Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Indrets

Pallars Sobirà - Alt Urgell: Passem el Cantó Destacats

El Port del Cantó és l’indret que separa, o més ben dit uneix, el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, dues comarques amb diversos elements en comú: són dues de les més grans de Catalunya i les més grans de l’Alt Pirineu, amb 1.355 i 1.447km2, respectivament, sumen un total de 2.802km2, el 8,7% del territori català; per la seva situació fronterera amb Andorra han estat comarques de rutes d’evasió de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial i també de pas de contrabandistes.

Tot i estar molt connectades, històricament, l’únic accés per carretera és per la N-260 (eix transpirinenc) que travessa el Port del Cantó amb un recorregut de 45km i l’únic transport públic és el servei a la demanda “Passem el Cantó”, establert al 1996 per un acord entre els dos consells comarcals.
 
La N-260, en general, i el Cantó, en especial, són també rutes molt apreciades pels amants del cicloturisme i les motos, que l’omplen, especialment de primavera a tardor, per la qual cosa molts allotjaments ja han adaptat els seus establiments a les necessitats d’aquests col·lectius, a banda i banda del port del Cantó. Altres testimonis de l’afició al motor els trobem a l’Alt Urgell, com el Karting del Pla de Sant Tirs (únic a l’Alt Pirineu); Oliana, el poble on va néixer el campió del París-Dakar, Isidre Esteve; així com el Museu de la Moto de Bassella.
 
També són dues comarques molt riques en espais naturals compartint, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, encara que la major extensió es troba al Pallars Sobirà. A ambdues comarques hi trobem espais de la Xarxa Natura de la Fundació Catalunya-La Pedrera, Món Natura Pirineus, al Pallars Sobirà i la Muntanya d’Alinyà, a l’Alt Urgell.
 
Piraguisme Hivern
 
A nivell internacional destaquen per ser, cadascuna a la seva manera, capitals del piragüisme d’aigües braves del que la Noguera Pallaresa va ser el bressol (l’any 1964) i el Parc del Segre va acollir les Olimpíades del 1992. El 2014, el Club Cadí va celebrar els seus 50 anys  i enguany en farà 52 del Ral·li Internacional de La Noguera Pallaresa i 50 dels primers campionats d’Espanya d’eslàlom i descens. Ambdós rius han acollit Campionats del Món de les diferents modalitats esportives i fa uns mesos Sort i La Seu d’Urgell han aconseguit ser nomenades seus del Campionat del Món de Piragüisme del 2019, de totes les modalitats: descens, eslàlom i estil lliure, amb una candidatura conjunta.

Sort - La Seu: Sumant, guanyem

Després d’haver celebrat, al 2013, el 50è Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa, i al 2014, els 50 anys del Club Cadí Canoe Kayak, amb actes rellevants, podem continuar parlant de commemoracions passades, presents i futures a ambdues bandes del Port del Cantó.
 
Cinc cèntims d’història
Dels 50 anys d’història del Ral·li ja vàrem publicar un reportatge al Pànxing Pirineus  núm. 21 (estiu 2013). La història es va transmetre també en forma d’exposició itinerant en 3 idiomes, recorrent Sort, Madrid i Barcelona, fins a la data.
 
El 2014 va ser l’any del Club Cadí, amb motiu del seu 50è aniversari, Ramon Ganyet va aprofitar per revisar la història i publicar-la al llibre “Ones”, "una història de les barques de La Seu". Ganyet explica com va començar tot l'any 1964: "una aventura de joves de La Seu que es van engrescar a navegar pels rius pirinencs. L’any 1972 es va organitzar la I Setmana Internacional de Canoë-Kayak; amb vocació turístico esportiva". Com tot plegat, va anar decantant cap a la competició d’alt nivell internacional, de manera esglaonada, fins l’any 1982, en què es produí el salt qualitatiu, apostant per organitzar la competició d’eslàlom si Barcelona era designada seu dels JJOO del 1992.  “L’ajuntament de La Seu, encapçalat per Joan Ganyet, i l’organització local, dirigida per Ramon Ganyet, van superar tots els obstacles per introduir l’esport al programa olímpic, construir la instal·lació del Parc del Segre i gestionar l’operació olímpica amb el COOB ’92. Al final d’aquesta dècada prodigiosa es tenia la infraestructura a punt i els coneixements per gestionar l’esport. El nom de la Seu d’Urgell estava inscrit a les pàgines de la història olímpica.” (Ramon Ganyet).
 
"A partir de 1986 Josep Castellarnau va contribuir especialment a la refundació del Club d’Amics de la Piragua i el va dirigir durant vint anys, conjuntament amb el suport de molts altres. Després dels JJOO la disponibilitat de la instal·lació, i el patrocini de la Cooperativa CADÍ, dins d’un ambient social i federatiu molt favorables, varen permetre un desplegament extraordinari, fins portar el Club a les màximes cotes a nivell nacional i, amb el suport institucional, organitzar 2 Campionats del Món, un Campionat d’Europa i 14 Copes del Món en 22 anys. Els palistes del Club CADÍ han guanyat medalles i han participat fins al més alt nivell en els Jocs Olímpics de 1992, 2000, 2004 i 2008".
 
Piraguisme Alt Urgell
 
D’altra banda, el juliol d’enguany es compleixen 50 anys de l’organització dels primers campionats d’Espanya d’eslàlom i descens que van tenir lloc a La Noguera Pallaresa, “La participación fue en total de 46 palistas, logrando clasificarse, no obstante la dureza del río, 26 palistas, cifra que no es mala, tratándose de debutantes.” (Memòria de la FEP de l’any 1965).
 
És interessant constatar l’evolució dels pòdiums en aquests primers temps, mentre els lleidatans s’emportaven els primers llocs, començaven a posicionar-se palistes de Sort i La Seu en els segons i tercers llocs del descens d’aigües braves: Jaume Salvans, Artur Rafel, Manel Orobitg i Juan Eduardo Cuenca. Curiosament a l’eslàlom es classifiquen sevillans i asturians, segurament amb més preparació tècnica per l’experiència en aigües tranquil·les que ja feia anys que es practicava.
 
El 30 de juliol d’enguany també farà 50 anys de la signatura de cessió de terrenys de l’Ajuntament de Sort a la Federació Espanyola de Piragüisme per a la construcció de l’Escola Nacional de Piragüisme que actualment es troba en funcionament com a alberg per a estades i concentracions i centre de formació en diverses matèries esportives.
 
Com és ben sabut, al llarg d’aquests anys ambdues seus sumen desenes de competicions internacionals.
 

Gaudir del Segre i la Noguera Pallaresa al 2015

Enguany, Sort i La Seu d’Urgell han presentat una candidatura conjunta per acollir el Campionat del Món de descens, eslàlom i estil lliure al 2019. L’opció catalana s’ha imposat a la ciutat de Bratislava (Eslovàquia) en la votació realitzada pel consell directiu de la Federació Internacional de Piragüisme (ICF).
 
Piraguisme
 
Tot i que el desenvolupament d’aquest gran esdeveniment acapara totes les mirades, no cal oblidar que tenim 4 anys per davant per gaudir de la diversitat dels nostres rius, els esdeveniments i activitats que es realitzen al seu voltant i l’oferta turística que els acompanya, només ens cal triar la forma en què volem fer-ho.
 
Com a públic, aquest estiu podem gaudir dels esdeveniments del següent destacat.
 
L’A.E.Pallars, que enguany celebra els 50 anys, ha engegat el camp de treball “Viu lo riu al Pallars” que neix amb la voluntat de descobrir als participants les competicions esportives que es desenvolupen durant l’estiu i que tenen com a protagonista el riu Noguera Pallaresa, donant a conèixer una part de la història de l’esport de Catalunya i esdevenint una oportunitat única per als voluntaris de conèixer el món de l’alta competició, l’organització d’esdeveniments esportius i també la possibilitat, com a protagonistes de primera, d’apropar-se a un esport tan desconegut com refrescant i emocionant com és el caiac i els seus protagonistes.
 
D’altra banda, a l’Alt Urgell podem gaudir de l’alta competició internacional amb la Copa del Món FIC d’eslàlom, del 7 al 9 d’agost, al Parc del Segre.
 
Altres activitats
 
Per al qui es vulgui remullar, tant al Pallars Sobirà com a l’Alt Urgell, s’ofereixen nombroses activitats per a tot tipus de públic, tant en aigües braves com en aigües tranquil·les aprofitant els embassaments ubicats al llarg del Segre i la Noguera Pallaresa: descensos en ràfting, descens de barrancs, cursos de caiac, descens en hidrospeed... que combinats amb altres activitats terrestres o aèries com el senderisme o el parapent constitueixen una de les ofertes de turisme actiu, esportiu i de natura més importants d’Europa, sense oblidar que també s’hi pot gaudir de grans esdeveniments culturals com el FEMAP, Festival de Música Antiga del Pirineu, o l’Esbaiola’t, festival d’espectacles pels infants, entre molts altres.
 
Kayac
 

Mirant al 2019

Encara és aviat per avançar com es materialitzarà a partir d’ara el desenvolupament d’aquest projecte conjunt La Seu d’Urgell-Sort, els Mundials de Canoa del 2019. El que ara podem dir és que arribaran quan farà 10 anys del darrer Campionat del Món organitzat a La Seu d’Urgell, el d’eslàlom del 2009 i 9 anys del celebrat a Sort, el de descens del 2010, tot i que aquesta vegada el descens també es realitzarà a La Seu d’Urgell  i Sort acollirà l’estil lliure, modalitat en la qual la vila de Sort ja va ser pionera en l’organització de campionats abans de ser incorporada l’any 2004 a la Federació internacional de canoa. Així doncs, les primeres competicions Internacionals d’estil lliure, altrament dit “rodeo”, es van poder veure en el marc del Ral·li internacional de la Noguera Pallaresa del 1992. L’any 2001 s’hi va celebrar un “campionat del món”, i el 2004 el ja oficial Campionat d’Europa, marcant estil amb la realització de la final nocturna al Camp de regates l’Aigüerola.
 
La nominació de la ICF feta a Marraqueix, el passat 21 de març, dóna una nova oportunitat de construir Pirineu en base a l’esport que hem de saber aprofitar per a millores socials, econòmiques, d’infraestructures i de promoció del turisme esportiu de les que els dos municipis són destinacions certificades pel Departament de Turisme de la Generalitat des de l’any 2006.
 
L’impacte econòmic de les estades esportives dels equips, venint a entrenar o a competir, està avaluat en un centenar d’euros per persona i dia, en despesa d’allotjament i consum d’altres béns i serveis. Aquest flux de piragüistes és significatiu per l’economia pirinenca i, sobretot, és una aposta per un sector que té futur i qualitat de treball.
 
2019
 
“Alguns es preguntaran què vam aconseguir el primer dia de primavera de 2015 a Marraqueix. Jo ho voldria comparar a aquells que se’ls arrenda un hortet per quatre anys. La terra és prou bona, tant a Sort com a La Seu. Però els fruits, verdures i flors que en treure’m els uns i altres dependran de les plantacions i sembres que fem i de l’encert i feina que dediquem a conrear el nostre respectiu hortet. Sobretot molta feina, que la terra és fonda. I també una mica de sort, que no fos que les gelades, plagues o pedregades ens malmetin els esforços fets amb bona voluntat. Després dels 4 anys, els arbres plantats perduraran i seguiran donant fruit durant molts anys, si se saben esporgar i es cuiden com cal. Els Campionats del Món de Canoa de 2019 són tant una fita d’arribada com sobretot un camí ple d’entusiasme i oportunitats per a molta gent.” (R.Ganyet).
 
Com per art de màgia, coincideix que al 2019 farà 50 anys que es celebrà el primer Campionat del Món de descens d’aigües braves a la localitat de Bourg Saint Maurice, als Alps francesos, en la qual va participar la selecció espanyola formada pels sortencs, Jaume Salvans, Antoni Peirón i José Ángel López i l’urgellenc, Josep Castellarnau. Tot i que els seus resultats no van ser destacats (cal tenir en compte que la nostra incorporació a aquest món era molt recent en comparació a la resta d’Europa), el piragüisme ha representat i representa una finestra al món per a les persones i per al territori. 50 anys desprès la història ens porta a tornar a sumar.
 
Esperem doncs que les dues capitals internacionals del piragüisme d’aigües braves que, individualment, han assolit les màximes fites esportives, continuïn sumant i exposant tot el potencial de l’Alt Pirineu català al món.
 

Informació addicional

  • Text: Yolanda Mas i Cases
  • Fotografía: FONT i FOTOS: Ramon Ganyet, Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, Ajuntament de Sort i Lluís Montornès.
  • Municipi: Port del Cantó
Back to top