Pànxing Berguedà

29, març del 2024

Search
Close this search box.

29, març del 2024

Turisme Actiu – Berguedà

Les patateres de Peguera, “Assaig T4”

Berguedà
15bda2484b08110ab90bfad4e8343bbc.jpg

Fent Camí amb el Russi… en companyia de Lydia Canals i la companyia Tràfic Teatre.

Peguera és un antic poble avui abandonat que pertany al municipi de Fígols (Berguedà). Està situat a la capçalera de la vall de Peguera, entre els Rasos de Peguera i la serra d’Ensija. El seu gran moment d’esplendor va ser entre finals del segle XIX i principis del segle XX degut a la indústria minera del carbó (lignit). Una xarxa de petits trens arrossegats per animals transportaven el carbó fins l’estació de Cercs. Malauradament la fi de la indústria minera va suposar un gradual despoblament del poble. Darrera de les cases abandonades hi ha el gran Roc de Peguera (1.703 m. d’altitud), sobre el qual hi havia hagut edificat un castell a l’época medieval, seu de la Baronia dels Peguera. A principis del segle XXI tot el poble va ser comprat per un xeic àrab per construir un gran projecte d’oci de luxe que finalment no ha arribat a bon port. Actualment el poble torna a estar a la venda. 
 

Crònica:
El nostre objectiu, a part de passejar pel poble de Peguera, és el de visitar alguna de les patateres que encara existeixen en aquest lloc. Aquest cop m’acompanyen la Lydia Canals, la Montse Grifoll, la Muntsa Camps, la Montse Sanchez, el Carles Carbajo, el Pep Mollar i la Iris Hinojosa components tots ells de la companyia Tràfec Teatre.
 
 
Aquest cop la ruta la fem en cotxe, a excepció de dos dels components de la companyia de teatre que han volgut pujar a peu des de la Casanova de les Garrigues. Sortim de Berga, i un cop  passada la central tèrmica de Cercs, ens desviem a l’esquerra en direcció al poble de Sant Corneli. Des d’aquí ens dirigim al poble de Fígols i després cap a Fumanya. Passat aquest indret arribem a una bifurcació triple. La carretera enquitranada continua recte, mentre que nosaltres agafem la que baixa cap a l’esquerra.  Poc després, en un revolt que gira a mà dreta, s’ajunta a mà esquerra una altra pista, nosaltres seguim endavant i acabem de fer el revolt, i poc després deixem el cotxe. A partir d’aquí seguim el camí a peu, baixant per la pista, que desemboca en una altra de perpendicular que seguim cap a la dreta. Molt a prop hi ha el safareig i la font de cal Coix on ens esperen ja els que han pujat a peu. A partir d’ara prosseguim el camí tots junts. A mà dreta veiem les runes de la casa on va néixer el 1908 en Ramon Vila Capdevila (Caracremada), anarquista, revolucionari i el darrer maqui català, segons llegim en una placa. Fem una breu parada i prosseguim endavant. Poc després arribem al poble de Peguera on fem parada per esmorzar i fer petar la xerrada: 
 
 
Quan va néixer Tràfec Teatre? – l’any 1989. Vàrem començar fent “perfomances”, quan era molt més fàcil fer coses al carrer.
Què voleu dir, que ara no hi ha llibertat per expressar-se lliurement al carrer? Ara no hi ha la mateixa llibertat, per fer alguna cosa necessites temps per demanar i aprovar que et donin el permís.
On les feieu? Per exemple al carrer Major que el vam fregar amb l’espectacle “Les Fregones”.
Molta gent estaria contenta que ho tornéssiu a fer això. Sí, segur, però ara necessitaríem un permís per poder-ho fer.
Quines altres experiències vau fer? També fèiem “aparadors”.
Aparadors? Sí, havíem fet dos aparadors vivents. A partir d’una mica de guió interpretàvem. Per exemple, s’havia d’acabar l’aparador quan acabéssim una ampolla de vi, mentre els personatges s’anaven interrelacionant. La gent passava i es parava a mirar-nos. És una idea original. Si, però una vegada va acabar venint la policia.
De veritat? Sí, perquè anàvem amb camises de dormir, i  això sembla que podia pervertir a menors.
Però una cosa semblant s’havia fet cada any a la plaça del Forn, ho organitzava la Bauma dels Encantats. Si però en el nostre cas, algú va anar a la policia a queixar-se perquè no era el teatre al que estaven acostumats. Abans aquest tipus de teatre es veia d’una altra manera.
Com definirieu el vostre teatre? Fem una fusió de teatre físic i visual. Quan vàrem començar era un tipus de teatre poc conegut i des de llavors col·labora amb nosaltres el Jordi Plana.
I ara seguiu fent aquest tipus de teatre? Sí. Seguim en aquesta direcció vivint  la creació com si fos un laboratori.
Fent aquest tipus de teatre com porteu el tema del finançament? Depenem del públic que ens ve a veure.
Doncs amb el tipus de teatre que feu no crec que sigui un espectacle de masses. Però cada vegada se n’afegeix de nou. El públic s’ha de deixar sorprendre per l’obra, aquest és un objectiu primordial en les nostres propostes.
Feu “bolos” fora de Berga? Sí, entre altres lloc hem fet representacions a València, Madrid, França …
Sé que teniu varis premis, no és així? Sí, entre altres ens han donat, el Premi de Caixa Manlleu per l’obra “Federi…a” i vàrem guanyar el concurs de Teatre del Districte de les Corts de Barcelona amb l’obra “Òstia”.
Teniu alguna anècdota d’aquelles que sempre recordareu? Sempre n’hi ha. Però per exemple el que ens va passar mentre interpretaven “Federic…a” a Arbúcies. Es va anar parant tot. Vam estar encallats una estona dins la representació, no funcionava res de la part tècnica. Però  ho vam saber salvar i vam guanyar el concurs.
En circumstàncies com aquesta és on es veu l’alçada d’un artista. Per cert, vosaltres que heu anat a actuar altres teatres, com veieu el teatre Municipal de Berga? Tenim un teatre amb tot el que es necessita per fer multitud de representacions de diferents formats i disciplines. Però, hi ha una gran dificultat que és el terra, necessitaria una renovació.
Ara estreneu nova obra, quin títol porta? Assaig T4.
De què va? Això s’haurà de venir a veure. Com hem dit abans: quina emoció té saber el què veuràs abans de veure-ho?. T’has de deixar sorprendre al teatre i a la vida.
Quin dia és l’estrena? El dia 9 i 10 d’abril estrenem aquí a Berga, al Teatre Municipal, i el dia 30 d’abril  ho fem a Pineda de Mar.
Us desitjo “molta merda” (*) com es diu en l’argot del teatre, i a la gent els hi diria que us vingui a veure, que viuran una experiència diferent, i els puc assegurar que l’obra no els deixarà indiferents. 
 
Un cop esmorzats visitem algunes de les patateres que encara es conserven darrera del poble de Peguera. No voldria crear polèmica, però molta gent deia que les patates de Peguera eren les millors del Berguedà.
 
Itinerari:
Hi ha diverses opcions per arribar a peu fins el poble de Peguera. Una d’aquestes seria sortir des del poble de Sant Jordi de Cercs. Situats al darrera de les escoles cal agafar un corriol senyalitzat amb marques de color groc que tot pujant ens farà arribar a l’església romànica de Sant Jordi.
 
 
Un cop aquí cal seguir la pista de terra en direcció esquerra. Just s’arriba al coll de Palou hi ha una bifurcació de pistes, cal agafar la de l’esquerra i tot seguit un corriol que surt a mà dreta. La pista de l’esquerra ens conduiria fins a cal Torner. Aquest corriol ens tornarà a deixar a la pista de terra tot just abans d’arribar al coll de l’Erola. Les cases de l’Erola ens quedaran a mà dreta. A partir d’aquí s’ha de seguir sempre la pista de terra marcada amb senyals de color groc, fins arribar a un punt en que les marques de color groc segueixen un corriol a mà esquerra. Nosaltres seguirem per la pista, ara marcada com a GR-107 (Camí dels Bons Homes). Després de travessar un rierol en un revolt en els que s’adjunta una pista que baixa per la dreta arribarem a la font del Coix. 
 
Un altre itinerari és seguir el GR-107 a partir de la Casanova de les Garrigues, camí seguit pels nostres 2 excursionistes de la companyia de teatre. 
 
Una altra opció seria baixar des del Crist dels Rasos de Peguera.

 

Fitxa tècnica
Punt de sortida i arribada: Escoles del poble de Sant Jordi de Cercs. 
Distancia: Uns 20 km (anar i tornar).
Temps aproximat caminant sense parar: unes 6 hores, depenent del pas de cadascú. 
Dificultat: Mitja.
Nota: (*) És la manera que tenen els actors de desitjar-se sort. L’expressió ve del fet que antigament la gent anava al teatre en cotxes de cavalls. Els animals feien les seves necessitats. Per tant, quanta més merda hi havia a la porta del teatre, volia dir que més gent havia anat a veure l’obra. 
 

 

Si t'animes a fer les rutes del Russi envia'ns les teves fotografies i/o els teus comentaris a fempanxing@panxing.net.
Anirem publicant les vostres experiències en les properes edicions. Fes Pànxing!
 
TOTS ELS QUE ENS ENVIEU FOTOS O COMENTARIS SEREU PROTAGONISTES D’UNA RUTA ESPECIAL AMB EL RUSSI !!
 

 

Compartir:

Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Newsletter Pànxing

Subscriu-te per rebre per correu el butlletí gratuït de Pànxing.net​

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Sigues el primer a tindre la revista a les teves mans.

Rep les últimes notícies

Subscriu-te
al nostre butlletí

Newsletter General

T'enviem la revista

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Envia ALTA al 657 918 961 o clica següent botó.