Entrevistes

Martí Cadellans i Josep Masdeu, col·laboradors del Calamarenys Destacats

Explicar i ensenyar com es venia el peix, antigament, és una de les activitats destacades de les jornades gastronòmiques del Calamarenys. El visitant té l’oportunitat de comprar el peix en una subhasta cantada i a veu, com es feia abans. 
Molt atents al preu de sortida i cridant ben fort quan volen assegurar l’adquisició. Un joc molt seriós i no apte per a insegurs. El dissabte 28 d’octubre al matí al pati del Calisay es farà una subhasta cantada i a veu, oberta a tothom.
 
Com es feia abans la subhasta?
Masdeu- Anys enrere a la subhasta no es venia a quilos, es posava el peix en unes paneres i la gent, a ull, ja veia el que hi havia i es venia. De mica en mica va anar canviant i es va posar “a tant el quilo” per ser més rendible. Es feia cantada durant molts anys. Fa poc que ha passat a fer-se de manera electrònica.
 
Però què vol dir la subhastada cantada? I cantada tampoc entenies gaire cosa.
Masdeu- Tot el peix té el mateix preu...més o menys, ha de ser que hi hagi temporal de mar perquè variï preus. La persona que cantava la subhasta, però, ja cantava el preu amb vista, que no entenguessis gaire el que deia. Pensa que abans, a la llotja, la subhasta era pública i podia venir tothom, pescadors, restauradors, etc.
 
Quants anys fa que s’ha modernitzat el sistema de venda a les llotges?
Cadellans- Fa 18 o 20 anys que les confraries es van posar d’acord i van passar al sistema electrònic, es van modernitzar. Tens un comandament, has de mirar la pantalla que marca el preu de sortida i marcar si vols comprar. No utilitzes la veu. Ara has de ser més ràpid.  
 
Subhasta
 
Però aquí la veterania és un grau, oi?
Cadellans- Pensa que la cinta no para de córrer, es va venent sense parar. Menys a la subhasta del matí que tens uns minuts determinats per a trucar als encarregats o superiors per fer consultes. Parlem de partides de mil o deu mil euros. Són accions importants.
 
Però no veus el que passarà per la cinta?
Cadellans- Al matí passem 3 o 4 persones, d’empreses diferents, per cada barca i mirem què hi ha. A la tarda és diferent, jo sé què poden portar les barques, sóc dels veterans de la confraria. Veient la barca que em passa per davant sé quina ve darrere. A la tarda, les empreses grans poden comprar entre 100 o 200 cubetes de peix, mentre que el peixater sol comprar entre 10 i 15 cubetes.
 
Ho expliqueu com si fos fàcil, però el dia 28 d’octubre, haurem de comprar el peix a subhasta cantada i a veu.
Masdeu- T’has de guiar per la intuïció. Potser t’equivoques, però el preu final serà el mateix. Abans de començar s’explica el sistema, fem la cantarella i donem consells per comprar bé de preu. 
 
I què hi podrem comprar a la subhasta?
Masdeu- En Martí s’encarrega de portar el que s’ha de vendre. No subhastarem morralla.  Subhastem lluç, sonsos, sorell que és més baratet. El calamar ‘d’arrastre’ és l’estrella.
 
Què us agrada més, la subhasta cantada o electrònica?
Masdeu- La subhasta actual és més efectiva, s’ha d’evolucionar; si no, encara aniríem amb patinet. En la cantada, la de veu  t’havies de refiar del criteri del venedor perquè dues o tres persones podien cridar alhora i havies d’intuir qui havia dit ‘jo’ primer.
Cadellans- Havíem d’agilitzar la venda. Ara mateix, a Arenys, la subhasta de la tarda dura una hora o hora i mitja. Abans durava tres i quatres hores. Sorties del port a les set del vespre. Ara no. 
 

Informació addicional

  • Text: Montse Calopa
  • Municipi: Arenys de Mar
Back to top