Apeu

El Camí de l'Últim Càtar: una aventura transfronterera

“D’aquí a set-cents anys, el llorer reverdir!” va cridar Guillem Belibasta, l’últim perfecte occità conegut, mentre cremava a la foguera de la Inquisició. Doncs, casualitat o no, justament set-cents anys després d’aquests fets, una ruta, de gairebé dos-cents quilòmetres, segueix les seves darreres passes. Un itinerari que parteix de la comarca del Berguedà i arriba a l’Arièja francesa, passant per les comarques catalanes de la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i el Solsonès, depenent de les variants que es prenguin per realitzar la ruta.
Mitja vida escapant de la Inquisició i, finalment, Guillem Belibasta va morir cremat viu a una foguera a Vila-roja de Tèrmens, després de quasi dos mesos de llargues tortures en mans dels inquisidors. Anys de fugides, i una vida d’amagatalls, perquè finalment, un dels seus, el noble Arnau de Sicre, l’enganyés i el traís lliurant-lo al poder de la Inquisició. 700 anys més tard que s’apagués aquella foguera, que va veure morir el darrer prefecte càtar conegut, el seu esperit ressorgeix, com ell mateix va vaticinar amb les seves darreres paraules entre les flames, i ho fa en una ruta que intenta, el més fidelment, seguir les seves darreres passes en la seva fugida dels inquisidors, estem al Camí de l’Últim Càtar.
 
Cami Port De Boet
 
La ruta la podrem realitzar bidireccionalment, de Catalunya cap a França, o de França cap a Catalunya, segons les preferències de cadascú i, a través d’ella, connectarem la comarca catalana del Berguedà amb el departament francès de l’Arièja. 189,64km per gaudir de la història, la natura, meravellosos paisatges i de l’esperit càtar que ens sobrevolarà, i acompanyarà, durant tota la ruta. Perquè la història de Belibasta la trobarem en cada tram i en cada racó del Camí.
 
Guillem Belibasta, tot i provinent originàriament d’una família càtara, en els primers anys de la seva existència no va tenir molt clar si el catarisme havia de ser la seva opció personal de vida però, un fet inesperat, l’assassinat a les seves mans, en una picabaralla, d’un pastor de la zona, el va abocar finalment a abraçar el catarisme de la mà dels germans Authier, que es convertirien en els seus mentors en la introducció a aquell moviment religiós (que a aquelles alçades ja estava en franca decadència, després de les grans desfetes de Bèsiers i Monstegur). Tot i la seva fugida, després de l’assassinat, Belibasta finalment va ser localitzat, capturat i tancat a la presó de Carcassone, d’on, tot i ser una de les presons de màxima seguretat de l’època, va aconseguir fugir. En aquesta fugida va passar de la banda francesa dels Pirineus cap a l’altra banda, arribant a Catalunya, on va viure llargues temporades a ciutats com Berga, Lleida o Tortosa. Finalment es va establir a Sant Mateu (País Valencià, molt a prop del municipi de Morella), on va formar una petita comunitat càtara i va viure-hi durant anys en la clandestinitat, practicant el catarisme i vivint a base de diversos treballs com el de pastor, teixidor o artesà. Tot i aquesta semiclandestinitat, un dels seus, Arnau Sicre, el va trair i entregar a les autoritats.
 
Guillem Belibasta
 
Sicre, fill d’un notari i d’una creient càtara que havia estat condemnada a la foguera, va decidir congraciar-se amb l’Església catòlica mitjançant l’entrega d’un càtar exiliat, a canvi de recuperar els béns familiars que havien estat confiscats a la família pel crim de la seva mare, així, Sicre va començar a investigar per aconseguir trobar un càtar pur. En la seva recerca va anar a parar al municipi de Sant Mateu i, amb astúcia i paciència, va aconseguir guanyar-se la confiança de la petita comunitat càtara i, finalment, descobrir la identitat amagada de Guillem Belibasta.
 
Aconseguit el seu objectiu, Sicre va tornar a viatjar cap al nord, amb una excusa, per anar a informar al bisbe de Pamiers del descobriment d’un prefecte càtar vivint a Sant Mateu. El bisbe, qui seria el futur Papa Benet XII, amb la intenció d’ocupar-se ell personalment del judici del càtar i que no se’n fes càrrec la Inquisició aragonesa, va idear un engany per fer acudir a Belibasta a les seves mans. Arnau de Sicre, doncs, amb les pertinents instruccions del bisbe de Pamiers, va tornar de camí cap a Sant Mateu, on va convèncer Belibasta per viatjar al nord de la comarca del Pallars on havia de visitar un tieta seva que volia rebre el “consolament” (una mena d’extremunció en el món càtar) de part d’un perfecte càtar, a més rebria una important retribució econòmica d’aquesta tieta (que no existia, ni havia existit mai) a canvi del casament de la seva filla amb un membre de la comunitat.
 
Belibasta va emprendre doncs viatge cap al nord amb la companyia de Sicre i dos pastors de la comunitat. Van travessar tot Catalunya, de sud a nord, de Sant Mateu van passar a Beseit, i després a Ascó i Flix, van creuar l’Ebre, es van dirigir a Lleida i van continuar per Agramunt i Ponts, travessant el Segre a l’alçada de Tragó, des d’on van continuar cap al nord, fins arribar a la vila pallaresa de Trívia (l’actual Tírvia), que aleshores formava part del vescomtat de Castellbò. Una vegada arribats a Trívia, Sicre va delatar Belibasta a les autoritats i els dos foren arrestats i traslladats a Castellbò on van ser tancats a la torre més alta del castell. Finalment Guillem Belibasta seria entregat a l’arquebisbe de Narbona i condemnat a la foguera, que es va encendre a Vilarroja de Termenès, la tardor de 1321, en la que seria la darrera foguera en què va cremar un perfecte càtar occità del què hi ha notícia. Per la seva part, Arnau Sicre va ser alliberat. Els darrers creients que restaven a Sant Mateu foren detinguts i empresonats per la Inquisició aragonesa l’any 1323 i, orfes ja de perfectes que alimentessin les seves creences, foren cremats a Carcassona l’any 1329. Era la fi pràctica del catarisme.
 

Seguint el passos de Belibasta

El Camí de l’Últim Càtar és un itinerari transfronterer que vol rememorar aquest darrer viatge. Traspassa tres parcs naturals: el Parc Cadí-Moixeró, el Parc de l’Alt Pirineu i el Parc regional dels Pirineus de l’Arièja, arrencant a Bagà (Berguedà) i finalitzant a Tarascó (Arièja), seguint, en certa manera, un recorregut paral·lel al del Camí dels Bons Homes.
 
Ermita
 
Tenint en compte les condicions meteorològiques de la zona, és recomanable optar per realitzar-lo durant els mesos d’abril a octubre, ja que si l’opció és dur-lo a terme durant els mesos d’hivern, la neu pot complicar la ruta i obligar-nos a utilitzar material d’escalada d’alta muntanya per poder caminar sobre els trams nevats i glaçats.
 
El CUC travessa pensada per fer-la per fer-lo a peu i, tot i que no és una ruta molt exigent, caldrà tenir una certa experiència prèvia en la pràctica de rutes llargues. De totes maneres també podem optar per fer-la en bicicleta de muntanya (BTT) i igualment existeix l’opció de realitzar-la a cavall.
 
Bici
 
Un cop arribats al final de la Ruta, a Tarascó, podem optar per enllaçar amb el Camí dels Bons Homes, GR 107 que ens portarà fins a Foix. El recorregut entre Bagà i Tarascon d’Arièja s'ha dividit en deu etapes, al començament i final de les quals sempre podrem trobar allotjament i serveis mínims de restauració i comerç.
 

CAMÍ DE L’ÚLTIM CÀTAR

Distància: 189,64 km
Etapes:
1. Bagà - Gósol. 23,52km
2. Gósol - Molí de Fórnols (per Tuixén). 17,08km
3. Molí de Fórnols - La Seu d’Urgell. 20,69km
4. La Seu d’Urgell - Castellbó. 20,18km
5. Castellbó - Sant Joan de l’Erm. 15,16km
6. Sant de l’Erm - Llavorsí. 19,93km
7. Llavorsí - Alins. 13,28km
8. Alins- Refugi de la Vallfarrera. 15,29km
9. Refugi de Vallferrera - Monicon. 18,45km
10. Monicon – Tarascon. 26,06km
 

CAMÍ DELS BONS HOMES

Distància: entre 189 i 205,2km (segons variants)
Etapes:
1. Berga - Gósol. 29,36km
2. Gósol - Bagà. 23,8km
3. Bagà - Bellver de Cerdanya. 23,21km
4. Bellver de Cerdanya - Porta. 35,52km
5. Porta - Mérens-les-Vals. 21,90km
6. Mérens-les-Vals - Orgeix. 17,97km
7. Orgeix - Comús. 22,65km
8. Comús - Montsegur. 16,10km
9. Montsegur – Roquefixade. 16,05km
10. Roquefixade - Foix. 16,78km

Informació addicional

  • Text: Maite Viñals
  • Fotografía: Òscar Rodbag
  • Municipi: Berguedà
Back to top