Apeu

Els graus de Clar de Lluna, amb l’Isidre Thubten Gyatso

Fent Camí amb el Russi... en companyia d’Isidre Thubten Gyatso, seguidor de la tradició Sakya com a practicant Nagpa.

Avui he pujat fins a Vallcebre, aquí hi viu l’Isidre Thubten Gyatso, ell és budista, i m’ha semblat un bon dia per conèixer-lo. M’ha rebut molt amablement i mentre parlàvem m’ha ensenyat el seu jardí. Un lloc on es respira pau i tranquil·litat, amb un petit llac amb un pont, construïts seguint les ensenyances del Feng Shui. Hi ha una imatge de Buda i una stupa. M’explica que “una stupa és alhora una representació de Buda i dels cinc elements purificadors: terra, aigua, foc, aire i èter (espai).” I les banderetes que l’envolten? “Són oracions, que en desfilar-se s’escampen al vent”. Es fa algun ritual? “Es fa una salutació, es demana una petició, es canta un mantra(*) i es donen 3 voltes a la stupa”. Veig que també té un jardí Zen(*) “Està fet de sorra blanca amb una gran pedra al mig, símbol d’un gran obstacle”. Què em pot dir de la filosofia Zen? “el Zen potencia la vacuïtat, l’existència és buida. El patiment, l’angoixa, la por, esdevenen de com la ment construeix els conceptes. La realitat és producte de la nostra ment”. Es fixa en la meva motxilla i em demana, “Vas d’excursió?”. Sí, de tan en tan m’agrada sortir sol a caminar, aprofito per meditar després d’una setmana d’estrès.

Parlant de l’estrès, que opina de la moda de la gent d’anar fins i tot, a gimnasos a fer ioga o meditació? “Que són això, modes. De vegades vénen a mi i em diuen, estic estressat i m’han dit que la meditació va bé. Jo els dic, si el que estàs és estressat, farem relaxació; escoltarem música, practicarem esport. La meditació no relaxa. La societat actual, consumista t’ensenya i et transmet allò que la gent vol comprar”. Jo vaig estar vuit anys fent ioga i meditació. “I et va anar bé, no?”. Sí. “El que vull dir és que la meditació no és una finalitat en si mateixa, és una eina, medita si vols cercar respostes en el teu interior, si vols transcendir més enllà. La finalitat de la meditació no és la relaxació”. Diu que el budisme no és una forma de vida, sinó que és una religió.

Quins son els fonaments del budisme: “Són tres, fes del teu cos el teu temple, fes de l’amor la teva religió i fes del respecte la teva moral”. No hi veig gran diferència amb el cristianisme. “És que no n’hi ha cap. Estudiant les religions, es pot veure que en totes elles hi ha un missatge moral idèntic, després és l’entorn, la cultura, les persones, els interessos, els que adapten el missatge”. Seguim parlant durant una bona estona i en acomiadar-nos ell ajunta les seves mans a l’alçada del xacra del cor, acota lleugerament el cap i em diu “Namaste”, jo corresponc la seva salutació de la mateixa manera tot dient-li “Namaste-la”. Ara sí, me’n vaig a fer la meva ruta, però he canviat la motivació, no la faré per meditar, sinó per relaxar-me que és el que necessito de veritat.

Isidre Thubten Gyatso

Seguidor de la tradició Sakya com a practicant Nagpa. Deixeble del Venerable Lama Tubten Nyma. Va cursar estudis de filosofia budista en el monestir Sakya Tashi Ling. Va rebre ensenyances de reconeguts mestres com el seu Venerable Eminència Jetsum Chimei Luding i de la seva Eminència Luding Khen Rimpoché, de qui va rebre la gran iniciació de Kalachacra, així com de S.S el XIV Dalai Lama.

Itinerari i crònica

9h 00’. Vallcebre: Surto del costat del campanar de l’antiga església i començo a caminar carretera avall. Cartell indicador: Deixo la carretera i segueixo direcció “Foradada 1,4 km – marques grogues”. Deixo a l’esquerra un antic“Cafè-Fonda”. El camí és ple d’herba. Més endavant hi ha trams empedrats, i pel costat baixa un rierol. Pista de terra. Giro a la dreta però la deixo tot seguit agafant un corriol que comença al darrera d’una torreta de la llum. Pista enquitranada. La segueixo cap a l’esquerra, per deixar-la al cap d’una mica i seguir una pista que gira 180º. El Molí. El camí passa pel seu costat encara que no ho sembli. Veig a un home gran sulfatant unes plantes. El saludo amb un bon dia, “Bon dia” em respon, “Aquí sulfatant les ortigues, diuen que el millor és fer-ho al setembre, però jo ho faig ara. El cas es entretenir-se”. Li dono la raó i m’acomiado amb un “Adéu-siau”. Al marxar penso que “deu ser el seu jardí “Zen”, i la seva pedra són les ortigues. Persona  pragmàtica: les fumiga”.

9h 30’. Pont de la Foradada: Sota aquest es poden veure les restes d’un antic molí, dintre l’engorjat de la Foradada. Impressiona el lloc on el varen anar a construir. A partir d’aquí segueixo el PR C-128 “o almenys ho intento, ja que el camí està ple de pintades de tots colors”. Trobo una euga amb el seu poltre al mig del camí, li acaricio el cap a la mare i passo pel costat dels dos sense que s’espantin. Seguint les marques, agafo un corriol a mà esquerra. El camí transcorre quasi sempre pel costat del cingle amb unes panoràmiques espectaculars. Grau del Moro: “Un grau és un pas que permet salvar una cinglera.  Metafòricament em pregunto si per un budista seria com trobar un (pas) per pujar un graó en el seu camí cap a la il·luminació”. Cartell Cal Felip del Roc: segueixo direcció “Grau de Sant Climent 1,2 km”.

Antic Moli De La Foradada

10h 10’. Grau de les Granoteres: Baixo un tros d’aquest per curiositat, rellisco i caic a terra d’esquena, “Sort de portar la motxilla, sinó hauria ensopegat amb el meu costellam”. I pensar que sempre dic a la gent que no vagi a caminar sola, que és perillós. Per un moment m’angoixo però em venen al cap les paraules de l’Isidre “L’angoixa és un producte de la ment”, assumit aquest fet segueixo endavant.

10h 28’. Grau de Sant Climent. Segueixo direcció “Grau del Jou -1,5 km”. Bifurcació: Agafo el corriol de la dreta que s’enfila amunt.

10h 33’ Estelada: Les marques es perden. Veig una fita, passo pel seu costat i giro a l’esquerra. El camí baixa a trobar el cingle. Sento com canta un cucut i passo per una zona on les terres són de colors vermellosos “són sediments de terres del fons d’un llac que hi havia aquí fa més o menys 60 milions d’anys, milió més, milió menys, no vindrà d’un, i en diuen Lutitas vermelles. Recordeu que prop d’aquí corrien els dinosaures”. 

Lutitas Vermelles

11h 11’. Grau del Jou:  Segueixo direcció “Vallcebre -4,2 km” .

11h 21’. Cal menut: Després de passar la casa veig una trumfera(*) al costat de la pista. Plans de Cal Menut:  Aquí m’aturo a contemplar els cingles de pedra blanca. “Estan formats de roca calcària, i pel seu color tan blanc han estat batejades amb el sobrenom de Clar de Lluna”. També s’hi poden veure més Lulites vermelles. Cartells indicador: Agafo direcció “Tossal Llissol - 1,2 km”. Pujo fins un coll on ja puc veure Vallcebre. Aquí em desvio i agafo una pista herbada a mà dreta en direcció a una bandera que veig sobre un tossal.

Cingles

11h 44’. Tossal Llissol:  Magnífic mirador amb una panoràmica de 360º. Hi ha una taula amb els noms dels cims que es poden veure. Paro a esmorzar.

12h 02’. Reprenc el camí: Millor retorneu sobre les vostres passes fins la pista i seguiu aquesta cap a la dreta baixant en direcció a Vallcebre. “Jo no ho vaig fer, i per poc em perdo, és un autèntic laberint”. Retrobo la pista que baixa del coll, la segueixo cap a la dreta. En arribar a unes cases la pista desemboca en una carretera.

12h 45’. Carretera enquitranada: A mà esquerra, una mica més amunt, hi ha una ermita de la MD. de Núria. Després de mirar en el seu interior, retrocedeixo i camino per la carretera enquitranada fins arribar al poble.

13h 00’. Vallcebre.

ANOTACIONS
Nivell de la ruta: Fàcil.
Distància aproximada: de 10 a 11 km.
Punt més baix: Antic molí sobre la Foradada (950m d’altitud)
Punt més alt: Tossal Llissol (1.326m d’altitud)
El temps és tan sols una referència, és el meu temps, amb parades incloses.
Esteu sempre alerta a les marques de pintura, la senyalització és molt deficient i de tots colors.
(*) Mantra: Paraules o frases que es reciten repetidament un nombre determinat de vegades.
(*) Jardí Zen: Estan formats per sorra, pedres o roques, i estar concebuts per ser vistos des de fora.
(*) Trumfera: Construcció de pedra de forma semiesfèrica i colgada de terra, amb una petita obertura per accedir-hi. Els pagesos hi guardaven abans les patates (trumfos).

Informació addicional

  • Text: Josep Maria Rossinyol
  • Fotografía: Josep Maria Rossinyol
  • Municipi: Vallcebre
Back to top