Festes

Especial 1714: L'aportació dels Dalmases Ros de Cabrera

Fa just tres-cents anys, per aquestes mateixes dates, Pau Ignasi de Dalmases i Ros es trobava a Gran Bretanya com a ambaixador de la ciutat de Barcelona amb l'objectiu d'aconseguir una intervenció de l'armada anglesa que obligués a aixecar el setge a Barcelona. Entenien que Anglaterra estava obligada, com a signant del Pacte de Gènova, ja que havia embolicat a Catalunya en el conflicte successori. Traïció dels anglesos? Dalmases aconseguiria finalment el suport del nou rei Jordi... però just quan Barcelona ja havia capitulat per l'assalt massiu de l'11 S.

Els Dalmases Ros són un dels llinatges clau, especialment per les seves gestions en la diplomàcia internacional però dels quals és força desconeguda la seva vinculació a Cabrera de Mar. Per trobar l'origen d'aquesta relació ens hem de remuntar a 1670 quan, el prometedor botiguer, Pau Dalmases es casa amb Caterina Ros, l'única filla, i per tant, hereva del flequer i futur cavaller Francesc Ros, hereu de la casa Ros de Cabrera. A partir d'aquest moment Pau Dalmases afegeix "i Ros" al seu nom i inicia una espectacular escalada social. Són tres generacions: d'un avi paraire en un llogarret de l'Anoia fins a un nét marquès i diplomàtic, passant per un mercader enriquit amb palau senyorial al carrer Montcada.

Amb un matís significatiu, que Torres Amat atribueix al pare Pau, referit al seu fill Pau Ignasi: “su padre que ganó muchos caudales en el comercio y adquirió nobleza, solía decir, que temía mucho que lo que él había adquirido con sólo un libro [el de comptabilitat], lo perdería su hijo con tanta multitud de libros". La diferència de tarannà entre el pare, comptable i laboriós, i el fill, humanista i erudit, els marcaria i comportaria que la trajectòria política familiar fos zigzaguejant. El 1705 Pau Ignasi, confiant amb les seves connexions amb la cort borbònica, fou enviat a Madrid com ambaixador per denunciar la virulenta repressió del virrei, però a l'arribar fou detingut, desterrat a Burgos i París i no seria alliberat fins al 1709 en un intercanvi de presoners. Al retornar l'Arxiduc el nomenà marquès de Vilallonga pels serveis prestats. Davant la gravetat que suposava el Tractat d'Utrecht per al país, el 1713 accepta ser ambaixador davant les corts aliades, mentre el seu pare Pau, donant per perduda la causa, i retirat a Cabrera, passava les seves cartes a l'espionatge borbònic.

Caiguda Barcelona, i després d'uns mesos a Londres, sol·licità poder tornar, retent obediència a Felip V. Va ser desposseït dels títols que li havia concedit Carles d'Àustria, però els seus béns no li foren confiscats. Continuà amb les activitats literàries i històriques i morí el 1718. El pare Pau continuaria amb els negocis fins a la seva mort el 1723.

Informació addicional

  • Text: Benet Oliva i Ricós
  • Municipi: Cabrera de Mar
Back to top