Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Cultura

La col d’hivern Destacats

D’uns anys ençà, el trinxat de Cerdanya és un plat reconegut que ha arribat a eclipsar plats molt més tradicionals com el tiró amb naps. Es diu que es tractava d’un antic plat de subsistència que ara s’ha posat molt de moda i que es ven pertot arreu.

El principal ingredient del trinxat és la col d’hivern que, per anar bé, ha d’estar “tocada lleugerament pel fred”. Però què és exactament la col d’hivern i en què es diferencia de la col normal?
 
La col d’hivern es cultiva tradicionalment a mà. Té una gran resistència a les baixes temperatures i, de fet, com hem dit, ha d’estar parcialment glaçada pel seu òptim consum. Presenta dues varietats: una de fulla llisa i una altra de fulla arrissada.
 
La col d’hivern és de grandària mitjana, compacta, amb fulles marcades per nerviacions primes. És de color verd variable, però més intens a les fulles exteriors. Pot arribar a ser força alta (pot arribar fins a la cintura) i té les fulles totalment obertes. Se sembra per Sant Joan i es trasplanta a finals d’agost.
 
La seva recol·lecció cal fer-la des de mitjans de desembre fins a finals d’hivern. Per tant, desconfieu del “trinxat amb col d’hivern” servit en ple estiu. És cert que avui dia hi ha cambres frigorífiques que permeten gaudir de certs productes tot l’any, però la veritable col d’hivern fresca la trobareu, com el seu nom indica, als mesos d’hivern.
 
La col d’hivern té propietats diürètiques i afavoreix la motilitat intestinal. Tot i que les cols van ser domesticades a l’Àsia Menor, van ser els celtes i els romans qui varen estendre el seu cultiu per tot Europa. 
 

Informació addicional

  • Text: Enric Quílez i Castro (adaptació d’un text de Sebastià Bosom i Isern) President del Grup de Recerca de Cerdanya
  • Municipi: Cerdanya
Back to top