Entrevistes

Coneixes a... la N├║ria Casanovas? Destacats

Can Barba. Cabrils.

De tracte dolç i afable, la Núria Casanovas ha passat mitja vida darrera el taulell de Casa Barba i l’altra mitja a l’obrador, elaborant les que molts consideren les millors botifarres de la comarca. Ja retirada, veu amb orgull com dos dels seus fills, el Martí i el Jesús, porten el negoci familiar com sempre l’havien dut ella i el seu marit, amb dedicació, professionalitat i un tracte amable i pròxim amb tots els clients.
 
Casa Barba és un negoci absolutament familiar. Sempre ha estat així?
En part sí i en part no. Això era una botigueta de queviures de la Mercè Puig i la meva germana Dolors se la va quedar. Quan la Dolors deixa la botiga, l’agafem amb el meu marit, el Jesús, ara deu fer uns 50 anys, però llavors no érem cansaladers. El tema del porc arranca quan Ca l’Ybran, cansaladers, de tradició centenària, tanca per jubilació i ens ofereixen el tema del porc, els hi feia pena veure desaparèixer un negoci amb una història de més de 100 anys i nosaltres els hi inspiràvem confiança.  Vam fer un cop de cap i vam ajuntar el negoci del porc de Ca l’Ybran amb la nostra botigueta. Vaig aprendre a elaborar abans que tanquessin i la veritat és que no és gens difícil. No té cap secret.
 
Dooona.... secret algun hi ha... és quasi impossible trobar unes botifarres com les vostres...
Puc prometre que no hi ha cap secret, les nostres botifarres són només carn, això sí carn de primera, sal i pebre. Res més, així de senzill. Encara tinc guardades unes llibretes de les germanes Ybran amb les proporcions de cada un dels ingredients. Cap secret.
 
I per què no són iguals a tot arreu?
Additius i afegits són els que maten el gust. Per exemple, l’hamburguesa de seguida queda llet-ja, no està embotida en budell i no porta sal i pebre (conservants de les botifarres) llavors calen additius... si tastes aquesta carn el gust és diferent. Això fora de la gent que hi posa farines, aigua però... jo d’això no en sé... les meves no tenen cap secret.
 
I el llegum quan el comenceu a coure?
El llegum??, de sempre! Ja als anys de la meva germana, la mare, que de jove havia estat cuinera, li coïa a casa. És un altre producte que ens ha donat fama i que no té secret: bon llegum i paciència.
 
Els teus fills es fan càrrec de la botiga in extremis, quan el traspàs estava pràcticament fet amb la teva jubilació. Com donen el pas? 
La tarda que jo firmava el traspàs ells van marxar a treballar, els vaig recordar que aquella tarda signava. A mig matí van trucar per dir-me que no signés res que es quedaven la botiga. Els vaig alliçonar que no seria fàcil, jo havia treballat sempre amb el meu marit i després sola i ells eren dues famílies, però ells estaven convençuts, se la van quedar i penso que ho fan molt bé.
 
Què és el pitjor i el millor del que ha estat la teva feina durant tants anys?
Per mi no hi ha res dolent en aquest treball. M’han encantat sempre els horaris, m’encantava aixecar-me molt d’hora i fer tota la feina de la cuina. A les 5 del matí ja estava aquí sola, tranquil·la, amb calma però sense aturar-me. Anava cuinant tots els plats per a les 8h en punt poder muntar un taulell que fes goig. Exactament igual que ara fan el Martí i el Jesús.
 

Informaci├│ addicional

  • Text: Maite Vi├▒als
  • Municipi: Cabrils
Back to top