Entrevistes

Coneixes a... Alfred Mon? Destacats

Mestre d’aixa. Caldes d’Estrac.
Un mestre d’aixa és aquell artesà que projecta, construeix i repara barques de fusta, per a la qual cosa ha de saber combinar art i tècnica. I això és el que té l’Alfred Mon, mestre d’aixa de Caldes d’Estrac. Amb 80 anys fets, l’Alfred s’enriola en parlar del seu ofici i la seva vitalitat no el deixa estar quiet ni un minut del dia.
 
Com comença a treballar en aquest ofici?
Vaig néixer el 1936 i el 1949 vaig començar l’ofici, a 13 anys. Vaig començar als Astilleros Joan Alzina de Mataró, fins als 18 anys que vaig marxar al servei militar i vaig estar 2 anys fora. Després em van venir a buscar els Gallart que tenien taller a Vilassar i a Arenys, vaig estar als Astilleros Xufre de Mataró un altre un parell d’anys i a partir d’aquí vaig associar-me un amb un company i després ja sol vaig començar a fer barques i ara amb 80 encara em criden.
 
Amb 80 anys encara el criden?
I taaant!!!!! No veu que no hi ha ningú que sàpiga l’ofici? La gent toqueja, potineja les barques i proven i no se’n surten i no solucionen el problema perquè no en saben de l’ofici i llavors em truquen perquè m’ho miri jo.
 
I vostè com el va aprendre l’ofici?
Doncs, anar tocant barques, ni estudi ni res, anar tocant barques. 
 
Alfred Mon
 
Quin tipus de fusta es fa servir per fer les barques?
Pel que és la quilla, els baus de coberta i les quadernes es necessiten fustes dures, perquè són les peces que aguanten la força, sobretot es fa servir alzina, roure o olivera, fustes fortes.
 
Què ha estat el millor de la seva feina?
Fer les barques al meu gust. El meu ofici en realitat són dos: mestre d’aixa, que és fer barques, i calafat que és el que posa l’estopa, i m’ho feia tot jo... els projectes, els plànols, les plantilles... tot. Si fins i tot les eines me les feia jo!!!!
 
Alguna barca de la qual estigui especialment orgullós?
(L’Alfred es posa a riure). Fa de mal dir però de la que estic més orgullós és de la de plàstic, perquè li vaig buscar tots els detalls tant i tant que navegava millor que les de fusta. Pensi que, de les barques de plàstic, se’n deien palanganes perquè es bellugaven molt, jo aquella la vaig fer perquè tingués el mateix pes que les de fusta, jugant, equilibrant, provant... i realment ho vaig aconseguir. Navegava de meravella.
 
Qui segueix ara l’ofici de mestre d’aixa?
Res, l’ofici ha desaparegut perquè tots els que queden són ben bé de la meva edat. Avui el jovent el que vol és guanyar diners i són oficis que s’han d’aprendre amb paciència, jo vaig estar 3 anys treballant i sense cobrar ni un duro per aprendre l’ofici i ara això no hi ha ningú que ho vulgui fer.
 

Informació addicional

  • Text: Maite Viñals
  • Fotografía: Lluís Valcàrcel
  • Municipi: Arenys de Mar
Back to top