Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Indrets

Entre pesoleres florides a Llavaneres Destacats

Entre mar i muntanya es troba Sant Andreu de Llavaneres i, si per a molts és conegut per les seves zones residencials i alguns edificis amb tocs noucentistes i modernistes de la millor època de l’estiueig barceloní, per a d’altres, aquells segurament bons gurmets, Llavaneres és la capital del millor pèsol del país: el pèsol garrofal de Llavaneres.

Amb la intenció de descobrir els secrets més ben guardats d’aquesta perla verda i la seva horta, només entrar a Llavaneres deixem enrere carrers asfaltats i zones residencials per endinsar-nos per corriols de terra fins a arribar a una de les cinc hortes qualificades al municipi, i una de les més reconegudes: l’Horta Rabassa. Les altres quatre, amb etiqueta qualificativa de pèsol de Llavaneres, són l’Horta Graupera, l’Horta Marcó, l’Horta Pera-Viván i l’Horta Xavier Amat.
 
A l’Horta Rabassa ens espera la jove de Can Rabassa, la Carme Obregón. Xerraire, divertida i de riallada fàcil, ens convida a veure el tresor més preuat de la finca... les pesoleres. Passejar entre aquesta verdor esquitxada per tot arreu de floretes blanques és un plaer i, encara que nosaltres les veiem totes iguals de boniques, la Carme renya al fotògraf quan el caça fotografiant alguna de les pesoleres que ella considera que no és prou maca. La diferència entre elles, ens l’explica la Carme: “abans fèiem una única plantada però ara, amb l’objectiu d’optimitzar la temporada, plantem en diferents tongades entre octubre, novembre i desembre. Això implica que podem anar recollint des de finals de març fins al maig... bé, al maig si fa fresca perquè, si el sol comença a picar, hem de córrer perquè s’abrasen en un parell d’hores”.
 
La Maite I La Carme
 
La Carme s’enfada quan es parla de “pèsol de Llavaneres” i defensa que el pèsol garrofal de Llavaneres és només aquell que es fa a Llavaneres des de sempre. “Jo tinc 78 anys i els he vist sempre, de tota la vida. El meu pare ja en sembrava, diuen que algú va portar les llavors des d’Austràlia i les van plantar sota uns garrofers, d’aquí el nom de garrofal. Amb la primera collita van quedar meravellats de com de grans i bons eren”.
 
El pagès de Llavaneres guarda la llavor d’un any per l’altre i la sembra amb tota la cura i l’experiència d’anys de treballar la terra. A més de les bones llavors, altres elements influeixen en la dolçor d’aquest pèsol: la proximitat al mar de les terres de conreu provoca una base molt salina; la temperatura de la comarca i l’aigua de la zona aguditzen la seva dolçor; l’altra característica del pèsol de Llavaneres és que és més petit que d’altres, i cadascuna de les seves tavelles pot obtenir entre 4 i 10 pèsols.
 
Horta Rabassa
 
En la defensa del pèsol garrofal de Llavaneres, la Carme diu que no té comparació amb cap altra varietat (ni amb el mateix garrofal plantat a un altre lloc), i que hi ha alguna especialitat nova que vénen com a pèsol de Llavaneres, que ha entrat amb força al mercat per la seva competitivitat de preu, però que no té res a veure a nivell gustatiu amb l’autèntic. Per aquest motiu, les cinc hortes productores, que fins ara compten amb l’etiqueta de qualificació, estan ja en el procés, iniciat per l’ajuntament, amb reunions conjuntes amb ells, per obtenir una protecció del producte com la DOP (Denominació d’Origen Protegida) que l’Ajuntament ja ha començat a treballar.
 
Cap a la DOP del pèsol garrofal de Llavaneres
 
En la línia de posar en valor els atributs i la qualitat d’aquest pèsol i d’obtenir la DOP, l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres ja ha presentat un pla d’acció, elaborat pel Dr. Jordi Tresserras, director del Laboratori de Patrimoni i Turisme Cultural de la Universitat de Barcelona (LABPATC).
 
Entre Les Hortes
 
La DOP permet donar fe que el producte és de la zona protegida en qüestió i que té unes característiques concretes relacionades amb l’àmbit geogràfic, de manera que el pèsol garrofal de Llavaneres quedaria protegit davant les intrusions d’altres pèsols que es vénen com de Llavaneres, o de la comarca, i que no hi tenen res a veure. Actualment es mantenen contactes amb l’Ajuntament de Santa Pau, on ja fa anys que treballen sota la DOP del fesol.
 
El següent pas en el camí serà constituir l’associació de productors de pèsol garrofal de Llavaneres en el trajecte per protegir un dels béns gastronòmics més preuats de la comarca.
 
Si voleu consultar el programa de la 19a Mostra Gastronòmica del pèsol i la coca de Llavaneres, cliqueu aquí
 

Informació addicional

  • Text: Maite Viñals
  • Fotografía: Gonzalo Sanguinetti
  • Municipi: Sant Andreu de Llavaneres

Articles destacats

Back to top