Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Cultura

Els bolets de primavera Destacats

Hi ha una certa creença segons la qual els bolets només surten a finals d’estiu i a la tardor. Res més lluny de la realitat. Fins i tot en comarques tan fredes com la nostra, podem trobar una gran varietat de bolets de primavera, alguns dels quals comencen a sortir ja pel mes de març.

Potser el més abundant i conegut sigui la cremallola (o cama-sec o moixeriga, com es diu a Cerdanya): el Marasmius oreades, que es fa en extensos erols als prats de la plana i de mitja muntanya. Té una cua molt flexible que no es trenca fàcilment, fet que el distingeix d’altres bolets potencialment tòxics i és un excel·lent comestible, tant fresc com assecat, cosa que potencia el seu aroma. Ideal en guisats de carn o en truites.
 
Un dels bolets rei de la primavera és el moixernó (Calocybe gambosa), que també es fa en erols, generalment a prop de certs tipus d’esbarzers i matollars, en prats a mitjana alçada, la ubicació dels quals –les famoses moixerneres- són un secret molt preuat que només sol passar de pares a fills. És un bolet molt gustós i aromàtic.
 
Les murgues, verpes i rabassoles són uns bolets força preuats que surten entre la fullaraca als torrents de muntanya. Aquests bolets cal bullir-los i llençar l’aigua de la bullida, perquè són tòxics si no es fa. Una altra opció és assecar-los, cosa que també destrueix la toxina. Als restaurants cerdans és típic trobar les murgues amb foie, una veritable delícia.
 
I tot i que n’hi ha molts més, acabarem amb un cert desconegut que darrerament s’ha posat de moda: el marçot (Hygrophorus marzuolus), de la família de les llenegues, que tot i el seu nom, a Cerdanya sol sortir enmig dels boscos de coníferes cap al maig. És molt bo fet al forn i costa de trobar, ja que sol estar soterrat entre la terra del bosc.
 

Informació addicional

  • Text: Enric Quílez i Castro, President del Grup de Recerca de Cerdanya
  • Fotografía: Francesc Esteban
  • Municipi: Cerdanya
Back to top