Festes

La sàtira i la mofa prenen Solsona durant el Carnaval Destacats

Gegants grotescos que dansen al ritme del Bufi, les bruses de colors de les comparses, el ruc penjat del campanar... i molt d’humor, mofa i exageració són les característiques del Carnaval de Solsona, el primer municipi a recuperar aquesta festa prohibida durant la dictadura quan Franco encara era viu. Des d’aleshores ha anat evolucionant fins a convertir-se en el referent festiu i identitari que és en l’actualitat.
Fa 46 anys els solsonins van decidir recuperar el Carnaval, que ja celebraven abans de la Guerra Civil, i van fer creure a les autoritats que es tractava de la Festa Major d’Hivern. Fins i tot es va llegir el sermó satíric contra els governants, això sí, dalt d’un cotxe en marxa per si els perseguien els grisos. Poc temps després naixien els Gegants Bojos, que, liderats pel Gegant Boig, se’n riuen dels esvelts gegants de la Festa Major.
 
Aquest gegant geperut, panxut i calb, se’n riu de tothom que el mira amb la seva cara grotesca i fa ballar als assistents repartint garrotades mentre gira al ritme de l’encomanadissa ‘El Bufi’, que s’ha convertit en l’himne de la festa. L’acompanyen la Geganta Boja i el seu gran pitram, el Mocós, el Xut, la Geganteta, el Tòfol-Nano, la Draca, els Nans, el Comte de l’Assaltu i l’Olímpic. Però no ballen pas sols, sinó que ho fan acompanyats per centenars de persones que omplen els carrers de color. 
 
A diferència de la majoria de localitats on se celebra el Carnaval i la gent va disfressada, les tradicionals bruses dels tractants de bestiar de principis del segle XX s’han convertit en l’uniforme multicolor de les més de seixanta comparses solsonines. Cadascuna té el seu propi color i els integrants la duen des del primer dia de Carnaval fins a la nit de Dimecres de Cendra, quan es crema el Carnestoltes i Gegants Bojos surten per última vegada fins a l’any següent. També s’encarreguen de la baixada de ‘boits’, uns vehicles construïts amb coixinets en lloc de rodes que “pilots suïcides”, com se’ls coneix, fan baixar pel carrer del Castell i el de Sant Miquel.
 
Dos dels esdeveniments més esperats són la Bramada i el nomenament del Mata-rucs, encarregat de pronunciar el pregó (dissabte). Des de temps remots, els solsonins reben el malnom de “mata-rucs” perquè segons una llegenda volien pujar un ruc dalt del campanar perquè es mengés unes herbes i com l’entrada era molt estreta van pujar-lo estirant-lo del coll amb una corda. Des del 1985, els solsonins parodien els fets amb un ase de cartró que és hissat mentre els participants entonen la cançó ‘A Solsona, bona gent’, ja a dalt de la Torre de les Hores, ruixa al públic amb aigua que simula ser orina. 
 
Solsona
 
El rei Carnestoltes arriba damunt d’una carrossa i acompanyat d’una gran rua, i és rebut per l’ajuntament de Carnaval, una clara burla als regidors del consistori –els regidors duen una ceba penjada al coll en lloc de la medalla del càrrec-, a la Guàrdia Civil, als Mossos d’Esquadra i a l’Església –no hem d’oblidar que Solsona és seu del bisbat i, per tant, la figura del bisbe no hi podia faltar-. Després d’entregar-li l’enorme clau de la ciutat, es puja a la plaça Major i el predicador llegeix un sermó crític i irònic.
 
La música i la dansa juguen un paper molt important en aquesta tradicional festa. Dijous Gras, per exemple, té lloc la Música Sorda, durant la qual un grup de músics recorre el nucli antic desafinant constantment  fins arribar a la plaça Major, on posteriorment se celebra el Ball Mut, en què el públic balla els trossos musicats però també els silencis de l’orquestra. Diumenge és el torn de les contradanses, les sèries i les boges, en què les parelles de balladors, uns vestits d’època i d’altres, disfressats, dansen pels carrers i places mentre tiren confits o caramels –una mofa dels balls de saló francesos del segle XVIII-.  
 
El Carnestoltes regna tota la setmana fins que el dimecres de cendra, després de tants dies d’excessos, mor. El cos –en realitat, un ninot caricaturesc que cada any elabora el taller Casserras, responsable dels Gegants Bojos- és vetllat, dut en processó pels carrers del nucli antic de la vila i cremat. Juntament amb el sermó del predicador, són els primers actes que van ser recuperats el 1971 i que, per tant, tenen una major simbologia i emotivitat.
 
Després dels focs artificials que segueixen a la crema, els gegants surten per última vegada i durant més de dues hores, en les que també es despenja el ruc, ballen sense descans fins a la mitjanit, quan els músics deixen de tocar. És una nit màgica que cal viure en primera persona, igual que la resta del Carnaval, que també inclou tradicions com l’acte de Figues, coca i vi blanc. I no us deixeu els petits a casa! El Carnaval infantil (dilluns) inclou l’arribada del Carnestoltes, la Miss Forastera, el ball de disfresses, el correfoc i, fins i tot, gegants i bestiari, adaptats a la seva mida perquè els puguin fer ballar.
 

Informació addicional

  • Text: Marta París
  • Municipi: Solsonès
Back to top