Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Indrets

Les 10 essències d'Olot Destacats

Coneguda majoritàriament pel seu paisatge volcànic, a la vila medieval d’Olot es respiren aires modernistes i renaixentistes. Una població envoltada de serres, amb un ric patrimoni natural però també cultural i culinari. Amb nombroses fonts, la Fageda d’en Jordà, el Croscat i el volcà Montsacopa, però també amb importants pintures i escultures de l’Escola d’Olot i els museus dels Sants i de Can Trincheria. Ens endinsem a Olot per sentir totes les olors de la popularment coneguda com a “ciutat dels volcans”. Són les 10 essències d’Olot.

1. El Volcà Montsacopa

Declarat Reserva Natural del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i icona de la ciutat d’Olot, el volcà Montsacopa té la morfologia d’un volcà, amb un con d’escòries i un cràter circular al capdamunt. Integrat plenament dins el nucli urbà de la ciutat, des del cràter del Montsacopa podeu gaudir de les millors panoràmiques d’Olot i dels cims més propers dels Pirineus.Cal destacar els conjunts de pintura mural que albergaven les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll i Sant Joan de Boí, actualment conservats al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), així com totes les talles produïdes pel Taller d’Erill, a destacar el Davallament de Santa Eulàlia d’Erill la Vall. 
 
Montsacopa

Indrets d’interès

  • Les grederes: en aquestes antigues zones d’extracció de greda podeu observar la disposició en capes dels diferents materials volcànics.
  • El cràter: la seva forma circular és producte de la darrera fase explosiva del volcà, de poca intensitat. Hi podeu passejar per gaudir dels millors paisatges.
  • Les torres carlines: podeu pujar a les dues torres, uns autèntics miradors de l’Alta Garrotxa i la muntanya del Canigó.
  • Església de Sant Francesc: entreu dins el recinte fortificat i gaudiu de la millor panoràmica d’Olot.
  • Espai de memòria històrica de la Guerra Civil: un espai en record a totes les víctimes de la guerra al cementiri de la ciutat, situat al peu del volcà.

2. Nucli Antic

Al segle IX, la vila medieval d’Olot es va desenvolupar al voltant d’una església romànica ubicada on actualment hi ha el santuari del Tura. Al segle XV els terratrèmols van destruir bona part de la vila i es procedí a reconstruir-la fora muralla, amb tots els carrers que convergien a la plaça Major. Actualment, el nucli antic de la ciutat acull l’eix comercial, on es poden trobar des de botigues centenàries fins a comerços de marques reconegudes. És aquí també on es concentren la majoria d’actes culturals i festius de la ciutat entre els quals destaquen les Festes del Tura, que se celebren pels volts del 8 de setembre i estan declarades Festa Tradicional d’Interès Nacional. Altres festes com la Fira setcentenària de Sant Lluc i la Fira del dibuix que se celebren a mitjans d’octubre o Lluèrnia, el festival del foc i de la llum, són altres exemples de festes tradicionals que tenen lloc al bell mig de la ciutat.
 
Nucli Antic

Indrets d’interès

  • Hospici: edifici projectat per Ventura Rodríguez a finals del segle XVIII destinat a beneficiència i en el qual hi destaca el claustre neoclàssic de tres pisos d’alçària. Ha tingut molts usos com ara mercat, escola de belles arts, museu... 
  • Església de la Mare de Déu del Tura, patronat d’Olot: segons una tradició del segle XV, un bou anava cada dia a rascar el terra del mateix lloc. L’amo del bou, estranyat de la insistència de l’animal, va cavar en aquell punt i va trobar la imatge de la Mare de Déu. D’aquesta llegenda en prové el nom actual, ja que Tura, en català antic, significa bou.
  • Claustre del Carme: Bé Cultural d’Interès Nacional, és un dels pocs claustres renaixentistes conservats a Catalunya. Projectat per Llàtzer Cisterna el segle XVI, té planta quadrada irregular i consta de dos pisos que segueixen l’ordre clàssic dels capitells i frisos. 
  • Església parroquial de Sant Esteve: l’edifici, obra de Blai de Trincheria, data de 1763. Al Museu Tresor Parroquial hi destaca un Crist abraçat a la creu d’El Greco.

3. Modernisme

Tot passejant, deixem-nos portar fins a l’Olot de principis del segle XX, quan es va redactar el primer pla urbanístic de la població. Va ser sota les ordres d’Alfred Paluzie, arquitecte municipal d’Olot, que va introduir els principis del Modernisme, els quals havia conegut de primera mà a Barcelona.
 
Art Modernista

Indrets d’interès

  • Casa Pujador (plaça del Conill): encarregada l’any 1911 a Josep Azemar, la façana és de pedra picada i presenta un xamfrà arrodonit coronat per una torre cilíndrica. 
  • Casa Escubós (plaça del Conill): dissenyada per Paluzie l’any 1905, destaquen les ornamentacions que emmarquen les obertures. 
  • Façana lateral de l’Església de Sant Esteve: obra de Sureda de l’any 1905 realitzada amb ceràmica groga amb creus de color verd. 
  • Casa Gaietà Vila (plaça d’Esteve Ferrer): obra de Paluzie de l’any 1905, destaquen els capitells florals, el ferro forjat i la ceràmica amb decoracions. 
  • Casa Solà-Morales (passeig de Miquel Blay): Lluís Domènech i Montaner va dissenyar la reforma de la façana (1913) per tal d’unificar dos edificis en un sol casal. Les dues cariàtides són obra de l’escultor Eusebi Arnau. 
  • Casa Gassiot (carrer de Sant Rafel): obra de l’arquitecte Paluzie de l’any 1911. La façana principal llueix una ornamentació de coup de fouet als balcons i una gran escultura al·legòrica que recorda l’especialitat del propietari de la casa. 
  • Museu de la Garrotxa: hi podeu trobar el quadre La càrrega de Ramon Casas i una exposició d’obres originals per als cartells modernistes de la casa de tabac Cigarrillos París. L’escultor Miquel Blay és un altre dels artistes modernistes que es poden trobar a les sales del Museu.

4. Museus

Olot és una terra d’artistes. Els Museus d’Olot expliquen la història de la comarca des de diverses òrbites: art i paisatge, ciència i natura, i artesania i faràndula. Destaquem la creació de l’Escola de Dibuix (1783) com a inici d’una tradició artística que ha vertebrat la vida cultural i industrial de la ciutat. 
 
La Carrega

Indrets d’interès

  • Museu dels Volcans: on es pot descobrir per què a la Garrotxa hi ha volcans i de quin tipus són. A més, es poden reviure els terratrèmols que van enderrocar la vila d’Olot al segle XV amb el simulador de terratrèmols. 
  • Museu dels Sants: on es pot conèixer la faràndula olotina i aprendre el procés de producció artesanal i el funcionament d’un taller d’imatgeria religiosa creat l’any 1880. 
  • Museu de la Garrotxa: per a submergir-se en els paisatges dels quadres de l’Escola d’Olot, amb autors com Joaquim i Marian Vayreda i Josep Berga i Boix, a més d’escultors com Clarà, Blay o Leonci Quera. Destaca, també, el cèlebre quadre de Ramon Casas, La càrrega, així com la col·lecció de cartells modernistes de la marca Cigarrillos París. 
  • Casa Museu Can Trincheria: on es pot viatjar al segle XVIII i respirar l’ambient que es vivia en una casa senyorial d’Olot. Hi destaca el seu pessebre monumental. 
 

5. Moixina i Parc Nou

Mostra del que havien estat els boscos de les planes d’Olot, La Moixina i el Parc Nou són dos espais que comparteixen la singularitat de les rouredes humides. Cal destacar la presència d’espècies de flora extremadament rares al sud del Pirineus i que es troben al sotabosc d’aquests indrets, els quals posseeixen una gran bellesa que van inspirar nombrosos pintors de l’Escola d’Olot de Paisatge.
 
Moixina

Indrets d’interès

  • Capella de la Mare de Déu de la Salut de la Moixina: va ser cremada l’any 1936 i reconstruïda l’any 1942 gràcies a les aportacions d’artistes olotins. 
  • Les fonts de la Moixina i de Bufaganyes: declarades Béns Culturals d’Interès Local pel seu valor històric, paisatgístic i popular.
  • Aiguamolls: encisadors racons on es poden observar les comunitats vegetals amants de l’aigua i gran varietat d’ocells. 
  • L’arbreda monumental del Parc Nou: formada per roures pènols, boixos i grèvols.

6. Batet i Fageda

La Fageda d’en Jordà és una de les 28 reserves naturals del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i creix sobre una colada de lava del volcà Croscat. Pla i amb turons suaus, la fageda i l’altiplà basàltic del Batet han estat font d’inspiració per artistes com el poeta Joan Maragall o escenari de pel·lícules com El artista i la modelo de Fernando Trueba.
 
Fageda

Indrets d’interès

  • Camí vell de Batet: un paisatge que l’home ha modelat amb murs de pedra volcànica i feixes on conrear. Com a teló de fons, els Pirineus ofereixen les millors panoràmiques. 
  • La Fageda d’en Jordà: descobriu els tossols, petits turons formats quan la colada de lava del volcà Croscat va escolar-se per una zona d’aiguamolls i el vapor d’aigua va deformar la seva crosta. 
  • La Moixina: declarada Reserva Natural d’Interès Geobotànic pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, a la Moixina gaudiu de la frescor on l’aigua és la protagonista. 

7. Via Verda

Olot és una ciutat per passejar, plena de petits racons amb encant i un bon punt de sortida de moltes rutes senyalitzades per fer excursions a peu per la comarca. Una altra bona manera de conèixer la comarca de la Garrotxa és en bicicleta i una de les rutes més destacades és la Via Verda, un traçat que aprofita el recorregut de l’antic tren d’Olot a Girona. Sobre la bicicleta es pot reviure el que van veure i sentir els passatgers del tren de via estreta quan sortien d’Olot en direcció a Girona fa més de cent anys.
 
Via Verda

Indrets d’interès

  • Antiga estació del tren d’Olot: el 14 de novembre de 1911 es va inaugurar amb l’arribada del tren a Olot. Va estar actiu fins al 1969. 
  • Monument als vençuts: espai de memòria històrica de la Guerra Civil, obra de Claudi Casanovas. 
  • Les fonts de Sant Roc: indret de natura dins la ciutat, on la frescor de l’aigua de la font i el riu Fluvià tenen tot el protagonisme. 
  • Tossols: descobriu aquests turons d’origen volcànic formats per la interacció de les colades de lava amb zones humides. 
  • Panoràmiques: gaudiu dels paisatges de postal de la Vall d’en Bas, la muntanya del Puigsacalm i sobretot del volcà Montsacopa.

8. RCR Arquitectes

Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta són arquitectes des de l’any 1987 i des del 1988 treballen junts, sota el nom de RCR Arquitectes, a la seva ciutat natal, Olot. RCR Arquitectes són Membres d’Honor de l’Institut Reial Britànic d’Arquitectes (RIBA), Membres d’Honor de l’Institut Americà d’Arquitectes (AIA), Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres de la République Française i Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La seva obra es caracteritza per una voluntat constant de diàleg amb l’entorn, on l’arquitectura es fon amb el paisatge.
 
Pista Atletisme

Indrets d’interès

  • Estadi d’atletisme Tossols-Basil: la pista s’implanta en una clariana de bosc de roure pènol, que queda closa respecte al bosc i del qual reforça la visió. Bosc contigu, bosc a distància i bosc llunyà són les relacions que s’estableixen entre aquella i aquest i que potencien les grades com a feixes petites o com un talús entre clarianes. 
  • El Pavelló de Bany: “Fluir des de la plantació de plataners, acompanyar la riera, amb els seus vigorosos pollancres, i desembocar des del vessant són els motius que decideixen la voluntat de ser del pavelló.” www.lescols.com
  • Parc de Pedra Tosca: un projecte de recuperació de l’antiga estructura agrícola creada a partir de la transformació dels Tossols (prominències naturals de pedra basàltica), que activa el factor sorpresa en el seu accés i crea una varietat de recorreguts pel seu interior que permeten descobrir aquest paisatge únic i singular. 
  • El Firalet: construït amb peces de basalt, el paviment d’aquest espai públic recupera la topografia de l’antiga colada de lava del volcà Montsacopa, creant una geometria que unifica el mobiliari urbà i la il·luminació de l’espai.

9. Productes Locals

Olot es caracteritza especialment per aquells establiments que elaboren els seus productes gastronòmics de forma artesanal. Uns productes amb identitat pròpia, com el paisatge que envolta la ciutat.
 
Productes Locals

Cal destacar

  • La ratafia d’Olot: un licor elaborat amb aiguardent, nous verdes, herbes i espècies. Una beguda dolça i amb propietats digestives.
  • La coca de llardons i el tortell de matafaluga d’Olot: fets de manera tradicional, tal com s’ha transmès de pares a fills durant generacions. 
  • L’embotit d’Olot (llonganissa, baiona, botifarra d’ou...): tot elaborat amb carn de porc. Però sense cap dubte el fuet d’Olot és el protagonista. 
  • Les patates d’Olot: s’han convertit en un dels plats més coneguts i reconeguts de la cuina volcànica que es fa a la Garrotxa. Es tracta de patata laminada farcida de carn i arrebossada amb ou i farina. 
  • El fajol: en forma de farina és utilitzat per flequers i restauradors. El producte més conegut fet amb fajol són les farinetes que es poden elaborar fregides amb oli i endolcides amb sucre, mel o reducció de ratafia.

Indrets i esdeveniments d’interès

  • Plaça Mercat: la Plaça Mercat d’Olot és un espai de sabors i colors, idoni per comprar totes aquestes especialitats i també trobar-ne d’altres elaborades per productors artesans de la comarca. Es caracteritza per ser un dels mercats municipals de Catalunya on hi ha més productors que fan el procés de principi a final. 
  • Mercat del dilluns: el mercat setmanal d’Olot té els seus orígens al segle XIII. S’hi pot trobar una àmplia oferta de roba i d’alimentació. Cal destacar, sobretot, el nombre, la diversitat i la qualitat de les parades de fruita i verdura.
  • Fira de l’Embotit: el març se celebra a Olot aquest esdeveniment firal de productes alimentaris amb un espai diferenciat per als embotits, formatges i cerveses d’elaboració artesana. 
  • Fira Orígens: fira d’àmbit català on els productes agroalimentaris i els seus productors són els protagonistes. Es tracta d’un espai per aprendre en sessions de cuina en directe, tastar productes i comprar directament al productor. www.firaorigens.cat

10. Cuina

Les característiques volcàniques de la terra garrotxina fan que el sòl sigui fèrtil i de gran riquesa, fet que repercuteix en la cuina de la comarca, on cultura i natura es troben al plat. La Garrotxa ofereix molta bellesa a les persones que s’interessen per conèixer-la, i la gastronomia és un dels seus principals atractius.
 
Cuina

Cal destacar:

  • Cuina Volcànica: els restaurants associats al grup Cuina Volcànica utilitzen en la seva cuina productes conreats, criats i elaborats de manera artesanal a la comarca de la Garrotxa. www.cuinavolcanica.cat 
  • Cuina amb estrella: Les Cols és l’únic restaurant d’Olot condecorat amb dues estrelles Michelin. Situat en una masia reformada pel prestigiós equip d’arquitectes RCR, Les Cols proposa plats elaborats amb productes del territori des d’un punt de vista molt particular. www.lescols.com. L’altre restaurant de la comarca condecorat amb una estrella Michelin és Ca l’Enric, situat a la Vall de Bianya. Obert des de 1882, la seva cuina ha evolucionat, i actualment aposten per la creativitat basada en la tradició culinària de la zona. www.calenric.net 
  • Mostra gastronòmica: el mes de novembre es poden degustar els tradicionals “Menús de la Mostra” a diferents restaurants de la comarca. Uns menús que es caracteritzen per l’ús del producte de la terra en les seves elaboracions. A més a més, es pot gaudir del tradicional Sopar de la Mostra, on s’uneixen diversos restaurants en un mateix espai de la ciutat i ofereixen un menú format per plats creats especialment per a l’ocasió elaborats amb productes del territori i de proximitat. 
  • Ruta de les Tapes: el mes de juny diversos establiments de la ciutat s’organitzen per portar a terme un recorregut gastronòmic a través de tapes elaborades, principalment, amb productes de proximitat, que fan que “us mengeu Olot a mossegades.”

Informació addicional

  • Text: Font: Ajuntament d'Olot.
  • Fotografía: Ajuntament d'Olot.
  • Municipi: Olot
Back to top