Entrevistes

Coneixes a... Sílvia Monné?

Propietària d'ÀNIMA roba i complements, de Montgat.
La Sílvia Monné és una montgatina de soca-rel, ella i la seva família. I malgrat això mai havia treballat a Montgat fins que, fa un any, cansada d’un mercat laboral on no encaixava, va complir el seu somni... aconseguir tenir un negoci propi al poble. La seva botiga ÀNIMA li ha tornat el somriure i una pau interior que qualsevol que entra a la botiga percep.
 
Al juliol farà un any que vas obrir ÀNIMA. Arriscat obrir un negoci en els temps que corren...
Feia temps que no trobava el meu espai al món laboral. No m’agrada com s’està treballant, no m’agrada el que es busca... tinc un concepte particular del consum i sabia que tard o d’hora havia de fer el pas... Fa un any, el moment va arribar i va néixer ÀNIMA.
 
ÀNIMA no és una botiga a l’ús. Què ofereixes?
Vull oferir un espai tant a nivell intern com de producte. Busco donar un bon servei, que la gent passi, entri i aquí dins pugui desestressar-se i viatjar a un altre món per tornar a casa amb un somriure... Vull mimar el client en tots els aspectes. El client per a mi és alguna cosa molt més important que els diners que pot deixar al calaix.
 
l com decideixes el producte que t’ha d’acompanyar en aquest viatge particular que ofereixes als teus clients? Amb quins productes es troba la clientela quan inicia el viatge dins ÀNIMA?
Primer opto pel tèxtil, que sempre ha estat el meu camí, sempre he treballat en el tèxtil i, per tant, era un tema que estava clar. Però no volia posar una botiga de roba, volia més... vaig veure que, a Montgat, tema de detallets no hi havia res i ho vaig afegir. També tinc petits objectes de decoració, que és una altra cosa que m’agrada molt, tenia moltíssimes ganes de treballar amb gent que fes coses, amb artesans... En definitiva, ÀNIMA és un reflex de mi, un conjunt de tot el que m’agrada i he aconseguit muntar el meu espai.
 
Has buscat doncs tot allò que et dóna un plus comercialment però també vitalment?
Sí, crec que ÀNIMA va arribar en un moment vital fonamental i tot va fluir. Era el moment... vaig trobar el local i en només un mes obria. Els artesans amb els que treballo els vaig trobar una mica per casualitat: per referències de coneguts, per coincidències en una fira... altres contactes ja els tenia... Tots els mobles els vam fer el meu pare i jo... la instal·lació de llum del sostre també, en honor del Montgat del fum (la Sílvia ens fa mirar amunt i descobrim una original instal·lació feta amb tubs de coure )… tot va ser fàcil.
 

Informació addicional

  • Text: Maite Viñals
  • Municipi: Montgat
Back to top