Festes

La misteriosa llum trasllada Manresa al segle XIV Destacats

Milers d’espelmes i torxes il·luminaran la capital del Bages per commemorar l’arribada de la misteriosa llum procedent de Montserrat que va resoldre el conflicte amb el bisbat permetent construir la Sèquia de Manresa, una gran obra d’enginyeria que evitaria la fam, la pobresa i la mortaldat derivades de la manca d’aigua i l’escassetat de collites. La Fira de l’Aixada, que enguany arriba a la vintena edició, prendrà el relleu de la festa, que culminarà amb la Transèquia, la marxa popular que ressegueix el canal des de Balsareny.
La Festa de la Llum és només l’inici del viatge al passat que cada febrer realitza la capital del Bages. Milers d’espelmes i torxes il·luminaran el centre de la ciutat per commemorar l’arribada de la misteriosa llum el 21 de febrer fa 672 anys. La Fira de l’Aixada prendrà el relleu el cap de setmana del 25 i el 26 de febrer, quan les mostres d’oficis, les parades d’artesania i d’alimentació i les recreacions històriques convertiran la ciutat en un mercat medieval per on passejaran artesans, nobles, cavallers i clergues, així com personatges històrics com el rei Pere III o el mestre d’obres Guillem Catà, responsable de la construcció de la Sèquia. 
 
A més de recreacions històriques, la Festa de la Llum i la Fira de l’Aixada també ompliran els carrers i les places de música, cercaviles i espectacles que ens mostraran com vivien els manresans al segle XIV. Destaquen ‘Baixem a la ciutat’, que explica la història d’una simpàtica família de Viladordis que baixa a Manresa per guanyar-se la vida al mercat; ‘Els Jocs del Dimoni’, on un pagès vendrà l’ànima al dimoni perquè plogui donant peu a un aquelarre de llum, color i so; el ‘Caudem festum’, on els moravians celebren amb danses el retorn dels llenyataires del poble després de setmanes al bosc; o els espectacles renovats del Col·lectiu de Jueus de l’Aixada, que mostraran els costums, les tradicions i els contes propis de la comunitat jueva de l’època. La cercavila dels Ministrers s’encarregarà d’escampar la música per tots els espais sense escenari.
 
Ballada Del Rossinyol I La Bolangera
 
Un altre dels plats forts de la Fira és la demostració d’oficis, que s’ubicarà en dos espais. Un d’ells és el Parc de la Seu, on hi haurà un taller de cuir i un altre de vímet i llana, així com un bufador de vidre, un llauner i un ceramista. L’altre és la Plana de l’Om, on es podrà veure treballar a un retauler, un tallista i una vitrallera, i també hi haurà una mostra d’armes de setge (per destruir fortaleses, muralles i castells). A tots dos espais, així com al carrer del Joc de la Pilota hi haurà forjadors.
 
També s’hi podran vistar el taller d’instruments musicals amb canya, instal·lat al carrer Sobrerroca, i, com no, el carreró del Balç, que tornarà a ser el carrer dels cuireters de l’edat mitjana. A més, hi haurà 200 parades d’artesania on es podrà trobar des de bijuteria, roba i peces de fusta i vidre, fins a embotits, formatges, dolços o mel, així com productes propis de la fira: la cervesa de l’Aixada –elaborada i envasada per ca l’Arenys-, el Pa de l’Aixada, els sirvensis (la gorra de la Fira, una mena de barret medieval) i les Ametlles de la Llum –que enguany els pastissers i la Fundació Alícia han renovat com un bombó d’ametlla torrada amb un recobriment dolç-. Les botigues de la zona també se sumaran a la festa ambientant en l’època medieval els seus aparadors.
 
Festa De L Aixada
 
Els infants no només gaudiran de les recreacions i els dolços, sinó que també podran participar en tallers gratuïts d’escriptura medieval, de pintura romànica amb pigments i d’encunyament de monedes que tindran lloc a la Plana de l’Om, mentre que si van fins al Parc de la Seu podran visitar l’Escola de Màgia, que de ben segur farà les delícies dels més petits de la casa.
 
Resseguint el canal
El punt final a la festa el posarà la Transèquia, una caminada popular, festiva i familiar creada el 1985 per la Jove Cambra de Manresa com a homenatge a les persones que entre 1339 i 1383 van participar en la construcció de la Sèquia, una de les principals obres d’enginyeria hidràulica de l’època medieval i que continua abastint d’aigua del Llobregat la capital del Bages i altres municipis de la comarca.
 
Caminant, corrent, en bicicleta i, fins i tot, en ‘handbike’, els participants surten des de la Resclosa dels Manresans, a Balsareny, i acaben al Parc de l’Agulla de Manresa després de passar pels termes municipals de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages. Es tracta d’un recorregut que ressegueix els 26 quilòmetres d’aquest canal d’aigua origen de les Festes de la Llum. 
 
Transequia 2015
 
Si no voleu caminar ni pedalejar tant, no patiu, hi ha diferents modalitats amb recorreguts més curts (informació i inscripcions a www.transequia.cat). I si hi aneu amb la canalla, tampoc: per tres euros (esmorzar inclòs), podreu deixar les criatures a la Minitransèquia, on podran participar en un munt d’activitats abans que els corredors arribin a la meta. 
 

Informació addicional

  • Text: Marta París
  • Municipi: Manresa
Back to top