Apeu

Església de Sant Martí del Puig i Torre de Faia

Fent Camí amb el Russi... en companyia de Xavier Pedrals Costa, director de l’Arxiu Comarcal del Berguedà. 

"Fia-Faia, Fia-Faia, nostre Senyor ha nascut a la paia"
 
Itinerari i crònica:
 
Pont de Sant Joan (zona de picnic).- Abans de creuar-lo deixem la carretera i agafem la pista de terra que surt a la dreta. La seguim fins arribar al veïnat de l’Hostalet, on hi ha la font Nostra i l’Aula de Natura de La Salle. 
9h 00’.- Aula de Natura de La Salle. Creuem el pont sobre el torrent de font de Faig o del Forat, girem a l’esquerra i seguim per la pista, direcció St. Martí del Puig (GR-107 i GR-150). Mirar cartell.
9h 08’.- Molí del Forat i pont sobre el riu Bastareny. A mà dreta encara es poden contemplar les restes d’aquest antic molí. 
9h 09’.- Deixem la pista. Just quant aquesta fa un revolt a mà dreta i abans de la caseta on es canalitza la font del Violí. Pugem per un corriol que surt a mà esquerra de la pista, direcció St. Martí del Puig 0,8km (GR-107 i GR-150). Mirar cartell.
9h 22’.- El Casalot del Sant Martí. El corriol que seguim enllaça amb una pista que acaba just al davant de la casa. Girem a l’esquerra i pugem fins la propera església de Sant Martí. 
9h 25’.- Església romànica de Sant Martí del Puig (de finals del segle XI). Aquí fem parada.
 
Sant Marti Del Puig
 
En Xavier Pedrals és una persona molt meticulosa, que sempre porta una llibreta on s’ho apunta tot, “Deu ser un dels principis per poder ser un bon arxiver” penso jo. 
 
Per què es va fer arxiver?
Per vocació, per influència indirecta de Mn. Joan Serra i Vilaró. L’any 1913 va venir a Bagà a endreçar l’arxiu i com que no s’avenien amb el mossèn de la parròquia es va estar a casa dels meus avis, a cal Boira. Mentre hi era va agafar el tifus i va estar a punt de morir. Els meus avis el van cuidar i sempre van mantenir-hi una bona relació. El meu oncle Gaietà es va fer capellà per influència d’ell. Jo no ho vaig viure, però m’ho havien explicat. Quan es van reeditar els llibres de “Les Baronies de Pinós i Mataplana” vaig fer la biografia de Mn. Serra i em va servir per conèixer molts aspectes de la seva vida. 
 
Com va arribar a ser el director de l’Arxiu Comarcal del Berguedà?
Primer vaig fer un màster d’arxivística durant dos anys, i em vaig fer càrrec dels arxius municipals de Bagà i Berga, per ordenar-los, voluntàriament. Després, a Berga, em van dir per obrir al públic dos dies, i ja vaig cobrar alguna cosa. Divuit anys més tard, arran de la inauguració de l’arxiu comarcal, vaig fer oposicions i posteriorment vaig obtenir la plaça de Berga. 
 
Arxiver i historiador és el mateix?
Molta gent s’ho pensa. Els historiadors volen els papers per fer història i els arxivers només els ordenem segons la lògica de qui els va produir, només hem de saber de què tracten per poder classificar-los i descriure’ls, no construïm històries. 
 
Però un arxiver ha d’haver estudiat història, no? Jo sóc de la vella escola, en la que es donava prioritat als arxius històrics, i els arxivers havien de saber sobretot història i paleografia. Però actualment molts arxivers es dediquen també a dissenyar el circuit que han de fer els papers dintre dels organismes oficials, les empreses... això suposa especialitzar-se en el tipus de document que genera aquella entitat. 
 
9h 50’.- El temps passa i hem de reprendre el camí. Retornem cap al Casalot de Sant Martí. 
9h 53’.- Casalot de Sant Martí. D’origen molt antic, lamentablement té part de la teulada, a quatre vessants, esfondrada. Deixant a mà dreta el corriol pel que havíem arribat, seguim rectes, fins enllaçar amb una altra pista.
9h 57’.- Cruïlla.- La nostra pista enllaça amb una altra en un revolt d’aquella. Aquí deixem el GR-107 i el GR-150 per seguir la nova pista en direcció esquerra. Direcció Gisclareny. 
10h 00’.- Creuem el torrent de les Abeurades. 
10h 16’.- Carretera de Gisclareny. La seguim cap a l’esquerra.
10h 20’.- Pista a mà esquerra a torre de Faia. La pista baixa fins que trobem la torre de Faia i la capella de Santa Magdalena. 
10h 24’.- Torre de Faia. La nostra arribada a la torre de Faia ens depara una desagradable sorpresa. Aquesta està en molt mal estat. La casa que hi havia a la part posterior està esfondrada, “Hi ha llocs que si tinguessin una torre del segle XIII ja estaria restaurada i farien pagar entrada per visitar-la”. A la paret de llevant es poden observar les restes del que podia haver estat la porta d’accés. La Capella de Santa Magdalena, situada prop de la torre, és del segle XVII, i també està abandonada. 
 
Torre De Faia
 
Quins són els orígens de la Fia-Faia?
La Fia-Faia és d’orígens incerts, precristians, però es va mantenir perquè la van cristianitzar. Era una pregària al sol demanant que les hores de claror del dia no disminuïssin més. 
 
Com es passa del ritual pagà al naixement de Jesús?
Els primers cristians van pensar que les tradicions dels pobles no podrien eradicar-les, per estar molt arrelades, així és que les van substituir, Sant Joan pel solstici d’estiu, Nadal, el naixement de Jesús, pel solstici d’hivern. Fia-Faia.
 
Per què els senyors de Faia? Totes les cases d’aquesta vall es dedicaven a la ramaderia i per Nadal baixaven a Bagà a missa de Gall amb les faies enceses. N’hi havia una, la més important, que tenia el privilegi de portar el Nadalesco. Aquesta era la de Faia.
 
Que és el Nadalesco?
Era un xaiet nascut al voltant de Nadal. Segons una vella creença era una encarnació del Déu protector dels ramats i els portava bona sort.
 
I quan arribaven a Bagà la gent sortia a rebre als senyors de Faia?
No, això és el que pensa molta gent. A qui realment anaven a rebre era al Nadalesco, i els senyors de Faia eren els qui el portaven.
 
Faia
 
A l’església es feia un ritual, no?
El Nadalesco el portaven guarnit molt bonic, amb una barromba molt historiada (collar molt gravat) i estava ensinistrat. Aquest xai, quan posaven el nen Jesús al davant l’anava a adorar i s’agenollava davant d’ell. Aquesta cerimònia, conservada com a folklore, era originalment molt simbòlica, era el vell déu que acceptava, reconeixia i se supeditava al nou Déu. Això va fer que la gent acceptés el nou Déu, perquè l’antic també l’acceptava com a tal.
 
Quan va començar a canviar aquesta tradició?
A l’època moderna els Còdol compren la torre de Faia i el castell dels Pinós a Bagà. En realitat ho compren als ducs d’Alba, ja que la família Pinós s’havia entroncat amb els d’Alba. 
 
Amb els avantpassats de la duquessa d’Alba, que va morir fa poc?
Exactament. Els ducs d’Alba com a hereus dels Pinós, havien estat senyors de bona part del Berguedà. A partir d'aquí els pastors deixen de tenir el prestigi econòmic i la consideració social que havien tingut, ja que deixen de ser amos, i passen a ser masovers.
 
Fins quan va durar la tradició de portar el Nadalesco?
Fins els anys trenta del segle XX baixava la gent amb faies enceses la vigília de Nadal. Després les cases de la ruta van quedar despoblades i es perdé la baixada. L’adoració del Nadalesco es va mantenir fins a inicis dels seixanta, per voluntat de mossèn Josep Ricart, que ho feia representar als joves.
 
10h 54’.- Com que se’ns fa tard reprenem el nostre camí. Passem pel costat de la capella de Santa Magdalena i enlloc de tornar per on hem vingut seguim la pista cap a la dreta. Mentre caminem veiem dalt del seu puig, l’església de Sant Martí.
 
Capella De Santa Magdalena De Faia
 
11h 01’.- La pista gira 180º. En aquest punt hi ha un torrent. No el creuem, tot i que a l’altre cantó també continua un camí. 
11h 04’.- Explanada. La creuem de recte, i un cop a l’altre cantó trobem un corriol que baixa cap el riu. El seguim i creuem el riu per un pont antic en mal estat. Després pugem fins arribar a una pista. 
11h 12’.- Pista de terra. És la pista per la que hem arribat amb cotxe fins el veïnat de l’Hostalet. La seguim cap a l’esquerra. 
11h 30’.- Veïnat de l’Hostalet. Aula de Natura de la Salle.
 
 
MN. JOAN SERRA i VILARÓ
 
Joan Serra i Vilaró (1879 – 1969). Eclesiàstic, historiador i arqueòleg català. Va investigar per l’Institut d’Estudis Catalans l’arxiu de Bagà, estudis publicats el 1950 sota el títol “Les Baronies de Pinós i Mataplana”. Al llarg de la seva vida va publicar molts estudis de caràcter històric i arqueològic. Va ser membre de la Reial Academia de Bones Lletres de Barcelona, Real Acadèmia de la Historia de Madrid, Institut d'Arqueologia de Berlín i de la Pontificia Accademia Romana di Archeologia de Roma. L'any 1950 va rebre la Cruz de Alfonso X el Sabio. Va ser enterrat a la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona a la qual havia dedicat tants anys de la seva recerca.
 
 
Fitxa tècnica
Punt de sortida i arribada: Pont sobre el riu Bastareny, al costat de la cascada del Bastareny. 
Temps realment caminat aproximat: 1h 35' 
Temps amb parades incloses: 2h 30'. 
Dificultat: Baixa.
Nota: La durada de la caminada és tan sols una referència, és el temps invertit per nosaltres.
 
Si t'animes a fer les rutes del Russi envia'ns les teves fotografies i/o els teus comentaris a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. .
Anirem publicant les vostres experiències en les properes edicions. Fes Pànxing!
 
TOTS ELS QUE ENS ENVIEU FOTOS O COMENTARIS SEREU PROTAGONISTES D’UNA RUTA ESPECIAL AMB EL RUSSI !!

Informació addicional

  • Text: Josep Maria Rossinyol
  • Fotografía: Josep Maria Rossinyol
  • Municipi: Gisclareny

Articles destacats

Back to top