Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Entrevistes

Marco Antonio Rodríguez, professor i cap del projectes Steam de vocacions tecnològiques del TecnoCampus Destacats

“Els alumnes han de tenir una bona base de conceptes globals, però cal que estiguin en continua revisió i actualització”.
L’Escola Superior Politècnica del TecnoCampus, adscrita a la Universitat Pompeu Fabra, ofereix diferents graus dins del marc de les enginyeries, com l’enginyeria Informàtica, Electrònica i Automàtica, Mecànica, així com altres graus, com el grau de Producció de Videojocs i el de Mitjans Audiovisuals. A més, ofereix diferents titulacions dobles sobre aquests graus, com la doble d’Informàtica i Videojocs, la d’Electrònica i Informàtica, la de Mecànica i Electrònica i la de Mitjans Audiovisuals i Videojocs. Un còctel de propostes per triar i remenar que repassem amb el professor i cap dels projectes Steam de vocacions tecnològiques del TecnoCampus, Marco Antonio Rodríguez.
 
Quina acceptació tenen els estudis tecnològics?
Un dels punts forts de les enginyeries és la ràtio d’inserció laboral i en el cas dels estudis tecnològics, en molts casos la ràtio ronda el 98% o 99%. De fet, hi ha molts alumnes que durant l’últim curs ja comencen a tenir ofertes de feina realment interessants. A més, el mateix TecnoCampus disposa d’una borsa de treball que permet que molts alumnes puguin començar a treballar parcialment del que volen abans de finalitzar els seus estudis.
 
Com ha canviat el perfil d’estudiant d’aquest tipus de carreres? Hi ha més noies o continuen sent estudis “de nois”?
És un hàndicap a escala global. Actualment, la ràtio de noies a enginyeries a Catalunya és de menys d’un 20% i a Espanya diria que és fins i tot una mica més baix. En l’àmbit global es replica a quasi a tots els països. Des d’un punt de vista laboral això implica que hi ha un gran percentatge de la població que està perdent oportunitats laborals realment interessants. I des del punt de vista social, no és coherent que els avenços tecnològics estiguin dissenyats en gran part només per homes, sinó que el creixement tecnològic l’haurien de liderar tant homes com dones. 
 
En aquest sentit, heu organitzat la HackGirl per acostar la tecnologia a les nenes. Teniu pensat repetir aquest any?
Aquesta és la nostra aposta per intentar pal·liar el biaix de gènere i portem a terme diferents accions per combatre aquesta percepció totalment errònia de què l’enginyeria és cosa d’homes. I la història ens avala. El software de les primeres naus de la Nasa està fet per una dona (Margaret Heafield), l’equip que treballava amb Alan Turing, considerat el pare de la informàtica, eren quasi tot dones. Les primeres comunicacions sense fils d’espectre ample –l’origen del qual és avui el 3G o el WiFi) van estar desenvolupades per una dona (Hedy Lamarr). Pel que fa a la HackGirl, i donada la bona rebuda que va tenir l’any passat, estem dissenyant una proposta molt més agosarada i de major impacte que properament veurà la llum.
 
 Quina necessitat d’especialistes tenen les empreses?
Doncs moltes i molt variades, i es valora molt la capacitat d’adaptar-se a entorns diferents i la formació contínua. Aquí és on hi ha el gran repte de les enginyeries. Per una banda els alumnes s’han de formar amb una bona base que els permeti tenir clar conceptes globals i invariants, i al mateix temps la formació necessita estar en continua revisió i actualització per preveure quines habilitats, competències i coneixements seran necessaris d’aquí a uns anys.
 
Aquest any teniu previst participar en la MotoStudent, una carrera dirigida a universitats amb estudiants d’enginyeria on la moto la desenvolupen i fabriquen ells mateixos. Quins objectius teniu?
El MotoStudent és un projecte liderat per un grup d’alumnes d’enginyeria que tenen del hàndicap de dissenyar, construir i testejar una moto de 2500 cc per a una competició entre universitats de tot el món. En una fase inicial es van dedicar esforços a trobar esponsorització amb una de les empreses del parc empresarial, bytemaster. I ara mateix els alumnes estan treballant molt dur en la fase de disseny del prototip. Espero que en uns pocs mesos, puguin començar a mostrar part de la seva feina.
 
Un altre dels vostres objectius com a escola universitària és fomentar les vocacions tecnològiques i científiques entre els més joves. Parla’ns de Xnergic i de la Install Party.
Amb Xnergic s’organitzen diferents campus tecnològics durant el Nadal, la Setmana Santa i l’estiu perquè alumnes de secundària i batxillerat puguin viure la tecnologia d’una forma lúdica propera i engrescadora. Aquest any la novetat seran diferents tallers on es barreja el tèxtil i la tecnologia, la programació de drons, la programació de videojocs retro, l’escultura digital i el disseny de videojocs. I per què la InstallParty, es tracta d’una trobada anual per valorar la feina que estan fent diferents centres educatius del territori dins de l’àmbit de la tecnologia.
 
Party
 
Explica’ns en què consisteix el projecte FabLab.
És una actualització, tant física com conceptual, del laboratori de fabricació digital del TecnoCampus. L’objectiu és convertir-lo en un laboratori d’idees on es conceptualitzin i es materialitzin propostes tant per part dels alumnes universitaris com pels alumnes pre universitaris. Al mateix temps ha de servir d’espai per democratitzar el coneixement vers les màquines oferint càpsules de formació tant per a alumnes com per a la comunitat educativa. I és que la fabricació digital, en els darrers anys, ha canviat molt i s’ha democratitzat fins al punt que està quasi a l’abast de tothom poder transformar els bits en àtoms i els àtoms en bits. 
 
En aquesta línia, acabeu de presentar el projecte Indústria 4.0. En què consisteix?
És una aposta forta i encertada cap a la construcció d’una sèrie de propostes formatives que pretenen actualitzar la forma d’entendre la indústria. De la mateixa manera que la producció en sèrie va suposar un canvi radical a la indústria, i que l’automatització de les fàbriques és un fet inqüestionable, en molt poc temps veurem com hi ha una diferència competitiva abismal entre els processos industrials que tenen en compte el BigData, la intel·ligència artificial o l’internet de les coses i els que no ho tenen. Actualment hi ha un equip de professors d’enginyeries treballant en la concepció d’aquesta aposta formativa i en l’establiment de vincles amb els diferents sectors industrials. Serà un dels nostres punts forts en molt poc temps.
 

Informació addicional

  • Text: Sandra Garcia
  • Municipi: Mataró
Back to top