Indrets

Cabrera de Mar, riquesa arqueol貌gica i molt m茅s... Destacats

La riquesa arqueològica de Cabrera de Mar és coneguda a tota la comarca i gran part del país, i si alguna característica té aquesta riquesa és la seva curiosa composició iberoromana. Per molts arqueòlegs és encara un gran repte la investigació d’aquesta confluència de dos pobles, els ibers i els romans, que a cap altre lloc han donat una barreja patrimonial d’una riquesa com la de Cabrera de Mar. Però Cabrera és molt més que restes arqueològiques, Cabrera són masies, és cultura, és patrimoni natural i és bellesa tranquil·la per gaudir-la.

David Farell, historiador, arqueòleg i coordinador de la Fundació Burriac, ens acompanya a fer una passejada pel poble de Cabrera per fer-nos de guia, i tot i que les principals parades formaran part de la ruta arqueològica, també tindrem temps de fer una visita a l’església parroquial de Sant  Feliu i a dues masies emblemàtiques, Can Bartomeu i Can Rodon, on acabarem asseguts a la seva magnífica terrassa.

El David ens espera al Punt d’Informació Turística, tot just davant de l’Ajuntament, al bell mig del municipi, un bon aparcament ens permet arribar amb tranquil·litat i començar la nostra passejada. Haurem de desfer una mica el camí des de l‘aparcament cap a la part baixa del nucli urbà per trobar les primeres restes que ens vol mostrar el David, el Clos arqueòlogic de Can Benet. 
 
El clos arqueològic de Can Benet és un dels exemples més clars a Cabrera per veure la convivència dels ibers i els romans en poca diferència de temps. Les restes  d’una banda són les d’una gran domus senyorial romana que presenta, com a mínim, 5 estances de grans dimensions i luxe, pavimentades amb mosaics (alguns dels quals són sota del paviment del carrer que corre paral·lel al tancat de les restes). Just a tocar d’aquesta gran domus es veuen perfectament les restes d’un conjunt de cases molt més humils que, per la seva mida, i per la mena de construcció, fa que molts creguin que es tracta de les restes d’un poblat iber. Uns plafons explicatius (en diversos idiomes) informen, just a tocar del Clos, de les principals característiques del conjunt.
 
Termes Romanes
 
Deixant a les nostres esquenes el clos arqueòlogic de Can Benet, pugem el carrer de la Riera amunt i, de seguida, trobem un conjunt de restes impressionants que inclou una gran domus, unes termes i un forn: el clos arqueòlogic de Ca l’Arnau. El David ens explica que des del 2007, passats ja 10 anys de la seva documentació i delimitació, es té clar que Ca l’Arnau està format per dues realitats superposades. Una d’elles és una zona residencial amb una domus de gran format amb magatzems, forns i tallers i, sobretot, el que devien ser les termes públiques d’Ilturo (l’antiga Cabrera). Aquestes termes van ser la troballa més important del conjunt ja que, gràcies a la seva descoberta, es va poder identificar la superfície construïda del voltant com pertanyent a un assentament de la república romana. Un edifici ben dissenyat amb tepidarium (sala d’aigua tèbia) i caldarium (sala calenta) per l’època no disposava de frigidarium (sala freda). Sembla ser que posteriorment la construcció es va ampliar amb una sauna de planta circular que és ben reconeixible a simple vista.
 
Si dirigim la vista més al nord trobem l’altra realitat que abans citàvem, un gran centre terrissaire de fabricació d’àmfores de vi i, al capdamunt de tot, un forn de planta rectangular que encabeix dins seu la cambra de foc i el laboratori.
 
Seguim pujant pel carrer de la Riera amunt i, de sobte, el David ens sorprèn amb un gir inesperat, abans d’arribar a Can Modolell,  i aprofitant que passem per darrera, ens proposa entrar a l’Església Parroquial de Sant Feliu,  catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local, i fer-ne una petita visita. Els avantatges de fer aquestes passejades amb gent del món local permet descobrir curiositats com la que fem avui: entrar a l’església per una porta del darrera, passant per una classe de l’escola bressol, un privilegi del que en una vista normal no gaudireu. L’Església Parroquial de Sant Feliu està documentada ja al s.XI, però com la majoria d’esglésies del Maresme  al s.XV-XVI es van enderrocar les primigènies construccions romàniques per construir-ne de gòtiques. La de Cabrera, del s.XVI, és de gòtic tardà, té forma basilical i voltes de creuria i arcs gòtics, cal destacar el baix relleu del timpà de la porta principal i el seu magnífic orgue, protagonista del cicle de concerts internacionals, que té lloc entre novembre i desembre amb la participació de primeres espases internacionals.
 
Retaule Gotic
 
Una altra de les curiositats de l’església és la rèplica exacta d’un dels primers retaules de Bernat Martorell. Per evitar el seu deteriorament l’original va ser traslladat al Museu Diocesà de Barcelona i es va decidir la confecció d’aquesta rèplica exacta, finançada en part per la Fundació Burriac, feta mitjançant tecnologia d’última generació.
 
Un darrer privilegi que vam tenir en aquesta visita va ser la pujada al campanar, després que el David ens preguntés per la nostra forma física, i on el plaer de contemplar Cabrera als nostres peus i el mar Mediterrani per una banda, i el Castell de Burriac,  per l’altra, va ser un privilegi difícil d’agrair.
 
Recuperat l’alè físic i sensitiu, enfilem el carrer de Segarra, necessitareu bones cames i ganes de passejar en pujades, però la caminada paga la pena quan arribem al conjunt arqueològic de Can Modolell. La importància d’aquest jaciment rau en que en ell s’han trobat vestigis que van des de l’època ibèrica fins a la baixa edat mitjana, encara que és pràcticament segur que les restes més rellevants són l’estructura del que, probablement, va ser un temple pagà dedicat al déu persa Mitra, encara que també han aparegut dedicacions a altres divinitats com Neptú o Silvà. Els darrers estudis asseguren que hi ha dues fases constructives, una primera que ja defineix l’eix principal del complex i el seu accés principal mitjançant una  escalinata descendent i una segona etapa constructiva  que va monumentalitzar tot el conjunt amb la construcció d’una volta de canó sustentada en uns murs amb pilastres encastades fàcilment identificables.
 
Can Modolell
 
Posteriorment sembla que al s.V i VI hi ha construccions posteriors, ja no relacionades amb el tema del culte als déus, sinó que es reaprofiten  elements en desús del temple per donar-los un nou ús.
 

Un salt en el temps

Visitats els principals jaciments arqueològics de Cabrera de Mar, exceptuant el poblat ibèric al peu de la muntanya del Burriac, visita que ha quedat ajornada per un altre dia donada la seva complexitat, el David proposa visitar la Masia de Can Bartomeu, la Biblioteca Ilturo i la Masia de Can Rodon on acabarem la nostra ruta per Cabrera.
 
Can Bartomeu és probablement, una de les masies més representatives de Cabrera. La construcció originària és del s.XII i això s’aprecia a la façana principal de la masia pròpiament dita (ja que amb el temps s’han anat afegint edificis i diverses ales), una façana amb dues finestres d’estil gòtic, que el David assenyala que són bastant posteriors a la construcció inicial, i un rellotge de sol, el  portal rodó de les masies clàssiques està constituït per grans dovelles que marquen la porta. La masia, donades les ampliacions realitzades a partir del s.XVII, ara compta amb una barreja curiosa d’elements arquitectònics gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics.
 
Can Bartomeu   Cabrera
 
Un cop dins de Can Bartomeu, hi trobem elements que criden poderosament l’atenció.La cuina és un d’ells, perquè es conserva pràcticament com si fos l’original, amb el seu enllosat, la pica de pedra, fogons encastats amb les portetes de càrrega de carbó i una enorme llar de foc que era l’encarregada de temperar l’espai. A part de la cuina, hi ha una sala on es conserva el forn d’elaboració del pa, amb els estris necessaris per fer-ho. També és magnífica la visita al celler de la masia, conservat de manera espectacular amb les seves barriques i les politges i reguerons de circulació del vi. L’actual celler disposa d’un equip d’audiovisuals gràcies al qual les visites poden veure com era el procés d’elaboració del vi, un dels elements claus en el comerç de la Cabrera medieval. Actualment, Can Bartomeu és l’Hotel d’Entitats de la vila, compta amb una sala d’assajos pels grups de teatre i amb un espai exterior magnífic que serveix per la celebració d’esdeveniments.
 
Can Bartomeu
 
De baixada pel carrer Sant Joan, el David insisteix a entrar a fer una ullada a la Biblioteca Ilturo, encara que l’equipament no té cap valor històric ni arquitectònic, el seu nom, el topònim de l’antiga ciutat iberoromana de Cabrera justifica la visita. Però, a més, la Biblioteca ha destinat un espai específic a temes d’arqueologia local i comarcal. La Biblioteca Ilturo s’ha convertit així en l’espai idoni per aconseguir tota la documentació necessària sobre la zona i, fins i tot, molts visitants de Cabrera la fan servir com punt de referència usant-la com centre d’informació turística improvisat.
 
La nostra passejada arriba a la seva fi però el David no ens vol deixar marxar sense abans seure a la terrassa de Can Rodon. La Masia de Can Rodon és un altre dels clàssics de Cabrera, construcció del finals del s.XVI, és la masia d’estructura típica i que ja fa anys es dedica al món de la restauració. La seva gran terrassa és preuada per molts maresmencs, com a lloc de trobada, d’aperitius, de cafès o d’àpats. Asseguts a l’era de la masia amb un cafè al davant ens acomiadem del David Farell fins a la propera, que segur que n’hi haurà donada la riquesa a tots els nivells de Cabrera de Mar.
 
Can Rodo
 

Cabrera, ciutat iberoromana fa 2000 anys

David Farell i Garrigós - Coordinador de la Fundació Burriac
 
Pas a pas, el municipi de Cabrera va posant al descobert el seu llegat arqueològic. La ruta que actualment podem fer ens permet visitar fins a quatre jaciments de primer ordre que donen a entendre els tipus d’habitatges ibèrics i romans que existien aleshores, les termes més antigues documentades a Catalunya (segle II aC), un santuari romà, un forn terrissaire i, sobretot, el coneixement que es comença a tenir de com podia ser aquesta població romanitzada fa dos mil·lennis.
 
Els jaciments posen al descobert una més que interessant ciutat de fa uns 2000 anys situada als repeus de la muntanya de Burriac. Aquesta ciutat, Ilturo, fou anterior a les fundacions d’Ilturo i Baetulo i responia, probablement, a les necessitats economicoadministratives de la romanització al nostre territori. La població indígena, els ibers, en varen rebre les conseqüències de primera mà, i és per això que el període en qüestió i la fira turística que organitza Cabrera cada dos anys rep el nom d’iberoromana. 
 
Per complementar la ruta de Cabrera, hom es pot dirigir al poblat ibèric i al Castell de Burriac, tot i que això ja allarga una mica la jornada i pot demanar un descans a la Font Picant, on recentment s’hi ha instal·lat una àrea ben agradable per a fer esmorzars i dinars estil merendero.
 
Més informació al lloc web: http://www.cabrerademar.cat/temes/patrimoni.

 

El Castell de Burriac, visita indispensable

Una visita a Cabrera fa indispensable, i indefugible, la pujada al castell de Burriac. 
 
Des de Cabrera agafarem el carrer de la Riera, que més endavant es converteix en un camí de terra i seguirem per una pista forestal per on no poden pujar els cotxes, depenent de les parades que es facin en el camí en mitja hora es pot arribar al Castell.
 
Primer va ser conegut com castell de Sant Vicenç, segurament amb motiu de la capella construïda, després va passar a anomenar-se castell de Burriac, que és com se’l coneix avui dia. El castell  de Burriac és un magnífic exemple de castell roquer, és a dir, un castell bastit en una roca, en el cim d’un penyal. Està documentat que el castell es va aixecar al s.X, però al s.XV es va refer i engrandir donant com a resultat l’estructura que encara hi veiem avui. Com a qualsevol castell, la part més important del Burriac és la Torre de l’Homenatge, una magnífica torre circular que es veu des de molts punts del Baix Maresme.
 
Castell De Burriac
 
Un cop dalt, a on s’arriba partint del carrer de la Riera de Cabrera i seguint una pista forestal que ens portarà fins dalt gaudirem d’una de les millors talaies del Maresme amb unes vistes espectaculars de la comarca que embadaliran a qualsevol.
 
De baixada, podem aturar-nos a dinar o a fer un picnic a la Font Picant de Cabrera de Mar. Coneguda també com a manantial Modolell, va ser descoberta per casualitat a mitjans del s.XIX. El seu entorn, amb grans eucaliptus i plataners, ha estat durant quasi un segle un lloc molt freqüentat, on era típic degustar l’aigua gasosa de la Font.
 
Després de molts anys tancada, el passat 2 de setembre es va tornar a inaugurar públicament amb un nou edifici de bar, noves barbacoes i serveis totalment renovats. El lloc idoni per acabar l’excursió dalt del castell, on fer una barbacoa o gaudir dels serveis de bar i restaurant.
 

Informaci贸 addicional

  • Text: Maite Vi帽als
  • Fotograf铆a: Gonzalo Sanguinetti
  • Municipi: Cabrera de Mar
Back to top