Entrevistes

Entrevistem a Lluís Dolcet, Montse Dolcet i Núria Bonet Destacats

“El trinxat és un plat senzill però molt potent”.
Davant la imminent celebració de la 22a edició de la Festa del Trinxat, el gran esdeveniment gastronòmic de la comarca de la Cerdanya, en Lluís Dolcet, cuiner i lligat a la festa des dels seus orígens com a coordinador dels menús de l’acte; Montse Dolcet, actualment regidora de Turisme de Puigcerdà i representant de Cuina Pirinenca de Cerdanya, i Núria Bonet, restauradora reconeguda, propietària del restaurant Ca la Núria i també representant de Cuina Pirinenca, recorren la història de la festa, des dels seus inicis al moment actual. Una evolució en el temps que fa d’aquesta festa, la gran festa de la cuina ceretana.  
 
Com sorgeix la idea d’aquesta festa?
Lluís Dolcet.- La idea va sorgir com un invent per intentar promocionar una mica Puigcerdà i la Cerdanya en general. En principi no les teníem totes però la veritat és que va tenir una bona acceptació des del primer moment, ja a la primera edició van assistir unes 700 persones, la gent feia cua des de primera hora del matí a l’Oficina de Turisme per poder comprar els tiquets i no quedar-se sense taula.
Montse Dolcet.- Jo crec que en alguna reunió de feina, l’equip de govern i la comissió de festes del moment, devien decidir que un plat tan popular era una bona idea per promocionar la gastronomia de la comarca. La cosa va quallar i, de fet, va ser un encert com ho demostren les 22 edicions que celebrem enguany.
 
I el món de la gastronomia va pujar de seguida al carro o va costar molt?
M.D.- Crec que devien pujar de seguida al carro i, que més que lent ha estat complicat. La gent lluita amb el dia a dia del seu negoci i reaccionar a coses que es fan fora dels seus establiments és complicat, implicar-se al 100% en un acte que es fa en cap de setmana, un dia de molta feina al seu negoci ho complica més. S’ha aconseguit formar un equip de treball, de gent que no és pròpiament del món de la gastronomia i que aquella nit no tenen problema a treballar. A més, sempre hi ha algun restaurador que es pot escapar i apareix al pavelló.
Ll. D.- Home, els primers anys vam patir una mica però cap a la tercera edició ja van ser unes 900 persones les que van assistir i cada anys s’ha anat millorant; l’entrada en escena de Cuina Pirinenca va modernitzar la festa, incloent plats més moderns.
M.D.- De fet, poc a poc s’ha canviat l’organització; el trinxat el continuen fent restauradors de Puigcerdà i, des de fa 4 ó 5 anys, els entrants i el segon plat els elabora Cuina Pirinenca. Això ho ha facilitat tot molt, ja que no és necessària tanta implicació dels cuiners (s’estalvien l’elaboració del segon plat) i Cuina Pirinenca ha assolit aquesta part amb molt plaer. 
 
Com arriba una festa, en principi popular, a ser l’esdeveniment gastronòmic més important de la comarca?
M.D.- Treballant cada any per millorar, amb constància i intentant que sigui sempre la mateixa festa però que cada any tingui un element nou, diferent, que destaqui i la faci diferent.
 
Ha patit molts canvis la festa amb els anys?
M.D.- En els darrers anys hi ha una tasca molt important per incorporar, el màxim possible, tota la línia de producte Km0, algun producte ecològic, productes autòctons... perquè pensem que així, a més de la promoció de la gastronomia, ajudem també als productors de la comarca.
 
Festa Del Trinxat
 
Hi ha algun canvi notable en aquesta edició... alguna cosa a millorar?
M.D.- Sempre hi ha coses a millorar. Segurament el canvi més cridaner d’enguany és que hem obert la pastisseria a la comarca. Si fins ara les postres les feien pastissers de Puigcerdà, enguany comptarem amb pastissers de diferents punts de la comarca.
 
Com es converteix el trinxat, un plat quasi de supervivència, en l’estrella d’un sopar de gala com aquest? 
Núria Bonet - El trinxat és un plat molt bàsic: patata i col amb una mica de cansalada. Les patates són un producte molt típic de muntanya i aguanten molt temps sense fer-se malbé. La col d’hivern potser és el producte més típic que tenim a la comarca, i podríem dir que era un els pocs productes frescos que antigament podien disposar, ja que era l’únic que aguantava a l’hort tot l’hivern. I la cansalada blanca la salaven per conservar-la i la feien servir d’acompanyament del trinxat.
M.D.- El trinxat es fa a molts llocs de Catalunya amb varietats diferents de col, el que diferencia el nostre és la col d’hivern de la comarca, una col que comprem als productors i des de l’Ajuntament es reparteix entre els cuiners, per assegurar-nos que tot el trinxat que se serveix és com ha de ser. 
Ll. D.- I encara que plat senzill, els primers anys vam tenir algun problema. Algun trinxat se’ns va fer agre i vam rebre moltes crítiques. El problema és que no és fàcil fer trinxat per 900 persones, l’escalfàvem amb forns de 90º i això feia que en algun plat la col fermentés; des que ho fem amb la paella d’acer inoxidable ja no hem tingut mai més problemes.
 
Quins altres elements trobarem al menú 2017?
N.B.- Formatges dels Pirineus i embotits de la comarca, una sopa de ceba modernitzada, amb un ou ecològic i de final un jarret de porc amb un llit de peres de Puigcerdà.
 

Informació addicional

  • Text: Redacció Pànxing
  • Municipi: Cerdanya
Back to top