Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Entrevistes

Eulàlia Canal: escriptora de literatura infantil i juvenil Destacats

“El món de la fantasia i l’univers infantil té aquest punt màgic, del tot-és-possible, que em fascina”
L’aparador de la Llibreria Index Vilassar llueix aquest mes de juny amb portades de llibres de bonics dibuixos gràcies a l’editorial protagonista del mes Animallibres. Una editorial especialitzada en literatura infantil i juvenil que aposta per una literatura de qualitat, amb l’objectiu de fomentar la lectura, amb llibres adaptats als interessos dels lectors, i amb una edició acurada tant pel que fa al text com a les il·lustracions. Una de les autores de l’editorial és l’Eulàlia Canal, una escriptora caracteritzada per la humanitat de les històries, la tendresa amb què tracta els personatges, la riquesa del llenguatge i la poesia de la prosa. Llibres com Un somni dins el mitjó, L’arbre de les històries i La nena que només es va poder endur una cosa, publicats per Animallibre són una bona representació de l’obra de Canal.
 
Què et va fer començar a escriure?
De fet escriure m’agrada des de que era petita. Sempre ha estat la meva manera d’expressar les coses que em preocupen del món i la vida, la manera de buscar un sentit i posar ordre.
 
Per què el salt, després d’un primer llibre de poesia, a la literatura infantil i juvenil?
Sobretot perquè en aquell moment tenia les meves filles petites i escrivia els contes pensant en elles, i també a partir de les preguntes que em generava la seva descoberta. A la vegada això em feia recordar també moltes coses de quan jo era petita. I no cal dir que el món de la fantasia i l’univers infantil té aquest punt màgic, del-tot-és-possible, que em fascina. Després em vaig adonar que amb les històries de literatura infantil arribava tant als infants com als pares, als mestres, als avis, llibreters... La poesia té pocs lectors, es ven poc. Jo sento que he trobat un filó d’or perquè en el fons sempre tinc en compte la poesia quan escric les meves històries, d’alguna manera hi és o ho intento.
 
Hi ha gent que menysté la literatura infantil i juvenil, la té conceptualitzada com el pas previ a la literatura seriosa... Com faries entendre aquesta gent que arriba a connectar amb el “teu” públic és molts cops més difícil que arribar a un adult?
És fàcil d’entendre si tens en compte la complexitat. La literatura infantil i juvenil ha d’agradar a tothom, grans i petits, ha de tenir en compte totes les capes. La literatura d’adults es mou en un sol nivell (és un adult que escriu per als adults). De tota manera, quan escric no penso en edats, m’agrada deixar que la història s’expressi tal com la sento, sempre he pensat que la bona literatura no té edat.
 
Els teus llibres busquen sempre “ensenyar” alguna cosa? D’on surten els temes de cada llibre?
En aquest cas la paraula ensenyar no m’agrada. La majoria d’històries sorgeixen d’inquietuds o preguntes que em ballen pel cap. Sento la necessitat d’expressar les coses que no entenc, difícils d’assimilar, de resoldre. Poso aquestes qüestions o reptes en els meus personatges i ells busquen solucions, i d’alguna manera, se’n surten. A vegades em sorprenen, és divertit.
 
Com és treballar amb la il·lustradora Rocío Bonilla?
Treballar amb la Rocío és un plaer. Saps que sabrà interpretar i enriquir la història al màxim.
 
I... els teus projectes de futur ara.
Tinc alguns contes mig embastats, però encara falta concretar. Ara mateix el projecte que més il·lusió em fa és un conte sobre la pau que editarà Totsona en format llibre, videoclip i la idea és que s’arribi a convertir també en curtmetratge.

 

Informació addicional

  • Text: Maite Viñals
  • Municipi: Maresme
Back to top