Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Entrevistes

Gonzalo Berger, autor de Les Mílicies antifeixistes a Catalunya Destacats

“Les milícies eren un exèrcit de civils voluntaris”.
Gonzalo Berger, historiador veí de Vilassar de Dalt, ha publicat Les Milícies antifeixistes a Catalunya, un estudi del període comprés entre el 21 de juliol de 1936 i el 31 de desembre del mateix any. Un estudi en profunditat i metòdic d’aquest exèrcit que va defensar Catalunya els primers mesos de la guerra començada amb l’alçament feixista espanyol. 
 
 
Les Milícies antifeixistes havien estat molt poc estudiades fins ara. Què és el que et va empènyer a centrar-te en aquest tema?
Vaig tenir dues motivacions principals: la primera omplir el buit historiogràfic relatiu a l’organització de la defensa del territori català durant els primers mesos de la guerra del 36. La segona, el fet de ser aquest un moment de la història de Catalunya amb particularitats molt marcades i sobre el qual existien relats absolutament contradictoris.
 
Què van ser les Milícies?
Jo les definiria com un exèrcit de civils voluntaris. Membres d’organitzacions del Front Popular i dels sindicats de classe. Respecte a la ideologia, podríem dir que va ser diversa. Participaren de les milícies militants de fins a 13 organitzacions catalanes, algunes d’espanyoles i un contingent important d’estrangers. Hi ha dos eixos clars. El social i el nacional. El social transita del republicanisme moderat fins a l’anarquisme, passant pel socialisme, el comunisme o l’anarcosindicalisme. El nacional existeix a totes les organitzacions, tot i que és molt evident a ERC, UR, ACR i Estat Català.  
 
Firmes
 
Sovint sura la idea que les Milícies estaven formades per militants polítics o sindicals però en el llibre parles dels militars. Quin paper van jugar? 
Aquest conjunt de civils va ser articulat i assessorat per militars professionals afins a la república o per organitzacions del Front Popular. Molts també eren membres de la UMRA. Aquesta organització de militars antifeixistes tenia una presència important a Catalunya. El fet és que van participar de les columnes de milicians de manera destacada, fins a un 5% del total dels voluntaris eren militars professionals o membres de les forces d’ordre públic. Alhora, les columnes de combatents van ser organitzades, recolzades i finançades pel govern de la Generalitat. 
 
De quanta gent constaven les Milícies? 
La recerca apunta que durant l’agost de 1936 van ser al voltant de vint mil distribuïts entre els fronts d’Aragó i Mallorca. La xifra va arribar a trenta cinc mil entre setembre i octubre i quaranta cinc mil durant el mes de novembre. A partir del desembre s’iniciava la conversió de les milícies en l’Exèrcit popular de Catalunya. Els voluntaris desapareixen com a tal i es passa al sistema de lleves obligatòries.
 
I per què les van desmobilitzar doncs?
De fet no les van desmobilitzar. Simplement es van convertir en un exèrcit a la manera clàssica. Es van militaritzar. Alguns dels voluntaris que s’oposaven a la militarització van tornar a casa però la majoria van restar a les noves divisions de l’Exèrcit català. 
 
Explica’ns el paper que van jugar les milicianes. 
Aquest ha estat un tema controvertit i fins i tot argument d’alguna pel•lícula i mai queda del tot clar. Les dones van entendre aviat que el feixisme posava en risc els encara petits -però efectius- avanços en matèria d’igualtat que s’havien aconseguit durant la república. El compromís de la dona amb la causa antifeixista va ser majoritari. Aquest incloïa també la participació en els fronts de combat. Ara bé, s’ha de dir que, passats alguns mesos de l’inici de la guerra, les dones van ser reprimides i excloses de les unitats militars.
 

Informació addicional

  • Text: Maite Viñals
  • Municipi: Vilassar de Dalt
Back to top