Indrets

El passat mariner de Vilassar de Mar

Poc podien pensar aquells primers pobladors de Vilassar de Mar, provinents de Vilassar de Dalt i Cabrils, que fundaren el Veïnat de cases de mar, construint les primeres barraques al sector costaner i desafiant els perills de la pirateria que assolava la comarca, que d’allà sorgiria un pròsper municipi que viuria el seu particular segle d’or de la marina catalana alguns segles després.

Així a principis del segle XVIII, quan encara no existia oficialment Vilassar de Mar, totes aquelles famílies del Veïnat de Mar, vivien exclusivament de la pesca, però poc a poc aquell nucli es va anar ampliant i els pagesos van començar a construir els seus masos al voltant de les barraques dels pescadors. El gran creixement demogràfic, lligat a l’agricultura, la pesca i la producció de vi i aiguardent faria que, al 1726, s’aconseguís la llicència per a la construcció d’una església, que es consagraria al 1745. D’aquesta església només es conserva la façana principal ja que l’edifici fou cremat durant la Guerra Civil i, posteriorment, reconstruït, i en aquesta façana originària hi una representació de Sant Pere Pescador en honor a aquells primers habitants del Veïnat de Mar, tots ells pescadors. 

Poc a poc, quasi sense adonar-se, arribaria el S.XIX, considerat el segle d’or de la Marina Catalana, coincidint amb l’època de màxim esplendor de la vida marinera del poble. Durant uns 60 anys d’aquest segle, la construcció naval i l’activitat marinera provocaren un llarg període de prosperitat econòmica, de la qual són testimoni edificacions com l’Escola Nàutica o l’edifici porxat del Casino, construït al 1845. 

Vista Aerea

El Segle d’Or de la Marina Catalana

Entre 1778 i 1784, sota el regnat de Carles III, dos fets primordials influirien per sempre més en el futur d’aquell petit barri. Per decret, al 1778, el rei alliberà oficialment les rutes de comerç amb  Amèrica i això va permetre que els catalans, fins llavors allunyats de les rutes americanes per la dificultat que representava el pas obligatori pels ports de Cadis o Sevilla, iniciessin una expansió important que influiria molt en l’esdevenir de Vilassar de Mar. 

I, d’altra banda, el 1784, aquell nucli original, que ja comptava amb una església consagrada des del 1745, es separaria del seu nucli originari i esdevindria el municipi de Vilassar de Mar com a municipi independent.

Vilassar
 

A partir d’allà la progressió va ser frenètica, més de 170 vaixells de propietat o comandament vilassarenc, més de 50 capitans titulats i més de 15 armadors donen idea de la potència que va arribar a tenir Vilassar de Mar. Els navegants vilassarencs tenien un gran prestigi i aviat s’especialitzarien en la Ruta del tasajo, una ruta per la qual portaven fins a ports cubans productes de la terra com vi, oli, aiguardent, fruita seca... i mentre no els donaven sortida baixaven fins els ports de Montevideo i Buenos Aires, on carregaven el tasajo (carn de bou salada i seca) que descarregaven a Cuba com aliment pels esclaus i on carregaven pel viatge de tornada cotó, sucre, cacau i cafè. Alguns dels senyals evidents que queden a Vilassar de Mar d’aquesta brillant època de comerç transatlàntic es troba en la nomenclatura d’alguns carrers com Montevideo, Buenos Aires, Cuba...

 
L’Escola Nàutica

Cap a la segona meitat del SXIX,  Joan Monjo i Pons, íntim col·laborador de Narcís Monturiol en el projecte del segon Ictineo, s’instal·la a viure a Vilassar de Mar i al 1876 funda  l’Escola Nàutica de Vilassar de Mar. Una escola moderna, situada fora de la població, que comptava amb camps de joc i teatre propis i molt allunyada del que era normal per l’època, amb uns ensenyaments i un mètode molt avançats pedagògicament. Tot plegat va provocar que la majoria de capitans i pilots catalans acabessin venint a formar-se a aquesta escola. Actualment (avui equipament municipal i durant anys caserna de la Guardia Civil) és un dels exponents més clars de la tradició marinera del municipi.

Un altre dels edificis emblemàtics del moment va ser el Casino (l’edifici porxat de l’actual Plaça de l’Ajuntament que durant anys va ser la Biblioteca Municipal) que es va construir com un local per a la vida social i festiva de la societat més benestant del municipi i com a lloc d’esbarjo de capitans i pilots i que la llegenda diu que tot el nerviat de bigues es va fer amb quilles de vaixells. 

Ajuntament
 
Tota època té el seu final
 

Però com tot en aquesta vida cada cosa té el seu final, així a finals del SXIX, després de 60 anys de màxim esplendor, la marina de vela de Catalunya va patir una greu crisi provocada per diferents causes: la inadaptació de la construcció naval, ja que no van saber fer l’aposta de la construcció en ferro abandonant la fusta; la pèrdua dels mercats colonials i la crisi de la vinya entre les més importants. A tots aquests factors cal afegir que l’arribada del ferrocarril va transformar la línia de costa i les rutes de cabotatge, les vies van posar una frontera entre el poble i el mar que mai més es trencaria, és més que, amb els anys, s’agreujaria encara més amb la construcció de la Nacional II.

Arribat aquest moment de crisi al sector marí, la gran solvència econòmica que havien assolit els capitans i naviliers, durant els anys de bonança, va permetre invertir en altres sectors iniciant un procés d’industrialització basat, primer, en el tèxtil i, a partir d’inicis del anys 20 del SXX, en la flor. Començava així una nova història en el desenvolupament de Vilassar de Mar.

Vilassar 2
 
La Torre d’en Nadal

D'ençà dels inicis del segle XVI a la costa catalana hi sovintejaven les incursions de corsaris turcs o barbarescs i de pirates sense jurisdicció. Per prevenir aquests atacs, les torres de guaita feien funció de talaies de vigilància i alhora constituïen elements defensius, generalment formant part d'un sistema fortificat o estratègic de defensa, intercomunicat a través de senyals de fum o foc. El nombre de torres va arribar a ser tan gran que el litoral del Maresme era conegut com la costa torrejada.

La Torre d'en Nadal, a la Plaça de Pau Vila, és un dels exemples a Vilassar de Mar, municipi on se n'alçaren tres: Can Nadal, Can Mir i Can Rufau, encara que fins avui només ha arribat la de Can Nadal. 

Vilassar 6

De les dues torres desaparegudes, la de Can Mir era de planta quadrada, i encara restava dempeus l'any 1850. La de Can Lledó era també de planta circular, més ampla que la d'en Nadal, i va ser enderrocada el 1882. La d’en Nadal pertanyia a una masia fortificada, probablement de finals del segle XV, és de planta circular, oberta al segon pis, coronada amb basament de corsera i té una finestra gòtica d'arc conopial. La Torre actualment està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

Bricbarca i el Sant Ramon

Bricbarca és el Centre d’Estudis Nàutics de Vilassar de Mar, nascut al 1999, amb l’objectiu d’omplir el buit que existia en tots els temes relacionats amb el mar. Aquesta associació cultural treballa per recuperar i promoure la cultura marinera del Maresme i, molt especialment, la de Vilassar de Mar. I amb aquest objectiu organitza cicles de conferències, la Universitat d’estiu de mar i ultramar i totes aquelles actuacions que ajudin a divulgar les tradicions marítimes i a familiaritzar els infants amb el mon nàutic, fent feina amb les escoles. Actualment l’associació està presidida pel capità de la marina mercant, Agustí Martín Mallofré.

L’eix fonamental de Bricbarca és el Sant Ramon, un llaüt quillat construït l’any 1904, un dels vaixells de vela llatina més antics i més grans dels que naveguen pel Mediterrani. Bricbarca va identificar aquest vaixell l’any 2001 al port de pesca de Benicarló i es van necessitar nous llargs mesos de tràmits per poder aconseguir els permisos de canvi de llista i de navegació. Un cop el vaixell, en aquell moment encara “San Ramon” ja va ser propietat de Bricbarca (propietat compartida amb l’Ajuntament de Vilassar de Mar) va iniciar-se la seva restauració ja que estava molt malmès. La primera fase d’aquesta restauració es va fer al port de Mataró, començant per la neteja, el canvi de dues traques podrides i el pintat de tota l’embarcació.

Després va arribar una segona fase, molt més llarga i complicada, a les Drassanes i Escar de Roses. Gràcies a l’ajut del Museu Marítim de Barcelona, es va redactar un pla de restauració on figuraven tots els treballs a realitzar, entre els que destacaven: la consolidació de la proa i la popa, una nova coberta, arboradura, motor i instal-lacions.

Per a la restauració es van fer servir fonamentalment fustes de roure, pi pinyoner i pi de flandes. Per fer els pals es van rebre fustes d’uns boscos dels Pirineus francesos i tot els pals van ser tractats a través d’un procés químic per evitar el seu podriment. 

Des de l’any 2005 el Sant Ramon resta amarrat definitivament al port de Mataró, on es pot visitar. Des de la seva arribada a Mataró, fins avui, la gent de Bricbarca realitza contínuament petites feines d’acabats del quillat, i qualsevol dia de festa es pot trobar alguns dels seus voluntaris atrafegats treballant en un detall o altre. A més Bricbarca també ha format a vint-i-cinc futurs tripulants del Sant Ramon en les tasques pròpies de les maniobres a vela.

Sant Ramon
 

Durant els mesos d’estiu l’embarcació participa en un gran nombre de trobades de vela llatina i també fa sortides concertades amb grups de gent que  ho demanen.

El Sant Ramon és, a més, un protagonista indiscutible de la Festa Major de Sant Joan de Vilassar de Mar. Embarcats en ell arriben cada any, per donar el tret de sortida a les festes els gegants, el Pigat i la Lucia, un comandant marí i una mulata d’ultramar. Un cop desembarcats del Sant Ramon, pilotat per la gent de Bricbarca, passaran tota la Festa Major al municipi fins el darrer dia quan tornaran a embarcar-se per fer el viatge de retorn cap a les amèriques. 

 
Vilassar Comerç, una entitat amb història

Vilassar Comerç és una associació amb una trajectòria molt consolidada al municipi. L’expe-riència d’anys l’han portada a tenir una programació estable amb esdeveniments que funcionen, i funcionen bé, fet que queda patent pel seu èxit, i campanyes efectives. 

Aquesta situació positiva els porta a fer un pas més en el seu creixement com a entitat i per això volen que el 2015 sigui un any de diversificació de l’Associació passant a tenir diferents àrees sectorials per estudiar les problemàtiques dels diferents comerços que la conformen. Es plantegen aquest com un any de renovació, d’encetar nous projectes, conceptes i accions. Fruit d’aquesta aposta sorgeix la necessitat d’oferir nous conceptes de promoció comercial, de posar en valor el nombre d’associats que tenen i de donar més serveis personalitzats als seus socis.

 
Vilassar 5
 

Actualment està en marxa la campanya Botigues al carrer. Totes aquelles botigues que tinguin el logotip de la campanya, els divendres i dissabtes (al-terns) dels mesos d’abril a octubre.

Maig: 8-9 / 22-23 
Juny: 12-13 / 26-27 
Juliol: 10-11 / 24-25 
Agost: 7-8 / 21-22
Setembre: 4-5 / 25-26
Octubre: 2-3
 
Les fires i activitats que organitzen al llarg de l’any són:
1. Fira Fora Estocs (març)
2. Sant Jordi. Aparadors literaris, conjuntament amb la Biblioteca Municipal Ernest Lluch (23 abril)
3. IV Fira Comercial i Gastronòmica de Vilassar Comerç (6 i 7 de juny) 
4. Tastet d’Estiu (17 de juliol)
5. III Nit del Comerç (19 de setembre)
6. XXI Edició Fira Fora Estocs (3 d’octubre) 
7. Campanya Nadal 2015-2016 (desembre-gener)
 

El Mercat Municipal, referent pels vilassarencs

Des d’aquell llunyà Mercat, de la Plaça de l’Ajuntament, amb parades que es muntaven i desmuntaven cada dia, fins les modernes instal·lacions del Mercat Municipal d’avui han passat molts anys i moltes històries.

Poc podien imaginar alguns dels paradistes actuals, quan van celebrar els 20 anys del Mercat, com acabaria aquella història. La celebració del 20è aniversari va ser una gran festa a nivell de poble, en aquell moment una Junta presidida per Pasqual Gomaris  treballava amb empenta per revitalitzar el Mercat amb promocions, iniciatives, regals, concursos...i es va organitzar una gran festa que poc podia preveure que no arribarien a celebrar els 30 anys en el mateix edifici i que al 2005 les seves parades conviurien amb una estructura estintolada degut a greus problemes estructurals.

Allà va començava una nova història que va durar quasi deu anys, l’estintolament va ser el primer pas fins que es va veure inviable la recuperació de l’edifici. Problemes polítics, econòmics, financers no permetien avançar i van traslladar als paradistes a un espai provisional fins al setembre de 2013 quan finalment es va estrenar el nou edifici, ubicat en el mateix de l’antic Mercat.

Mercat
 

Amb una superfície de 2800 m2, repartits en una planta baixa i un semisoterrani, l’actual Mercat Municipal compta amb 11 parades interiors i 14 locals exteriors, tres dels quals es troben a la planta semisoterrani. Es tracta d’un edifici dissenyat com un equipament modern, pròxim, dinàmic i adaptat a l’entorn. La lluminositat és uns dels seus trets distintius gràcies al sistema de claraboies al sostre, que permet l’accés de llum natural. El Mercat estava pensat des del primer moment per ser un pol d’atracció per als compradors però també com un recorregut alternatiu atractiu per a tothom, integrat a la trama urbana, per on poder passejar.

 
Interior Mercat
 

Per això té quatre accessos: pels carrers Mn. Joan Rebull i Narcís Monturiol, per l’avinguda Montevideo i per la nova plaça, la Plaça del Mercat, per sobre del carrer Picasso.

L'edifici, a més del nou Mercat, acull locals comercials, oficines, habitatges, un aparcament soterrat i una nova plaça pública. I la seva inauguració va comportar, des del primer moment, una revitalització de tot el seu entorn.

 

Informació addicional

  • Text: Maite Vi√Īals
  • Fotograf√≠a: Gonzalo Sanguinetti i Bricbarca
  • Municipi: Vilassar de Mar

Articles destacats

Back to top