Entrevistes

Sílvia Soler, escriptora

“M'agrada viure a Badalona perquè estic a la vora del mar”.

Una mirada directa i transparent, un tracte com de vella coneguda, les paraules brollen amb naturalitat establint una conversa fluïda sobre la seva darrera novel·la “Un any i mig”, sobre literatura i sobre la vida en general. Una dona vital enamorada del mar i que transmet emocions, sentiments i afectes amb la mateixa facilitat que ens arriben llegint les seves obres. És la Sílvia Soler.
 
Per què creus que sovint t'etiqueten d'escriptora de l'univers femení?
No m'agrada gaire dir-ho així. Entenc que és així però no m'agrada. Entenc que escric sobre l'univers dels sentiments, de les emocions i de les relacions personals i com tot això, per bé o per mal, és més terreny femení doncs...
 
Ets dona, mare, tens sentiments, emocions... Els móns que descrius són teus o de l'observació?
Tots dos. Sempre em sembla que ve més de l'observació que no pas de mi però, acabada la novel·la la llegeixo i penso... hi ha molt de mi. És una cosa subtil, mai hi ha la intenció voluntària d'explicar vivències personals, m'inspira molt més el que veig, el que escolto, el que observo però al final acabo posant coses meves.
 
“Un any i mig” tot i parlar de relacions, sentiments, emocions... té dos grans protagonistes: l'ordinador i el mòbil amb els grups de whatsapp...
Sí, és veritat, tot i que el subtext de la novel·la ve a dir: “això ajuda però no substitueix”. En una novel·la actual que parles de gent que s'estima i que estan separats no hi havia més. És una de les coses que em vaig plantejar i aquests mitjans eren l'única manera que els personatges es relacionessin. Sempre sense perdre de vista que això no substitueix el tocar, l'abraçar... però és cert que en el cas de relacions de gent que està lluny aquests mitjans són vitals, ara, no ens deixem enredar, per exemple en el cas dels adolescents fa una mica de por, veus els seus facebooks i es diuen coses que, cara a cara, no es dirien mai, i això pot conduir a una adulteració de les relacions.
 
Dels 4 fills de la novel.la, quin és el més teu?
Uiii... això costa molt de dir. Sóc més dels nois que de les noies, m'agrada molt el Roger, tot i que no estava pensat així, perquè de fet és el que evoluciona més al llarg de la novel·la, en Martí també m'agrada molt. I la Berta és la que millor reacciona davant de la crisi. Si parlem de com entomem la crisi, en el sentit més ampli, la Berta té la reacció més bona, agafa el toro per les banyes, controla la seva vida, s'ho empassa tot i tira endavant, és optimista i valenta. I la Cèlia....ai la Cèlia! 
 
Quina importància té el mar en la teva vida personal? És un personatge recorrent en moltes de les teves novel·les.
Molta. Els meus estius, i en general totes les meves vacances d'infància, estan lligats a la Costa Brava. Per raons familiars hem viscut a molts llocs, entre ells Badalona quan encara tenia un mar molt brut, a mi em resultava molt frustrant viure tan a prop del mar i no poder-lo gaudir. Amb els anys vaig tornar a Badalona i ja era una altra ciutat, un mar net, s'havia recuperat la façana marítima, era possible gaudir-ne i he assumit que viure a Badalona m'agrada perquè, l'únic consol de viure en una ciutat tan gran i tan grisa, és tenir el mar tan a prop i poder gaudir-lo.
 
Com comences el procés creatiu d'escriure un nou llibre?
Es fa difícil d'explicar. El procés comença quan estic en període de promoció, com és un lapse en que no escric poso les antenes, escolto, em fixo en el que llegeixo i en el que passa al meu voltant, prenc alguna nota... Quan acabo la promoció ja tinc 2 ó 3 temes dels que m'agradaria parlar. Llavors busco una història que em serveixi per explicar-los. Mai al revés. A partir d'aquí el procés de creació dels personatges i la història va en paral·lel. Finalment és decidir com ho explico, el moment, entre cometes, més complicat.
 

Més personal...

Cafè o te?
Cafè... cafeèeee. He intentat desesperadament que m'agradi el te i no hi ha manera, m'he comprat la tetera, tots els complements per fer tot el ritual però... cafè!!!!
 
Xocolata negra o amb llet?
No sóc gaire xocolatera, m'agrada però... amb llet.
 
Mar o muntanya (que en el teu cas és obvi)...
No pensis, hem parlat de la importància del mar en la meva vida però jo estiuejo a La Garrotxa, rodejada de volcans i m'agrada molt la muntanya, el paisatge.... m'està molt bé el contrast de mar i muntanya.
 
Una ciutat del món.
Buff...  probablement Roma. París també m'agrada molt però no m'hi quedaria a viure i a Roma sí.
 

Informació addicional

  • Text: Maite Viñals
  • Municipi: Badalona
Back to top