Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Indrets

El Santuari de la Misericòrdia de Canet Destacats

El modernisme és l’element insigne de Canet de Mar. Domènech i Muntaner va deixar part important del seu llegat en aquest municipi del Maresme, entre altres coses, la seva casa –avui, Casa Museu–; és fàcil trobar-hi obra signada per Puig i Cadafalch; la seva Fira Modernista és de les més importants del país; els seus vitralls dolços són una tradició consolidada... però Canet no s’acaba amb el modernisme. Així és com descobrir el Santuari de la Misericòrdia i el seu entorn és una petita sorpresa i un agradable passeig.

Tot just a la porta del majestuós Santuari de la Misericòrdia ens espera Josep Isern, secretari del patronat del Santuari i que serà el nostre guia, a qui de seguida, i sortit directament de la rectoria, s’afegeix mossèn Pere Travessa, el mossèn del Santuari, qui als seus 91 anys (“i mig”, puntualitza) ens sorprèn amb la seva vitalitat i la seva bona memòria.
 
Abans de començar la visita, encara a la plaça de la portalada del Santuari, Isern ens ubica aquest punt com el lloc on va néixer el poble de Canet. Segurament, gent vinguda de la Vallalta que s’instal·laran aquí i amagaven les seves barques entre les canyes (d’aquí el nom del poble de canyer), d’on cada matinada les treien, les baixaven a mar, pescaven una mica i les hi tornaven a amagar. I aquí mateix es construí una esglesiola que ja tenia un altar dedicat a la Mare de Déu.
 
Entrem a la rectoria, ja que en una sala de la planta baixa estan intentant bastir un petit museu que Isern i Travessa ens volen mostrar. La intenció és fer un petit museu dels exvots -n’hi ha de 150 anys d’antiguitat-, i a més, també hi ha imatges de quan es va portar la nova talla de la Mare de Déu el 1942 per mar en un vaixell dels Isern de Can Peix, imatges del Santuari d’abans de la seva crema el 1936 i la carta de Pius XII on anomenava la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrona del Maresme, així com les maquetes dels vaixells construïts a les drassanes de Canet (reconstruccions dels originals, ja que aquests també van desaparèixer en l’incendi del 36).
 
Museu Santuari
 
I ara sí que entrem al Santuari, majestuós, del que Isern i Travessa ho saben quasi tot. Ens expliquen com va ser devastat el 24 de juliol de 1936 quan el van incendiar, van tirar la Mare de Déu del cambril i la van cremar igual que l’orgue que hi havia al cor. Això va fer que el 1942 arribés a Canet, en la barca dels Isern, una nova imatge que és la que encara avui es pot contemplar dalt del cambril. Arribar a deixar el santuari com llueix avui, després de la devastació del 1936, ha estat qüestió de molts anys i moltes fases de recuperació i rehabilitacions. Destaquen les precioses rosasses fetes a les escoles-taller que als anys 90 van existir a Canet o les pintures del fris, obra de Musach, unes pintures modernes que, en un lateral, representen les tasques de la misericòrdia i, a l’altre, la devoció a la verge. A més, a les parets de costat i costat de la nau estan gravats els noms de tots els pobles del Maresme.
 
Interior Santuari
 
Isern destaca que el més important que té el Santuari és l’Orfeó Misericòrdia, que té 100 anys ininterromputs, ja que fins i tot es va mantenir durant la guerra quan no cantaven però assajaven...100 anys hi ha hagut a Canet un orfeó que va néixer quan es va fer el Santuari. Aquest serà l’orfeó que, durant la Novena a la Mare de Déu de la Misericòrdia (entre el 30 d’agost i el 9 de setembre, quan se celebra el Vot de la Vila i la Diada de la Comarca), cantarà tota la Novena.
 
El Parc i Puig i Cadafalch
Només sortir al Parc, el primer que ens fa notar mossèn Travessa és que en la vista que se’ns presenta al davant, el mar està per sobre del campanar de la parròquia de Canet, segurament una nimietat però curiós de veure.
 
Aquest parc, que envolta el Santuari, és un dels pocs parcs públics modernistes existents a Catalunya, i mossèn Travessa ens va assenyalant tots els elements (de fet, tot el parc) que són obra de Puig i Cadafalch. Entre aquests, destaca la creu, que ve a ser una creu de terme inspirada en les tradicionals creus de terme de l’època gòtica. Seguim passejant per aquest parc tranquil, de silenci relaxant que aboca al recolliment, i Isern ens fa apropar a un pontet al que diuen “dels enamorats” perquè de tota la vida els enamorats de Canet venien al vespre a festejar. Seguint el nostre passeig circular, passem per davant d’un altre element característic del Parc, la font modernista, i arribem al Restaurant del Santuari, edifici modernista també dissenyat per Puig i Cadafalch, amb elements típics com el plafó ceràmic que corona la part oest de l’edifici, o l’anagrama de la Mare de Déu a la façana amb els símbols dels quatre evangelistes i a sobre dels escuts de Catalunya i de Canet.
 
Santuari
 
Arribats de nou a l’entrada del Santuari ens costa tant acomiadar-nos que allarguem la visita comprant un petit record per a una companya de feina a qui sabem que li agradarà el detall, però toca marxar. És difícil deixar enrere aquest racó de pau per tornar al soroll i les presses de la vida diària.
 
Podeu consultar el programa de la Fira Mercat Modernista que se celebrarà del 14 al 16 de setembre: aquí
 

Informació addicional

  • Text: Maite Viñals
  • Municipi: Canet de Mar
Back to top