L’autor, que en la majoria de les seves novel·les es basa sempre en fets històrics, s’aventura aquí en fets hipotètics, alguns més creïbles que d’altres, però amb suficients arguments per pensar que poden ser possibles.

 

Sota el mite de Phaeton, que dóna nom a la novel·la, i amb un escriptor com a protagonista, ens ofereix una nova visió de la història de la humanitat. Segons la teoria d’un únic continent, mitjançant diverses llegendes mitològiques i creences religioses basades en escrits antics, ens presenta una civilització prou avançada que va existir fa 11.600 anys. L’anhel dels seus dirigents és manipular el pas del temps, les hores de sol i de foscor per gaudir sempre de la “Llum Eterna” sobre la terra. Per esdevenir els amos del temps i de la llum, cal tenir el control total i absolut del moviment de la terra. El desig d’aconseguir canviar la rotació del planeta provocarà grans cataclismes, alguns molt coneguts per tots nosaltres, com el Diluvi Universal. A través d’aquestes hecatombes, fa una interpretació de la història diferent d’aquella que ens ha arribat fins als nostres dies.

 

Després de llegir aquest relat tan apassionant, arribem a la conclusió que algunes vegades els mites poden deixar de ser llegendes per a passar a ser realitats. En paraules del mateix autor, “els mites són crits del passat que demanen que no oblidem”.

 

Matèria: Històrica 

Editorial: Columna

Any: 2007