Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Entrevistes

Neus Crispí, Mestressa Cuinera a les Jornades Gastronòmiques del Nap de Ger Destacats

“Devem ser entre 25 i 30 mestresses, cada any s’hi afegeix alguna nova”.

El pròxim 18 de novembre se celebrarà a Ger la XXVIII Mostra de Cuina Popular amb Naps de Cerdanya. La mostra l’organitza  l’Ajuntament de Ger, que compta amb la col·laboració de les mestresses de Ger, l’Associació de Cuina Pirinenca de la Cerdanya, restaurants de la comarca i Productors de la Cerdanya. El nap de la Cerdanya ja és avui dia un producte gastronòmic molt valorat, cada vegada més consumit, i ben segur que la jornada de Ger hi té alguna cosa a veure. Per saber-ne més i millor hem entrevistat Neus Crispí, veïna de Gréixer que participa en la festa del Nap des dels seus 13 anys.

Neus, ens expliques breument quan i per què es va començar a organitzar aquest esdeveniment de la tardor gastronòmica de Ger?
L’any 1991 es va organitzar per primera vegada, fruit de les converses que van tenir l’alcalde del moment, en Carles Bertran, amb els representants de la Societat Gastronòmica del Pirineu. Ha estat un èxit perquè ja ens trobem en la 28a edició.
 
Per què es va escollir el nap per organitzar aquestes jornades temàtiques?
El nap és un producte que tradicionalment a la Cerdanya s’ha fet servir molt en la cuina tradicional. Qui més qui menys tothom ha menjat o cuinat el tiró amb naps. Com que ja hi havia qui cultivava naps a la zona, com ara el meu padrí, suposo que van pensar que seria una bona manera de promocionar-ne aquest producte i, sobretot, la cuina elaborada amb naps. Actualment, és un producte autòcton i popular als camps de la Cerdanya.
 
El cultiu és complicat?
No, però no és el mateix el que pot créixer aquí com el que poden haver sembrat a La Seu. Els sembrem pels volts de Sant Jaume en un camp de blat acabat de segar (el rostoll) i es recullen amb l’arpella, eina que va molt bé per collir naps, pels volts de Tots Sants. El més complicat és el fet de netejar-los, ja que són petits i de forma rara que fan de mal treballar.
 
Ens expliques una mica com funciona la jornada per als qui no l’hem visitat mai abans?
La jornada es concentra en un sol dia, aquest any el diumenge 18 de novembre. S’organitza al pavelló i primer cal inscriure’s, aproximadament al preu d’uns 20 euros més o menys, ja que les places són limitades. Amb la inscripció formalitzada ja podem participar en el tast i el menú. Hi ha un primer plat que és cuinat per l’Associació de Cuina Pirinenca de Cerdanya, un segon plat que el fan els 16 restaurants que col·laboren en la jornada i després hi ha els tastos que fem les Mestresses, cadascuna de les quals fa una recepta pròpia. També hi participen els elaboradors de formatges i iogurts artesans de la comarca. Al final, a la tarda, després de l’àpat, hi ha ball per a tothom.
 
Jornada
 
Quantes mestresses hi participeu?
Devem ser entre 25 i 30, cada any s’hi afegeix alguna nova. Darrerament ja s’hi van incorporant noies més joves. Això, a la pràctica, són una recepta diferent per a cada cuinera. I cada mestressa cuina per fer-ne unes 20 racions del plat que consideri. Aquestes noves incorporacions no volen dir que perdem de vista a les que es van fent grans i que participen any rere any. I també caldria recordar a totes aquelles que han participat i ja ens han deixat. 
 
I cap home?
Sí, però no gaires. En aquests 28 anys, que jo recordi, n’han passat tres. Ah, i un noi.
 
Quins són els plats (guisats) més habituals de trobar a les jornades?
N’hi ha moltíssims. Des del clàssic tiró amb naps fins als peus de porc amb naps, canelons amb naps, bacallà amb naps, allioli de naps, trumfes amb peres i naps, botifarra negra amb naps, mandonguilles amb naps, trinxat de naps, naps arrebossats o els típics civets acompanyats per naps.
 
I algun plat fora del comú?
Si, i tant, des d’unes piruletes fins a una melmelada o uns raviolis de pasta fresca farcits de naps. O perquè no, pizza de naps i de postres un gelat de naps.
 
És difícil cuinar amb naps?
A veure... una mica sí, perquè és un producte delicat en el sentit que té un sabor intens. Et pot quedar un guisat massa fort perquè la cocció no és fàcil, encara que tothom té la seva fórmula. Si no vigiles com el peles, com el cuines o en quin moment l’incorpores al plat podria passar que et quedés estellós o, al contrari, filós.
 
Quanta gent es mobilitza per tot plegat, entre organització i assistents?
No et sabria dir amb seguretat però calculo que unes 500 persones, i et puc assegurar que a les taules no hi queda res, ni una sola engruna!
 
Per acabar, què els vols dir als lectors del Pànxing?
Que vinguin i que en gaudeixin, segur que els agradarà i molt.
 

Informació addicional

  • Text: Ivan Sanz
  • Fotografía: Fotos cedides per Neus Crispí i Juan Reyes
  • Municipi: Cerdanya
Back to top