Indrets

El cementiri de Vilassar de Mar, una perla modernista

Per amants de l’arquitectura, l’escultura, les curiositats, i perquè no una mica morbosos, els cementeris poden ser un bon lloc per passejar, sorprendre’ns i ser un descobriment de la història de pobles i ciutats. De fet, cementiris d’arreu del món formen part obligada de la visita a determinades ciutats. Qui no coneix el Pére-Lachaise a París, on descansen Moliére o Maria Callas, entre d’altres; el cementiri de Highgate a Londres amb il·lustres personatges com Karl Marx o Virginia Wolf descansant eternament o el curiós cementiri jueu de Praga, més visitat per la seva curiosa constitució, dotze capes de terra, superposades, que acullen els cossos de més de 100.000 jueus, on crida especialment l’atenció l’amuntegament de làpides de pedra.

Fer una passejada per aquests paratges ja fa temps que és una moda i molts tenen les seves pròpies rutes i visites guiades. Unes visites plenes d’obres d’art i de curiosos descobriments que sorprendran a més d’un,unes visites que donen per la realització de magnífics reportatges fotogràfics.
 
Segurament, sense l’espectacularitat dels cementiris abans citats, i sense “residents” tan il·lustres, a Vilassar de Mar hi ha un bon exemple de cementiri ple d’art on descobrir petits i sorprenents detalls. Un cementiri amagat, a les afores del municipi, com quasi tots, des que el rei Carles III va decretar, en una llei, que els cementiris havien de sortir dels nuclis urbans.
 
Cementiri Vilassar
 
Datat del 1822, és l’únic cementiri del municipi i el fort creixement de la població va obligar a ampliar-lo entre els anys 1841 i 1845. Compta amb notables escultures i petits detalls ornamentals que esquitxen la passejada pel seu recinte. El primer que crida l’atenció, quan tot pujant pel Carrer Montevideo deixem enrere els darrers edificis del poble i enfilem l’Antic Camí del cementiri, és la seva excepcional portalada. Una magnífica porta d’estil modernista, ideada per l’arquitecte Eduard Ferrés i Puig al 1902, obra que es va veure finalitzada al 1908 quedant finalment limitada només a la porta principal, i no a tot el perímetre com estava plantejat en el projecte inicial, donat que les arques municipals en aquell moment no van poder fer front a la despesa que aquesta obra significava. En la porta de Ferrès i Puig destaca el magnífic treball de forja de Joan Casanova i la part escultòrica, obra d’Alfons Juyol, que crida poderosament l’atenció. Juyol va ser un escultor especialitzat en la decoració d’elements arquitectònics i fins el 1900 es dedicà fonamentalment a la realització d’escultures funeràries, tant d'estil modernista com eclèctic, principalment als panteons del cementiri de Montjuïc. Crida especialment l’atenció que molta gent desconegui aquesta part de l’obra de Juyol a Vilassar de Mar d’un escultor que va fer pràcticament tota la seva obra amb Puig i Cadafalch.
 
Porta Modernista
 
Un cop travessem aquesta obra del modernisme català ens trobarem en un jardí de monumentals xiprers que ens donen la benvinguda, un espai transparent, màgic, seré, esquitxat de panteons modernistes i escultures harmonioses. Al bell mig una dona amagant el cap entre els braços, obra d’Enric Clarasó crida ràpidament l’atenció, la seva formes suaus, lleus, inspiren la pau apropiada a l’entorn.
 
Panteons
 
Ens cridaran ràpidament l’atenció diversos sepulcres, monumentals, alguns d’ells, com el de Jacint Casanovas, també projectes d’Eduard Ferrés i Puig. Un  sepulcre que crida poderosament l’atenció és el de la família Mir-Mir, obra de Gaietà Buïgas i Monrava  (especialment conegut per ser l’autor del monument de Colom del Port de Barcelona) amb una magnífica escultura de Rafael  Atché. Altres sepulcres destacables són els de les famílies Gel, Guardiola o Arús.
 
Panteo
 
Així, malgrat els escrúpols, les pors o el “mal rotllo” que pot provocar en alguns la visita per plaer, no obligada, a un cementiri, està clar que pot ser una experiència diferent, gratificant i descobridora de talent, art i bellesa.

Informació addicional

  • Text: Redacció Pànxing
  • Fotografía: Gonzalo Sanguinetti
  • Municipi: Vilassar de Mar

Articles destacats

Back to top