recuperat. Conservem la nostra cavalcada de Reis. Nomenem les pubilles i hereus del nostre poble. Fa uns 5 anys, va tenir lloc aquí la proclamació de pubilla i hereu de la Catalunya Central. Fa molts anys, la gent que vivia aquí va fer el seu Vot de Poble a la Mare de Déu de Queralt, que revivim cada any pujant a peu a Queralt. Cada 11 de setembre, pugem la senyera al serrat de Fullaracs. Per carnestoltes participem amb una carrossa i molts participants a la rua de Berga, tenint molt present el nom del nostre poble. Tenim el nostre propi grup de Caramelles i celebrem la truitada. Tenim la nostra pròpia caminada popular i vam publicar un llibre amb la història del nostre municipi i un altre en record i homenatge a mossèn Joan Noves.
 
 Així doncs, aprofitant que està a l’ordre el dia, el futur de la Valldan podria passar per demanar la independència de Berga?
Actualment, hi ha tres escenaris possibles: continuar tal com estem, convertir-nos en una entitat municipal descentralitzada, o tornar a ser un poble.
 
 I per quin us decanteu?
Estem mirant els passos que s’haurien de fer per ser una entitat descentralitzada. Funcionaríem com una espècie d’ajuntament però sense ser-ho. Seria un entremig. Dependríem de Berga en algunes qüestions i al mateix temps podríem gestionar els recursos necessaris per a una sèrie de serveis.   
 
 
FITXA TÈCNICA:
Punt de sortida i arribada: Cruïlla de la carretera a Sant Llorenç de Morunys, amb el camí que puja al santuari de Queralt per la capella de Sant Joan. Està poc després del km 3, sortint de Berga.
Durada aprox: Anar i tornar, sense comptar les parades, hem trigat aproximadament 1h 20’. 
Dificultat: Fàcil, però s’ha d’estar molt alerta a les marques. 
Nota: El temps marcat a la ruta és l’invertit per nosaltres.
 

Informació addicional

  • Text: Josep Maria Rossinyol
  • Fotografía: Josep Maria Rossinyol
  • Municipi: Berguedà
Back to top