Entrevistes

Sílvia Tarragó, autora de ‘L’amor i la lectura’ Destacats

“La lectura ha marcat no només la meva vida personal, sinó la professional”.
L’essència de la Sílvia Tarragó són els llibres. Respira, veu i viu pels llibres. Entrevistar-la és introduir-se en una conversa relaxada, enriquidora i engrescadora sobre la literatura en general. Amb L’amor i la lectura   Tarragó ha aconseguit regalar als lectors una petita joia, tot un homenatge a llibres, llibretes i llibreries.
 
Vens d’un parell de “novel-lons”... com decideixes fer aquest petit homenatge als llibres?
No és planificat. Vinc de dues novel·les corals, amb diverses trames, ambientades en diferents èpoques i llocs molt concrets, de sobte em proposen des de Comanegra si volia escriure un relat sobre Sant Jordi, un relat que havia de començar i acabar un dia de Sant Jordi... se’m van despertar dubtes, però la proposta era per a la col·lecció Emocions de Comanegra, una col·lecció molt especial, enamora el seu format, els continguts, la presentació, el disseny, les històries i tot i els dubtes inicials vaig pensar que valia la pena... de seguida vaig tenir molt clar que la història arrancaria amb la petició: “Vull un llibre per a un noi a qui no li agrada llegir”. Volia que fos un homenatge a aquests “herois” o “cavallers” que són llibreters, bibliotecaris, prescriptors, bloggers, professors, veïns... qui sigui que, en un moment donat, orienta per llegir a tota aquella gent que diu “a mi no m’agrada llegir”, perquè, a veure, a tots els nens els hi agrada llegir... què ha passat pel camí perquè algú es desencanti, perdi l’hàbit de la lectura i digui això? Doncs aquí entren aquests “herois”.      
 
És un llibre ple de reflexions, fas molta incidència en la necessitat de buscar la felicitat i deixar les rutines que ens porten a una vida mediocre. Per què creus que la gent es conforma amb aquesta vida mediocre?
Estem tots una mica alineats, quan estava a la llibreria em trobava que hi havia una manca de criteri, la gent es deixava endur molt pel que havien sentit, el que havia llegit a algun lloc... però que un llibre surti a tot arreu no vol dir que sigui un llibre per a tu i no parlo de llibres bons o dolents, ni de qualitat, simplement que no sigui un llibre adient per tu. Avui la gent tenim moltíssimes distraccions, el ritme de vida frenètic ens porta a aquest estancament, una manera de tenir altres perspectives és llegir... veure, o viure, altres vides, aquelles que t’expliquen els llibres.
 
Em referia, no només als mons que obren els llibres, sinó a la capacitat d’un llibre a obrir la porta a fer un pas en la vida real.
Una de les característiques de la Col·lecció Emocions és que són llibres on els protagonistes viuen un moment de canvi i han d’aturar-se i replantejar-se la seva vida perquè alguna cosa ha canviat. És el que li passa al protagonista de L’amor i la lectura... els llibres li fan una mica de guia o teràpia si li vols dir, és obvi que un llibre aporta evasió, coneixements... però també poden ser terapèutics perquè et fan pensar.
 
Durant 14 anys has tingut una llibreria a Premià de Mar... quins trets o quines coses té de tu l’Anna?
Aquest és el meu llibre més personal, quan escrius sempre poses coses properes o teves, però amb diferència aquest és el més personal i molt introspectiu. L’Anna que té de mi? La passió pels llibres, la lectura ha marcat no només la meva vida personal, sinó la professional, estic molt marcada per això, tinc molts amics escriptors, conec moltíssima gent que llegeix, tot sempre acaba amb una referència a un llibre i l’Anna viu una mica així, el seu món són els llibres, no és una afició, és la seva essència... i això és el que té de mi.
 
D’on neix aquest lligam tan fort amb els llibres?
La meva mare era molt lectora, el meu avi també, a casa sempre hi havia llibres, els Reis sempre deixaven llibres... suposo que és una suma de tot, però a la vegada he buscat viure entre llibres, vaig plegar de la meva feina per obrir una llibreria i quan vaig tancar la llibreria vaig decidir dedicar-me només a escriure. Per tant sí que l’entorn et porta cap aquí però també hi ha una gran part de decisió personal.
 
Creus que tota persona té un llibre per fer-lo entrar en el món de la lectura?
Un no... més d’un perquè sóc del parer que hi ha llibres idonis diferents per una mateixa persona en moments diferents de la vida, les persones canviem, en cada moment vital tenim un llibre, per tant poden ser molts al llarg de la vida.
 
L’Anna recomana El petit príncep, encerta i aconsegueix que el Jordi es reenganxi al món lector. Per què El petit príncep?
Perquè és un llibre que parla a la teva part més pura, més genuïna, a aquella part de nen que tots tenim dins, és la visió d’una persona despullada, innocent, no influenciada per res. Per això és un llibre que va bé a tothom, per a qualsevol persona en qualsevol moment, per això té aquest caràcter universal.
 
Fem un joc de prescriptora... Ens recomanes un llibre per...
un home enamorat: Complicat, a mi m’agrada molt Cims Borrascosos però no sé si a un home li agradaria... és un llibre d’amor però molt bèstia, molt tortuós, passional... la gent equipara romanticisme a cursileria i no, el romanticisme és passar d’enviar-lo a la merda a menjar-te’l a petons. O Pasión india de Javier Moro, alguns homes tiren enrere quan veuen “pasión” a la portada però a la fi està escrit per un home.
una dona patint un desengany amorós: Orgull i prejudici de la Jane Austen.
un noi adolescent: potser Frankenstein, un llibre molt filosòfic i molt diferent de les pel·lícules que han fet sobre ell, o Marina de Ruiz Zafón.
una senyora de 70 anys: algun de la Care Santos, Habitacions tancades per exemple  o Els somnis a mida de la Núria Prades.
algú que està vivint un dol (qualsevol mena de dol): El caballero de la armadura oxidada de Robert Fisher.
un periodista que comença la seva carrera: qualsevol d’Ernst Hemingway.
 

Informació addicional

  • Text: Maite Viñals
  • Fotografía: Maite Viñals
  • Municipi: Maresme
Back to top