Apeu

Camí de Picasso, la transició cap a la modernitat

 

Al maig de 1906 Picasso va arribar a Gósol, on la gent i els paisatges d’aquest racó de l’Alt Berguedà inspiraren l’obra de l’artista. Per arribar-hi es desplaçà en tren fins a Guardiola de Berguedà, on havia arribat l’any 1904 abans que ho fes la carretera, i des d’allà va seguir a peu el camí ral fins a Gósol.

Ho va fer acompanyat de Fernande Olivier, amant i model que en les seves memòries hi va anar escrivint les impressions del camí. Aquestes són justament les que avui ens serveixen per conèixer la impressió que li causà el camí:

 «Per arribar-hi calia fer un recorregut d’unes quantes hores dalt d’una mula, per corriols envoltats, d’un costat, d’una paret vertical i de roca que et massacrava mans i genolls, i de l’altre, un precipici pregon ens obligava a tancar els ulls per vèncer el vertigen. Aquells precipicis no inquietaven les mules el més mínim, prudents, i de les quals hom es podia refiar. En un moment determinat vaig notar com s’afluixaven les singles de la sella i em vaig esmunyir perillosament cap enrere. Sortosament, el traginer, un cop alertat, vingué a recol·locar la sella, la mula i a mi.»

Un cop a Gósol es va instal·lar a la fonda de Cal Tampanada, on es va deixar inspirar pels personatges i els paisatges de l’encontrada. El pintor s’integrà plenament en el recòndit poble berguedà i, fins i tot, s’autoidentificava com el “Pau de Gósol”.

Gsol Des Del Castell

En arribar el mes d’agost, alarmats per un cas de tifus, Fernande Olivier i Picasso decidiren abandonar Gósol. Ho feren a peu, tal com havien arribat, però en aquesta ocasió amb les teles pintades enrotllades i subjectades al bast d’un matxo, agafant el camí del pas del Solans fins a Bellver de Cerdanya. Un cop allà, agafarien un cotxe de cavalls que els duria fins a Puigcerdà. I des d’allà, un segon cotxe els conduiria a la vila d’Ax, on agafarien el tren amb destinació a París.

Bellver De Cerdanya

La recuperació d'un antic camí: el camí ral de Guardiola de Berguedà a Gósol

Des de l’any 2008 s’han dut a terme diverses actuacions per rehabilitar de forma integral el camí ral entre Guardiola i Gósol. Els treballs han consistit en la identificació del recorregut del camí, l’eliminació de la vegetació invasiva, la restauració dels punts erosionats i la recuperació de murs i altres elements amb l’objectiu de garantir la transitabilitat del camí en condicions de seguretat.

La construcció de les carreteres de Gósol i de Saldes entre els anys trenta i quaranta comportà, evidentment, l’abandó progressiu del vell camí ral i també la destrucció d’algunes de les seves seccions.

Per això, l’itinerari senyalitzat parteix del traçat del camí ral de Gósol, però sempre que és necessari se serveix d’altres camins públics allà on el camí antic fou destruït i transformat en carretera, també amb l’objectiu d’establir un camí reservat als vianants que comuniqui els diferents pobles de la vall de Saldes i de Gósol i que gaudeixi d’un entorn natural i paisatgístic de qualitat. Per exemple, s’ha evitat l’arrencada des del collet d’Aïna (on subsisteix el pont de pedra sobre el Saldes), que s’enfila molt rost en direcció a cal Pei, optant pel camí dels Fangassos, que arrenca de Guardiola de Berguedà i que permet gaudir del monestir de Sant Llorenç prop de Bagà. I a Maçaners s’ha preferit el camí vell de Saldes per Molers, ja que, en aquesta secció el camí ral està molt trinxat per la carretera. Des de Saldes, l’itinerari emprèn el camí vell de Saldes a Feners i l’Espai, que es retroba amb l’antic camí ral al coll de la Trapa. Aquest camí inclou un pas molt complicat per un espadat d’argiles molt erosionable, però que tanmateix evita la secció de l’antic camí ral de Gósol que transcorre per la baga de Saldes, en bona part pavimentat i urbanitzat.

Ermita De Santa Maria

A banda de recuperar diversos camins històrics de propietat pública que tenen, a més, un interès cultural i estètic, l’anomenat Camí de Picasso vol rememorar l’estada del geni a Gósol i son periple pels viaranys de l’Alt Berguedà i de la Cerdanya.

De Guardiola de Berguedà a Gósol: el camí més humanitzat

El camí comença al monestir de Sant Llorenç prop Bagà —està senyalitzat amb una marca horitzontal de color groc fins al poble de Sorribes— i condueix al coll dels Fangosos per un pas esbalçat i impressionant. Coincidint amb les descripcions del camí fetes per Fernande Olivier, baixa a la vall del Saldes, travessa el riu per una palanca de fusta, passa pel Castellot i el Molí de Bosoms, travessa el torrent per un pont del temps de les mines i surt als Hostalets del camí ral. Des d’aquí el camí passa prop de Cal Coix i puja decidit a l’església de Sant Julià de Freixens. Continua pujant després, més dolçament, cap a Cal Francesc, deixa a un costat la capella de Sant Antoni i surt a Cal Susèn, a l’envista de Maçaners i del Pedraforca, la silueta del qual ja no ens abandonarà en tot el recorregut.

A Maçaners podrem apagar la set a la font. El camí segueix cap a Molers, passa per la casa del Sull (d’origen medieval), arriba al poble (on hi ha una font), continua per sota la serra de Baix i surt a la carretera carbonera (una pista de terra que als anys quaranta ja havia substituït el camí ral), que condueix al Molí de la Palanca, sobre l’Aigua Salada.

El camí s’enfila a Saldes, travessa el poble, continua cap als barris de Cardina i del Serrat, travessa la carretera de Gósol i agafa l’antic camí ral de Feners i de l’Espà.

Ermita De Santa Maria Del Castell De Saldes

El camí, restaurat, s’enfila pel bell mig del cingle argilós de coll de la Trapa i baixa al torrent a buscar el camí vell de Gósol per la baga. Aquí hi trobem un espectacular i impactant paisatge desèrtic, originat per un aflorament d’argiles erosionades que forma terrers i barrancs a causa de l’absència de vegetació. Les tonalitats virolades, vermelloses i ocres dels afloraments rocosos dominen el paisatge. “Oro ocre / Rojo Vermelló / Verde", com deixà descrit el pintor al seu quadern. Sembla clar, doncs, que el pas del camí pel coll de la Trapa inspirà Picasso, ja que aquests són els colors que caracteritzen la seva obra pictòrica realitzada a Gósol.

Després del coll, el camí passa per sota de la carretera actual i travessa els pobles de l’Espà i de Sorribes, on podem fer una parada. Des de Sorribes —seguint les marques vermelles i blanques del GR 107 o Camí dels Bons Homes— el camí puja al coll del Cap de la Creu, ja a l’envista de Gósol, on el pintor arribà a finals de maig del 1906.

De Gósol a Bellver de Cerdanya pel camí dels Segadors: on la natura és la protagonista

El pintor en marxà dotze setmanes més tard pel camí conegut com el camí dels Segadors, ja que és el mateix que utilitzaven els gosolans per anar a fer la campanya de la sega a les valls de la Cerdanya durant l’estiu.

El camí surt del poble de Gósol en direcció nord —seguint les marques grogues i blanques del PR C-124 fins passat el poble de Nas— per una costa pedregosa des d’on es domina ben aviat tota la vall de Gósol i bona part del curs de l’Aigua de Valls i de la serra d’Ensija, i arriba al coll de Font Terrers, amb la font homònima.

Diu la llegenda que a font Terrers hi ha enterrada una pell de bou plena d’unces d’or i que tots els qui a la nit (perquè aquestes coses només es poden fer de nit) han provat d’anar-la a treure han hagut de fugir espaordits, perquè en cavar la terra apareixien esperits fantàstics i malignes.

El camí segueix cap al pla del Martí i s’enfila suaument fins a trobar el torrent de la Coma de Caners —d’on surt el camí que puja al Pedraforca pel Verdet. Aquí el camí comença a pujar pel mig del bosc en alguns trams costeruts que porten a creuar el serrat de la Portella pel cap de la Portella.

Passat el coll, el bosc és cada vegada més esclarissat fins que esdevé un prat que anem flanquejant cap a llevant amb la vall de Cerneres al nord i nord-oest. Es passa per la font de la Roca i s’arriba al Collell. Aquest coll és la divisòria d’aigües entre el Llobregat, per la vall de Gresolet, i el Segre, per la vall de Cerneres.

El camí —ara pista forestal tancada a l’hivern i força transitada per vehicles a l’estiu— arriba fins al pla de les Bassotes. El nom de l’indret prové de l’abundant nombre de basses d’aigua que es troben disperses per aquí que sempre tenen més o menys aigua i que serveixen per abeurar el bestiar. S’abandona la pista per seguir el camí que s’enfila pel planell englevat en direcció nord i que inicia una ascensió seguida cap al prat Toixoner, la costa del Clot dels Moros i el prat Socarrat fins a assolir la serra Pedregosa, on el camí comença el flanqueig fins al clot de Palomar, on un darrer repetjó ens situa al pas dels Gosolans, entre el cim arrodonit del Comabona a l’est i el seguit dentellat del vessant nord de la serra del Cadí, agrest i esgalabrós. Al fons ja es divisa el prat d’Aguiló, on s’accedeix per uns baixadors pedregosos que zigzaguegen pel caient nord de la serra.

Des del refugi, el camí baixa per una pista concorreguda —sobretot a l’estiu— fins al coll de l’Home Mort, on el camí recupera antics camins enllaçats cap a les Eres, la Mala Terra i les Planes d’Hereus per arribar als pobles de Nas i de Pi, ja a la vall —una mica abans d’arribar a Pi, el camí està senyalitzat amb les marques vermelles i blanques del GR 150 fins a Talló. En aquest darrer poble, l’antiga ferreria s’ha convertit en un petit centre d’interpretació, autovisitable, on hom hi pot veure com es treballava el ferro en temps pretèrits. I qui sap si el mateix Picasso hi féu parada per reparar alguna ferradura malmesa dels cavalls que els havien portat a travessar el Cadí! Des d’aquí, el camí arriba a Talló i a Bellver, punt final de la ruta.

Establiments destacats

On Menjar

 

De Compres

 

Informació addicional

  • Nom: Camí de Picasso
  • Text: Xavier Campillo i Besses, geògraf; Rosa M. Colomer i Oró, tècnica en turisme
  • Fotografía: Gonzalo Sanguinetti
  • Municipi: Gòsol
Back to top