Entrevistes

Carles Sàiz i Xiqués, president del CEDIM Destacats

“La bestialitat del Domènech arquitecte s’ha menjat els altres Domènech”.
Si no coneixes Domènech i Montaner, et presentarà un gran arquitecte, però, si arribes amb uns mínims coneixements previs, en Carles Sàiz, president del CEDIM, et descobrirà dos, tres, quatre i fins a cinc Domènech que t’enlluernaran. El seu entusiasme engresca a voler saber-ne més, a voler saber-ho tot, missió impossible amb un personatge com Domènech i Montaner.
 
Com neix el Centre d’Estudis Domènech i Montaner?
Neix el 2013, tots venim del Centre d’Estudis Canetencs i tots havíem topat algun dia amb en Domènech i Montaner; a partir d’aquest denominador comú pensem que hem de sumar esforços i fundem el CEDIM. A diferència d’altres centres molt acadèmics, nosaltres volem ser molt divulgatius, totes les nostres activitats es vehiculen de cara a l’exterior. Publiquem la revista Domenechiana, única revista dedicada a un arquitecte, bianual, d’unes 200 pàgines i amb una presentació molt acadèmica. Fem activitats lúdiques, hem fet dos anys passejades teatralitzades pels edificis de Domènech, una sèrie de rutes com l’íntima per Canet, el Reus de Domènech, la ruta burgesa de Barcelona...
 
En general el públic identifica Domènech i Montaner com a arquitecte però la figura va molt més enllà.
La bestialitat del Domènech arquitecte s’ha menjat als altres Domènech. Nosaltres estudiem els diferents Domènech, i el lligam entre ells és Catalunya. Quan analitzes els seus edificis, t’adones que és una estètica reivindicativa del nacionalisme català, però, analitzant el Domènech historiador, veus que recupera el passat medieval català per justificar el Domènech polític. Precisament aquest any, 125è aniversari de les Bases de Manresa, hem programat una exposició inaugurada a Manresa, que l’11 de setembre s’inaugura a Canet i que pretén redescobrir aquest Domènech polític.
 
Quin altre Domènech ens hem perdut?
Segurament el Domènech heraldista. Era un gran coneixedor d’heràldica, en l’arquitectura sempre apareixen escuts, però tots amb un treball de camp al darrere important. El seu estudi d’heràldica, amb milers d’anàlisis d’escuts, avui encara no s’ha pogut superar.
També tenim el Domènech higienista, un altre personatge brillant que no només aplica l’higienisme a l’àmbit de l’urbanisme, sinó que a la mateixa Casa Museu de Canet (casa seva) hi ha un bany per planta, qualsevol projecte té banys. A més, a Canet és l’autor de tot el projecte d’arribada de l’aigua corrent a les cases i de la xarxa de clavegueram, ja el 1911, quan a l’estat espanyol no va ser obligat fins a la República.
I si gratem, encara descobrirem més personatges, com el Domènech fotògraf, un entusiasta de la fotografia que va utilitzar un vessant documental. Quan fa l’estudi de l’art romànic català, una de les coses que fa és fotografiar, és així com la primera fotografia que tenim de Santa Maria de Taüll és de Domènech.
 
Els vostres projectes de futur?
El més immediat és la nostra presència en l’acte institucional de l’11 de setembre a Canet perquè com a entitat fem el discurs de la Diada i posteriorment la inauguració de l’exposició de les Bases de Manresa; el 7 de setembre presentem la taula Domènech i Montaner, una taula que serà l’eina d’enllaçar tots els pobles que tenen lligams amb Domènech; a finals de setembre, presentem la revista Domenechiana número 10 a la Casa Fuster de Barcelona; el 6 i 7 d’octubre a Reus organitzem el I Simposi Lluís Domènech i Montaner i per últim, aquest 2017, fem una conferència a Sant Pau sobre la primera etapa política de Domènech.

Informació addicional

  • Text: Maite Viñals
  • Municipi: Canet de Mar
Back to top