Indrets

Argentona, molt m茅s que terrissa i c脿ntirs

“Emblemàtic”, aquesta és la primera paraula que li ve al cap a una maresmenca que, sense ser argentonina ni viure a Argentona, es declara enamorada del municipi. Pel seu encant com a poble, pel seu tamany d’escala perfecta, per la seva intensa vida cultural, pel seu inabastable patrimoni, per les seves fonts, per la seva tradició terrissaire... En definitiva per ser un poble amb infinites possibilitats.

Limitant al nord amb Dosrius i la Roca del Vallès, a llevant amb Mataró, a ponent amb Òrrius i al sud amb Cabrera de Mar, Argentona destaca pels ombrívols boscos que l’envolten i per les nombroses rieres i torrents que aflueixen a la seva riera, al marge dret de la qual s’ubica el centre urbà del municipi estructurat a partir de l’església parroquial de Sant Julià i del carrer Gran, l’eix comercial de la vila.
 
Si un element caracteritza la vila d’Argentona és el seu important patrimoni arquitectònic i cultural que permet gaudir d'un ampli ventall de propostes i activitats lúdiques, culturals i d'oci. Obligada és la visita al Museu del Càntir, però també a la plaça de l'Església, la plaça Nova, la casa Puig i Cadafalch, la Font Picant, o recórrer el carrer Gran on la vida comercial està sempre en plena ebullició. 
 
Carrer Rosers
 

Una passejada plena d’història

Un bon punt de partida per iniciar un recorregut per la vila és el tramvia que va unir Mataró i Argentona durant gairebé 40 anys, des del 1928 fins al 1965, facilitant que Argentona es convertís en un poble d’estiueig. Darrera mateix del tramvia, a la plaça Nova, trobem La Sala, un antic cinema i teatre que, després de la seva reforma i reobertura al 2011, s’ha convertit en el principal equipament cultural del municipi amb un important ressó més enllà del propi poble. Un espai modern amb graderia de butaques retràctils i totes les comoditats, que compta amb una programació professional d'espectacles de teatre, música i dansa, així com representacions de La Xarxa d'espectacles juvenils i infantils i la preestrena oficial d’alguna de les grans obres que després es representen als teatres barcelonins.
 
El Tramvia
 
Si seguim la nostra passejada pel carrer Gran arribarem a l’antic Ajuntament, un edifici acabat l’any 1693 propietat de la Catedral de Barcelona fins que fou desamortitzat al SXIX quan va passar a ser la seu de l’Ajuntament fins el seu trasllat l’any 1991. 
 
Capítol apart mereixerà la Casa Puig i Cadafalch, habitatge modernista edificat entre els anys 1897 i 1905 per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch com a casa d’estiueig per a la seva família.
 
Arribats a la plaça de l’Església, trobarem l’Església de Sant Julià d’estil gòtic tardà i la capella modernista del Sacrament, obra de Puig i Cadafalch. Presidint la mateixa plaça  el Museu del Càntir, més de 3.000 exemplars al seu interior de totes les procedències i tipologies, des de l’Edat de Bronze a Picasso, fan d’aquest museu un element únic.
 
Esglesia Santa Julia
 
 
Ben a prop hi ha la Casa Gòtica, un edifici de finals del segle XVI d’estil gòtic tardà, que actualment és la seu de l’Arxiu Històric Municipal i acull les oficines del Museu del Càntir.
 
Casa Gotica
 
Ja al Passeig Baró de Viver ens adonarem de la importància que va tenir la vila com a centre d’estiueig de la burgesia barcelonina, nombroses edificacions modernistes, historicistes i neoclàssiques s’alcen majestuoses a banda i banda del passeig, passeig que porta directament a les principals fonts d’aigües medicinals de la vila, la Font del Mig, d’on brollaven aigües medicinals que feien de l’indret un espai molt concorregut, i la Font Picant, indret emblemàtic del poble on concorria gent de tota la comarca a fer-hi passejades per gaudir de la seva aigua picant amb els típics anissos. Actualment l’espai és propietat municipal i la seva restauració la fa de nou visitable com a punt de partida imprescindible de totes les rutes de les fonts i de muntanya de l’entorn d’Argentona.
 

La ruta Puig i Cadafalch

Puig i Cadafalch és la figura emblemàtica per excel·lència d’Argentona, obres seves i petits detalls sorgeixen en diversos racons del municipi encara que l’obra emblema és la casa d’estiueig familiar, una obra construïda per ell mateix. Nascut a Mataró, on hi ha la seva casa natal, ha portat a que els ajuntaments d'Argentona i Mataró realitzin conjuntament una ruta per visitar els espais més emblemàtics relacionats amb la vida i obra de l’arquitecte. Els llocs que es visiten en aquesta ruta, a Argentona, són la Casa Garí, la Capella del Sagrament, la Casa d'estiueig, Can Calopa i la Torre d'aigües del Cros.
 
Casa Gari
 
La figura estrella és la casa d’estiueig, un edifici expropiat relativament fa poc per l’ajuntament al tractar-se d’un BCIN (un Bé Cultural d’Interés Nacional) al que la família no podia assegurar el manteniment. Puig i Cadafalch, en el seu moment, va comprar tres petites cases i les va reconvertir en una obra seva, amb un interior caracteritzat per la diferència de nivells entre sales, els espais cantoners i les seves perspectives. En aquests moments és una casa visitable amb reserves degut al seu mal estat. Actualment l’ajuntament està desenvolupant un projecte per convertir-la en el Centre d’Interpretació Puig i Cadafalch. 
 

La terrissa i els càntirs, elements diferenciadors

L’ aplec de Sant Domènech es va començar  a celebrar al S.XV en plena època de les pestes quan els pobles buscaven alguna mena de protecció per a la seva salut davant d’aquelles mortíferes epidèmies i Argentona va fer un “vot de poble” encomanant-se a Sant Domènech. Un cop beneïdes les aigües està demostrat, amb documents històrics, que Argenotna va patir una mortaldat molt inferior a la mitja de Catalunya. A partir de llavors cada 4 d’agost es fa la Festa Major d’estiu en honor de Sant Domènech, copatró del poble. El vot incloïa la condició que perquè la benedicció de les aigües fos efectiva l’aigua havia de ser beguda en un càntir nou. Continuadora d’aquest Aplec, al 1951, neix la Festa del Càntir, avui una de les festes tradicionals més populars de la comarca i d’arreu de Catalunya.
 
De la Festa del Càntir destaca el ritual de benedicció de les aigües de la font de Sant Domènec, per tal de protegir-les de qualsevol mal i donar salut als qui en beguin, sempre que la posin en un càntir nou, motiu pel qual es fa coincidir amb la fira de càntirs. Cada any es reprodueix un model de càntir tradicional que milers de col·leccionistes adquireixen any rere any. La part més lúdica de la festa són els jocs de força i enginy entorn del càntir i l’aigua, en què petits i grans competeixen en diversos jocs tradicionals amb càntirs. La prova reina és, però, la gran aixecada de càntirs, que obliga a aixecar al guanyador exemplars de mida gegantina.
 
Salo De Pedra
 
Coincidint amb la Festa del Càntir tradicionalment es celebrava la Fira de Ceràmica d'Argentona, però enguany aquesta es passarà a celebrar el primer cap de setmana de juliol data en què quedarà fixada. Aquesta Fira, organitzada pel Museu del Càntir, conjuntament amb l'Ajuntament d'Argentona i l'Associació de comerços i serveis Argentona es Mou, té com objectiu difondre i afavorir el manteniment de la terrissa tradicional i promoure els nous valors de la ceràmica de creació. Des del seu inici, al 1991, el seu èxit ha estat espectacular,una mitjana de 50.000 persones ho corroboren. Visitants que poden conèixer i adquirir la producció dels artesans del fang, procedents dels centres terrissers més tradicionals de la Península i de l´Estranger. 
 
La Fira de ceràmica d'Argentona és actualment la fira de ceràmica més important del país, tant pel que fa a xifra i qualitat dels participants com pel nombre de públic assistent.

Informaci贸 addicional

  • Text: Maite Vi帽als
  • Fotograf铆a: Gonzalo Sanguinetti
  • Municipi: Argentona

Articles relacionats (per etiqueta)

Back to top