Apeu

Camí de l'Aigua de Queralt i cingles d'en Garreta

Fent Camí amb el Russi... en companyia d'en Xavier Novell i Gomà, Bisbe de Solsona. 

 

 

 

 

2016, centenari de la coronació de la Mare de Déu de Queralt

www.queralt2016.cat  |  Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

 

Itinerari i crònica:

9h 30’.- Aparcament de Queralt.- Pugem les escales que porten al santuari de Queralt. 
 
9h 35’.- Santuari de Queralt.- El deixem a mà dreta. A l’arribar al costat del “pati dels Castanyers”, amb la visió de la “cova de la Troballa” al davant, ens desviem a la dreta i baixem per unes escales, seguint les marques del camí dels Bons homes. 
 
9h 25’.- Font del Bou.- En realitat el seu nom és font d’en Garreta, però poca gent la coneix per aquest nom.
 
Font Del Bou
 
Bifurcació.- El “Camí dels Bons Homes” marxa per un corriol a mà dreta, nosaltres seguim recta fins una propera capella. 
 
9h 30’.- Capella de Sant Joan.- Continuem per un petit corriol que surt a mà dreta d’aquesta i seguirem a partir d’ara unes marques de color groc. 
 
9h 37’.- Dipòsit.- Actualment està habilitat amb una escala de fusta que permet salvar aquest obstacle. Un cop a dalt es pot veure una magnífica vista de la vall d’Espinalbet, i al fons les  muntanyes del cim d’Estela i el Roc d’Auró. 
 
10h 00’.- Cruïlla - Font. Està just abans d’arribar a la cruïlla. Al costat dret del corriol i a tocar aquest, es pot veure com l’aigua brolla del terra. Arribats a una pista de terra, deixem el corriol i girem a l’esquerra, per pujar per aquesta pista de forta pendent durant una curta estona, després segueix en pla. 
 
10h 12’.- Cruïlla.- Prop del lloc on surt una pista que baixa a mà dreta, busquem una fita de pedres, la trobem a mà esquerra del camí que seguim. Aquí deixem la pista i les marques grogues i  pugem per un corriol que surt a mà esquerra i marxa pel mig del bosc. 
 
Dos
 
10h 17’.- Arribem a dalt de la carena.- Esplèndida vista del Baix Berguedà. Aquí retrobem les marques grogues i les seguim en direcció esquerre. El corriol després de pujar seguint la carena baixa sobtadament pel cantó de migdia del cingle, per tornar a recuperar tot seguit l’alçada perduda. En el punt més baix, a mà dreta, es pot veure un corriol que baixa amb una molt forta pendent. “Per aquí, solen pujar els porcs senglars. Ja fa uns any vaig tenir en aquest punt un fort ensurt, no per la presència d’un porc, sinó per la d’un caçador, que ja aixecava la seva escopeta en la meva direcció, per sort no va passar d’això, d’un ensurt”. Caldria una regulació en aquest sentit, sinó algun dia hi haurà una desgràcia. Caçadors i excursionistes hem de poder conviure sense perill.  
 
10h 37’.- Mirador natural.-Magnífic mirador on sempre paro a esmorzar i regalar-me la vista”. També ho fem aquest cop, i mentre compartim dues mandarines aprofito per parlar amb el meu convidat.
 
Al Fons El Port Del Comte
 
Cada cop queden menys capellans i les esglésies estan més buides; com veu el futur de l’església al Berguedà i també en general?  
S’ha de canviar de model. El que no farem, almenys mentre jo sigui bisbe, és mantenir el culte i mantenir les misses agònicament, a totes les parròquies on cada vegada hi haurà menys gent; això no té cap futur, ni va enlloc. La qüestió no és “mantenir el culte a totes les parròquies del Berguedà”, la qüestió és engendrar comunitats vives, per acompanyar-les sacerdotalment. Amb comunitats vives de cristians, amb dos o tres capellans es pot fer el Berguedà, perquè, com a comunitat cristiana, nosaltres no som “passius receptors de sagraments”, nosaltres som membres vius d’una comunitat, on tots els membres són coresponsables i cadascú té la seva funció. I, ni tothom diu missa, evidentment (diu missa aquell que ha estat consagrat per a-questa missió) però el que diu missa no té per què, necessàriament, encarregar-se de les obres del local parroquial, ni de l’economia, ni d’organitzar l’acció caritativa de la comunitat cristiana, ni d’haver de visitar els malalts. Pot haver-hi tasques, ministeris, repartits entre membres de la comunitat. Per tant no anirem cap a cobrir les “places” buscant recanvis no sacerdotals. Ara bé, el canvi de model no ha de ser brusc, perquè llavors maltractaríem els bons catòlics que han estat fidels, han perseverat, i que aquest canvi no el podran entendre, perquè per a ells anar a missa, és anar a la “seva” missa i si la seva missa es deixa de fer deixaran d’anar a missa. Hi ha gent que està en aquesta tessitura, que hem de respectar i estimar, i tractar amb caritat i amb comprensió. Per tant, el canvi de model ha de ser un canvi suau. L’actual cura pastoral d’algunes parròquies per part de diaques o verges consagrades respon al fet que hi ha conjunts de parròquies que tenen una població suficient com perquè hi pugui ser engendrada una comunitat cristiana. El que no té sentit és pretendre mantenir una missa cada diumenge a tots els pobles petits. Un exemple seria  la Teresa Gené, que pertany a l’orde de les Verges Consagrades, i que  s’encarrega de la cura pastoral de les parròquies de Sant Jordi, la Rodonella, Sant Corneli, la Nou i Fígols. I setmanal o periòdicament, depenent del lloc, es desplaça un capellà per celebrar una litúrgia de la Paraula i per donar la comunió. I aquesta composició (que és la que podem en aquests moments i que d’aquí a un temps segurament haurà de ser diferent) és la que garanteix, quan toca Eucaristia, el capellà, i quan toca la celebració de la paraula, la Teresa. Però no és aquest el model cap al que caminem. El model cap al que caminem, és el d’una comunitat cristiana en un nucli de població més gran on la gent dels pobles dels costats s’apleguen cada diumenge o cada dissabte al vespre per celebrar junts l’Eucaristia, i en cadascun d’aquests, un petit grup de fe. I, a més a més, poc a poc, algun dels seus membres va descobrint que ell mateix pot fer col·laboracions o activitats en nom de l’església, en nom de la comunitat cristiana”.
 
Vaig continuar fent-li preguntes de caire més filosòfic, teològic i metafísic, “ja sabeu, allò de la transcendència o intranscendència de la vida (on van les ànimes després de la mort i mentre esperen el judici final; si hauríem de santificar a Judes, ja que sense la seva traïció avui no existiria l’església Catòlica; sobre la llibertat de l’home o la seva predestinació...)”. Però no puc reproduir aquí les respostes ja que ocuparia masses pàgines.
 
12h 04’.- Reprenem el camí.- A partir d’aquest punt ja tot és baixada. 
 
12h 31’.- Capella de Sant Joan.- Situada al pla de la Rateta, va ser construïda l’any 1927. Agafem el camí que surt en pla cap a la dreta, per no repetir el camí d’anada.
 
12h 41’.- Mirador de les Guilles. Amb una magnífica vista dels cingles de Garreta. 
 
Cingles Garreta
 
12h 51’.- Mirador d’en Garreta - Capella de sant Ignasi. Construïda aquesta l’any 1946. En aquest mirador hi ha col·locada una placa en memòria d’en Ramonet Xic. Aprofitant això vaig fer un comentari sobre si l’any que ve, en motiu de la celebració del centenari de la coronació de la Mare de Déu de Queralt, no seria oportú de col·locar una placa commemorativa dedicada a aquells que van salvar la imatge de ser cremada durant la guerra civil (1936-39). 
 
Mirador Garreta
 
13h 00’.- Santuari de Queralt.- Hi entrem i pugem fins el cambril de la Mare de Déu, i després de resar junts un Avemaria, i conèixer un francesos que ens fan una fotografia al costat de la Verge, prosseguim el nostre camí. L’any que ve celebrarem el centenari de la coronació de la Mare de Déu de Queralt. Quines paraules adreçaria al poble Berguedà? Com tots els aniversaris, jo crec que la seva celebració és una mirada enrere, una mirada a l’avui i, en el fons, una mirada al futur. Aquest aniversari ens fa mirar enrere i ens fa adonar que la devoció a la Mare de Déu de Queralt, té història. Fa cent anys, els berguedans i berguedanes se l’estimaven tant, agraïen tant la seva acció protectora i intercessora, que, segons l’ús de l’època, la varen voler coronar canònicament. Varen voler que no fos una imatge més, sinó una imatge “Senyora”, una Mare de Déu coronada. Coronar canònicament una imatge suposa donar-li rellevància i notorietat ja que només es concedeix quan es pot demostrar una devoció i un culte molt gran. Mirant enrere, doncs, veig que la gent de Berga s’estimava la Mare de Déu. Mirant endavant, crec que el centenari hauria de ser un moment per què es fes visible com avui els berguedans continuen estimant-la. Aplaudint totes les bones iniciatives que hi puguin haver, allò nuclear de les festes del centenari, haurien de ser aquells actes, populars i religiosos, que permetin manifestar l’estima per la Mare de Déu de Queralt i ajudin a molts a fer el pas de la fe.
 
13h 20’.- Aparcament del santuari de Queralt. No se perquè però em sembla que algú arribarà tard a dinar”.
 
Fitxa tècnica
Punt de sortida i arribada: Aparcament de Queralt .
Temps aproximat de la caminada sense parades: 2h 20’ 
Dificultat: Baixa.
Nota: el temps que surt a la crònica és el temps trigat per nosaltres amb parades incloses i al nostre pas. No s'ha d'agafar com a referència.
 
Si t'animes a fer les rutes del Russi envia'ns les teves fotografies i/o els teus comentaris a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. .
Anirem publicant les vostres experiències en les properes edicions. Fes Pànxing!
 
TOTS ELS QUE ENS ENVIEU FOTOS O COMENTARIS SEREU PROTAGONISTES D’UNA RUTA ESPECIAL AMB EL RUSSI !!

Informació addicional

  • Text: Josep Maria Rossinyol
  • Fotografía: Josep Maria Rossinyol
  • Municipi: Berga
Back to top