Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Entrevistes

Anaïs Oliveras, soprano Destacats

“No tota la música antiga sona ni es toca igual”.
La soprano maresmenca Anaïs Oliveras ha presentat recentment el seu treball més personal, l’Stabat Mater de Boccherini. Després d’una exitosa trajectòria treballant per a altres grups i directors, aquest és el primer projecte que signa ella mateixa. L’obra recorrerà diversos festivals del gènere –Festival Espurnes Barroques (16 de maig) i Festival de Música Antiga dels Pirineus (del 10 al 12 de Juliol)– i la previsió de la soprano és presentar-lo a la comarca la pròxima tardor.
 
Has participat com a solista en diversos treballs, però recentment s’ha publicat el teu primer disc. Per què vas triar l’Stabat Mater de Boccherini?
Fa molt anys que sento afinitat per aquest compositor. Quan estudiava violí al conservatori del Bruc ens varen fer interpretar algunes peces i, anys més tard, estudiant a l’ESMUC, vaig descobrir la seva música vocal. Em va semblar de molta qualitat i que era sorprenentment poc coneguda. Des d’aleshores la possibilitat d’enregistrar la seva música m’havia quedat com un desig.
 
Un dels elements que més destaca d’aquesta obra és la fusió de veu i instruments. És com més pot lluir la tècnica vocal? 
Efectivament! La interacció de la veu amb el quintet de corda és constant i d’una gran riquesa de recursos. A nivell tècnic, presenta una extensió vocal de dues octaves i té seccions amb requeriments tècnics ben diferents. Hi ha moments de recitatiu, on la paraula té protagonisme, i altres moments de gran lirisme i extensió amb legato i l’amplitud vocal com a protagonistes. Gràcies a la gran musicalitat de l’obra, la importància recau en la bellesa musical, del text i en el diàleg entre veu i quintet. 
 
És el teu projecte més personal?
Sense dubte, sí! Feia temps que tenia ganes de presentar una proposta més personal. Treballar per a molts grups i directors diferents és fantàstic perquè aprens molt i fa que coneguis moltes maneres diferents d’interpretar i d’entendre la música. Gràcies a totes les experiències que he tingut treballant amb altres grups i directors i al bagatge acadèmic que he rebut, m’han permès finalment interpretar aquesta obra i oferir-ne una lectura més personal.
 
T’has centrat molt en la música antiga barroca. I és potser un estil desconegut per al gran públic. Què ens estem perdent?
Quan parlem de música barroca ens referim a músics que han investigat aquell moment històric i han procurat interpretar la música tal i com es pensa que es feia aleshores, amb els instruments que tenien i la sonoritat que això generava. Aquesta combinació de sonoritats noves, recerca musicològica i una proposta personal a l’hora d’interpretar la música d’aquest període, ofereix al gran públic una mirada diferent i més fresca de la música d’aquella època. Actualment, el públic de la música antiga creix i hi ha més gent que pot gaudir de la diferència interpretativa que hi ha entre la música de diferents períodes històrics. No tot sona ni es toca igual.
 
T’has format al costat del mestre Jordi Savall. Com és treballar amb ell?
Ha estat una gran oportunitat perquè és un músic i director que fa molts anys que es dedica a investigar la música antiga. Ha estat un dels pioners en interpretar i enregistrar moltíssima música amb criteris històrics des de l’època medieval fins al romanticisme. Treballar dins les seves agrupacions és enriquidor perquè coneixes a grans músics de talla internacional. Ara tenim plegats una gira amb la Capella Reial de Catalunya per França i Espanya interpretant ‘La Passió Segons Sant Joan’, de J.S.Bach, i al mes de maig al Liceu amb l’òpera ‘Alcione de M. Marais’.
 

Informació addicional

  • Text: Sandra Garcia
  • Municipi: Maresme
Back to top