Apeu

El camí del Llobregat, un passeig ple de tresors Destacats

El riu Llobregat és l’únic riu que neix i mor a la província de Barcelona. Poder-lo recórrer íntegrament des del seu naixement fins a la desembocadura és el repte que s’ha fixat la Diputació de Barcelona per als propers anys en forma de GR 270.

Si bé és veritat que aquest repte ara mateix sembla una utopia, en alguns trams ja és possible fer-ho, ja sigui perquè el camí sempre ha existit, ja sigui perquè darrerament s’han dut a terme diverses actuacions perquè això fos possible. En aquestes pàgines, ens referirem als trams del Berguedà que a data d’avui ja es poden resseguir i que comencen a posar a llum a aquesta proposta.
 

El curs alt del riu Llobregat

El camí el podem iniciar al mateix poble de Castellar de n’Hug situat dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, des d’on un caminet equipat amb alguns graons ens portarà fins a la raó de ser d’aquest camí: les Fonts del Llobregat. És aquí on neix el riu que resseguirem fins a la seva desembocadura. Des de les fonts fins al Clot del Moro ens trobarem, segurament, amb la part més feréstega de tot el recorregut ja que el riu, murri i atrevit amb la seva joventut, fins i tot ens sorprèn amb algun salt inesperat. Pel camí passarem pel costat de l’església romànica de Sant Vicenç de Rus que conserva unes pintures originals gòtiques als laterals. Però el més espectacular d’aquest tram és, sens dubte, el Pas de l’Os, un pas per sobre un engorjat que ens portarà directament fins al Clot del Moro. En aquest punt trobem una reminiscència del passat industrial d’aquestes contrades i que avui es pot gaudir en forma de museu, el Museu del Ciment Asland de Castellar de n’Hug. Aquí ens expliquen com la pedra es convertia en ciment i com es feia arribar fins a les zones industrials de Catalunya amb el tren del ciment, un antic ferrocarril de via estreta convertit ara en un tren turístic –El Tren del Ciment– que ens permet anar des del Clot del Moro fins a l’estació de la Pobla de Lillet i viceversa. Aquest tram podem optar per fer-lo a peu o agafant el tren (sempre i quan sigui en horari en què es trobi obert). Independentment de quina sigui l’opció escollida, de camí no ens podem perdre la visita als Jardins Artigas, dissenyats per l’arquitecte Antoni Gaudí, l’únic jardí humit que va projectar.
 
Tren Del Ciment Amb Familia
 
De la Pobla de Lillet fins a Guardiola de Berguedà, encara no és possible resseguir el curs del riu. L’antic camí ral, va ser substituït per les vies del tren i aquest, per la carretera. Entre els uns i els altres, malgrat estar inventariat com a camí ramader, a qui el vulgui seguir no li queda més remei que caminar per alguns trams de carretera. Com que no és recomanable, proposem una alternativa que, malgrat sigui allunyada del riu, és molt més agradable per al caminador. Es tracta de seguir un antic camí que uneix el pobles de la Pobla i Guardiola passant pel nord de la carretera. A mig camí ens trobarem amb una agradable sorpresa: la mina de petroli de Riutort. Com diu el nom, es tracta d’una antiga mina de la qual se n’extreia petroli i que actualment es pot visitar.
 
Mina De Petroli De Riutort Foto Dinapat
 
A Guardiola el riu Llobregat i el Bastareny es troben i fan que el cabal de riu gairebé es dupliqui. Dins el municipi es pot veure l’aiguabarreig i es pot seguir pel costat del riu fins al Collet, en un agradable i pla passeig.
 
Al Collet, tornem a perdre el camí vora riu i caldrà enfilar-se gairebé fins als cingles de Vallcebre per donar continuïtat a la ruta. Després de passar pel Jou i per Sant Corneli el camí davalla fortament en direcció la Rodonella pel coll de la Garganta fins arribar a Sant Jordi de Cercs. Durant la baixada començarem a divisar l’embassament de la Baells, element que ens impossibilita seguir el curs del Llobregat pel seu costat i que ens obliga a trobar novament un camí substitutiu. En aquest cas, però, el remei és millor que la malaltia ja que des de Sant Jordi fins a Berga, podrem transitar per un dels camins més interessants d’aquesta zona: el Tramvia de Sang, un antic traçat ferroviari que s’ha recuperat recentment. Actualment, tot i que no es pot seguir íntegrament el seu traçat original, aquest recorregut s’ha recuperat per a l’ús pedestre i ens permet anar tranquil·lament des de Sant Jordi de Cercs fins a Berga.
 

De Berga avall

Un cop a Berga, caldrà travessar la ciutat i baixar fins a Pedret on trobarem el pont gòtic i ens podrem apropar fins a l’església de Sant Vicenç de Pedret, que es troba a pocs metres.
 
Des d’aquí fins a Cal Rosal podrem resseguir el riu Llobregat per la via del carrilet, perquè temps era temps –com ja haureu pogut deduir d’aquestes línies- el Berguedà tenia tren. 
 
Via Del Carrilet Pedret Cal Rosal Foto Karina Behar
 
Riu avall, la natura es pren un respir i deixa protagonisme a l’arquitectura ja que a tocar del riu Llobregat i en el tram comprès entre Cal Rosal i l’Ametlla de Merola hi trobem 15 colònies tèxtils, totes elles nascudes durant la segona meitat del segle XIX i els primers anys del segle XX. El Museu de la Colònia Vidal de Puig-reig, la Torre de l’Amo de Viladomiu Nou o el centre d’interpretació de l’església de Cal Pons de Puig-reig, en són alguns exemples que us anireu trobant tot recorrent aquest camí.
 
Ja fora del Berguedà el recorregut segueix avall, com el riu, ara ja amb les seves aigües més tranquil·les, cap a Sant Benet de Bages, pels peus de la serra de Montserrat cap a Martorell i fins al Prat de Llobregat on es trobarà amb el mar Mediterrani, un mar que ens ha donat un clima, un caràcter i la mateixa forma de ser i de comportar-se d’aquest riu tan interessant: el Llobregat.
 

Les colònies 

En l’últim tram del recorregut del Llobregat pel Berguedà trobem diverses colònies nascudes de la mà d’industrials procedents de diferents llocs de Catalunya i que se situaren a la vora del riu amb la voluntat d’aprofitar l’energia hidràulica que aquest pogués proporcionar. Així doncs, l’epicentre de les colònies eren la resclosa, el canal i la turbina, al voltant dels quals anaren creixent les fàbriques. Al seu entorn s’hi instal·laren habitatges, esglésies, teatres i tota mena de serveis per a l’ús dels treballadors. 
 
Casal De La Dona Colonia Vidal
 
Les colònies industrials, durant més de cent anys, foren motor d’una intensa vida laboral, social, cultural, esportiva i religiosa. En moltes d’elles, malgrat la decaiguda de l’activitat industrial per la gran crisis del tèxtil dels anys vuitanta del segle passat, aquesta vida social perdura i es manté. 
 
En algunes d’elles, aquest passat industrial es manté en forma de museu o de centre d’interpretació per acollir els visitants i donar a conèixer aquest ric patrimoni. 
 

Informació addicional

  • Text: Rosa Colomer
  • Fotografía: Foto principal: Rafael López-Munné
  • Municipi: Berguedà
Back to top