Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Entrevistes

Fran Chuan, autor d'"Autenticidad" Destacats

“El món és pla, només has de creure-t’ho”.
Hi ha llibres per plorar, per riure, per descobrir, per reflexionar, per aprendre... i hi ha llibres que et fan aturar el teu dia a dia... parar, pensar i mirar molt dins teu, i Autenticidad, de Fran Chuan, és un d’aquests darrers. Un llibre tan diferent com el seu autor, un home sense pegues a l’hora de dedicar-te, sense límits, el seu temps per una entrevista que et fa fer un viatge de descobriments que et sorprenen i et fan pensar... molt. 
 
Tot i que avui es tracta de parlar d’Autenticidad, és inevitable preguntar per Innovación, el teu primer llibre. Com s’arriba d’un a l’altre?
El primer llibre ens porta al segon. Un primer llibre que està traduït a l’anglès, a l’hindi –gràcies al meu amic i soci Jay Rao– i al xinés, i que és llibre de lectura obligatòria a la Universitat de Xangai a les carreres d’empresarials, d’ADE i un màster d’innovació... Amb això vull dir que pots estar treballant des d’un raconet del Maresme i arribar al món anglosaxó, a la Xina, a l’Índia... perquè el món és pla, només has de creure-t’ho. És un tema d’ambició, no de supèrbia, i sempre amb un somriure. Aquest primer llibre intentava sobretot desmitificar la innovació. La innovació és com la felicitat, el sexe, l’estratègia, el lideratge... paraules que omplen boques però que en el fons estan molt a l’abast de qualsevol ésser humà. Tot ésser humà és curiós i creatiu, i si no innovem més, és fonamentalment per la por a les conseqüències d’equivocar-nos.
 
No innovem per la por al fracàs, a les conseqüències... creus que estem en un altre pla? Als EEUU, d’alguna manera, això es premia. Un fracàs no implica tirar la tovallola, molts cops és el contrari.
Les paraules ens marquen molt, un “m’he equivocat i he après” tothom ho accepta, però un “sóc un fracassat” és molt més dur. Aquí hem traduït failure per “fracàs”, i failure és “error”. Per tant en el món anglosaxó, fonamentalment als EEUU, el failure no es penalitza, al contrari. Si s’ha fallat dos o tres cops, vol dir que estàs més a prop de l’èxit perquè de l’error s’aprèn, del fracàs no, perquè fa massa mal. Aquí és on diem que a la innovació no hi ha fracàs, hi ha errors. La innovació es tracta de definir què és allò que no t’agrada d’on ets i intentar canviar-ho. Qualsevol cosa que millori la teva situació és innovació.
 
Doncs tenim molt confosa la paraula innovació.
Moltíssim, tant com felicitat. Defineix què et fa feliç... no coincideix amb el que fa feliç a un altre. Per tant, no podem parlar de felicitat en genèric, sinó concretar quines són aquelles coses que ens fan feliços, i la felicitat la tenim tan mitificada com la innovació. Entenem innovació com una cosa d’uns pocs i no, hi ha milers de persones que innoven cada dia, i el que s’ha de fer és atrevir-se a pensar de manera diferent i provar-ho. La innovació no és la fi en si mateixa, sinó la conseqüència d’alguna cosa, i són les persones les que fan la diferència.
 
I en tot això quin paper juguen els líders?
Un líder només és aquell que té seguidors. Una persona que es posa al capdavant d’una organització i ningú li fa cas no és un líder, és un directiu, i directiu ve de dirigir, de dir: “Volem aquestes organitzacions? Empreses que no utilitzen totes les neurones de la seva organització?”. No. Un líder és aquell que lidera a seguidors perquè veuen en ell un espai per créixer. Això ens porta a investigar quines característiques tenen els líders i, de manera simplista, distingir entre un líder no autèntic i un d’autèntic.
 
I així arribem a un dels dos protagonistes principals d’Autenticidad: So...
So és un model molt estès d’aquesta mena de directiu/empresari cregut de si mateix... que es pensa que està al “top” i que allò és la felicitat, fins que de sobte un esdeveniment l’irromp: el comiat que li canvia la vida, que li trenca el mirall on es mirava i de sobte no es reconeix, perquè el mirall està trencat i no entén res.
 
I l’altre protagonista, Tes, és el teu reflex?
Jo sóc un aprenent seu però sí, en el seu moment vaig prendre la decisió. El 2003 vaig creuar l’Atlàntic, per primer cop en una regata d’un mes, i quan torno presento la meva dimissió en la multinacional on era directiu, després de rumiar i d’adonar-me que només treballava i que no feia res més, treballar i guanyar molts diners, però... per a què? Vaig decidir dimitir sense saber molt bé què faria, el que tenia clar és que no volia seguir amb la vida que portava.
 
I aquesta decisió té a veure amb Autenticidad?
Sí i no... La meva decisió queda al marge, però després d’hores de debat amb Jay ens adonem que el nexe entre els casos d’èxit són les persones autèntiques, persones que han trobat el seu jo autèntic.
 
Per què recomanaries llegir-lo?
Perquè és un llibre escrit de persona a persona, que incorpora tocs professionals, i que t’ajudarà. Però, quan ets autèntic, tens la coherència, l’equilibri, el flow entre el que penses, el que dius i el que fas i el que sents, estàs tan bé que només per això val la pena ser autèntic. Si una persona s’anima a llegir el llibre, farà un viatge exploratori per descobrir-se a si mateix sense cap més objectiu que aquest: ser autèntic amb un mateix. La resta ja vindrà.
 
I creus que tothom és capaç de fer aquest viatge interior?
Sí, tothom és capaç, alguns amb ajut extern (coach, teràpies, sessions, meditació...). Jo vaig tenir a Cra (el tercer personatge del llibre), que en realitat és un dos en un. Cra té part del meu coach personal, Josep Ventura, que és fonamental en la meva transformació personal i, de Jordi Gómez, un mestre budista, amb qui aprenc a meditar. Només puc dir que els estimo.
 

Informació addicional

  • Text: Maite Viñals
  • Municipi: Maresme
Back to top