Apeu

Paisatges amb olor de fum - 20è aniversari dels incendis del '94

Fent Camí amb el Russi... en companyia de Vicenç Vegas i Crespo, Cap de Bombers del parc de Berga. 

Aquest itinerari permet conèixer el cantó sud-oest del Baix Berguedà, gaudint d'extenses panoràmiques. Aquesta caminada, però, ens hauria de fer reflexionar. La major part de tot aquest territori estava cobert de boscos, fins que es va produir el devastador incendi de l'any 1994. Aquest fet va suposar una elevadíssima pèrdua tan econòmica com ecològica, que va fer variar tot l'ecosistema, modificant tant la flora com la fauna original. Moltes espècies que es podien contemplar en aquest espai han desaparegut i n'han aparegut de noves, abans mai vistes en aquest lloc. 
 
Itinerari i crònica:
 
9h 25'.- Església de Sant Joan de Montdarn.- Creuem la carretera i agafem una pista de terra senyalitzada amb marques de color vermell i blanc (GR-176). Seguint aquestes arribarem fins la riera de Navel. “Per l'emissora sentim que s'ha calat foc en un cotxe a la carretera que porta a Pedret”.
 
Sant Joan De Montdarn
 
Corriol.- Quant hem caminat un centenar de metres, les marques deixen la pista i s'enfilen per un corriol a mà esquerra. De tant en tant travessem la pista que va serpentejant la costa, fins que assolim la carena prop de la casa de Balaguer. 
Cruïlla.- Una pista a mà esquerra porta fins la casa de Balaguer. 
10h 02'.- Cal Balaguer. Passem pel davant de la casa i a l'altre cantó veiem que continua la pista. Seguint aquesta s'arriba dalt del turó on hi ha una església. A mig camí veiem a mà esquerra una paret de roca en la que han fet un forat, d'unes dimensions quelcom més grans que una persona, en forma de creu. No és la primera vegada que ho veig aquí al Berguedà.
 
Creu Excavada A La Roca
 
10h 10'.- Sant Martí de Balaguer.- Església romànica (s.XII). Magnífica panoràmica. Aques-ta església trenca una de les regles tradicionals de les edificacions romàniques, la de tenir la porta d'accés al cantó Sud. Aquesta la té a la cara Nord. Retornem a cal Balaguer, i seguim endavant per la pista que havíem deixat i que baixa fins arribar a la riera de Navel seguint el GR-176. “Per l'emissora sentim que els bombers estan buscant una persona per la zona de Capolat”. Prop ja de la riera veiem al davant nostra, sobre la serralada, l'església de Sant Esteve del Pujol de Planés.
Cal Rebotit. Passem pel seu costat i poc després creuem la riera. 
11h 00'.- Riera de Navel.- Un cop a l'altre cantó trobem una pista en molt bon estat que ressegueix el curs del aigua; la seguim cap a la dreta. 
(Si es vol pujar fins l'església romànica de Sant Esteve del Pujol de Planés, s'ha de pujar per un corriol amb marques vermelles i blanques (GR-176). Hi ha una mitja hora de pujada, i s'ha de retornar pel mateix camí.
 
Sant Esteva Del Pujol De Planes
 
Sant Esteve del Pujol de Planés.- A destacar tan a l'absis central com a les dues absidioles laterals, una franja d'arcuacions cegues, que ens indiquen que es tracta d'una construcció del segle XI (Romànic Llombard). Des d'aquest lloc es pot gaudir d'una esplèndida panoràmica).
Caminem en direcció contraria a les aigües. A partir d'ara deixem el GR-176 i seguim unes marques de color groc (Xarxa de camins del Berguedà) que ens retornaran fins on hem deixat el cotxe.
11h 10'.- Parem a esmorzar. Ho fem al costat de la riera. Mentre esmorzem aprofito per as-sabentar-me de coses sobre la vida dels bombers. 
 
Quina és la situació més perillosa que ha viscut en la seva vida professional?
“Jo he patit 3 atrapaments pel foc, un precisament durant els focs del 94, a la casa de la Baumeta, a Olvan. Jo estava en aquells moments de caporal al parc de Guardiola de Berguedà. I vaig anar amb un camió i dos bombers més. Recordo que allà hi havia 21 persones, entre familiars i amics que havien anat a ajudar als propietaris de la casa. També hi havia una parella de Mossos d'Esquadra. Un cop allà vaig anar fins el final d'un camp sense segar, abans de marxar vaig dir que posessin les arreus i que esterrossessin tot el camp al voltant de la casa. En arribar al final del camp vaig mirar avall i vaig veure que el foc era a tocar. Vaig córrer cap a la casa cridant, “prepareu les bombes, aigua, aigua, aigua!!”. Va ser just arribar al camió, teníem muntades 3 línies, i vaig cridar “tothom al darrera!!”. Vam crear un gran ventall d'aigua per protegir-nos tots. De moment ho veiem tot vermell, immedia-tament es va tornar tot negre i tot de cop blanc, i jo em recordo cridant “no pareu, no pareu, aigua, aigua!!”, i de cop es va fer de dia. Què va passar? les 3 tres fases d'un incendi, el foc, el fum i el vapor.Si arribem a parar de tirar aigua mentre tot era blanc, quedem cuits pel vapor. El perill no és només el foc. En acabar ens vam mirar i ens vam començar a abraçar tots. Les vam passar magres”.
 
Quina ha estat la seva trajectòria com a bomber?
“Vaig entrar de voluntari, després vaig passar a interí i quan van sortir les primeres convocatòries em vaig presentar, obtenint plaça a Berga. L'any 1994 vaig fer el curs de caporal i vaig anar a Guardiola de Berguedà, allà hi vaig estar 13 anys. Després vaig fer el curs de sergent i la vaig assolir a Manresa on vaig estar un mes ja que van convocar la plaça de cap de parc a Berga, i vaig tornar aquí”.
 
Com és el dia a dia d'un bomber?
“Els bombers fan guàrdies de 24h. Entren a les 7 del matí, i el primer que es fa és el relleu. A un quart de 8 el caporal reuneix a tots els bombers i parlen del que faran aquell dia. A tres quarts de 8 acaben i posen tots els camions en marxa per veure si funcionen correctament. De 9 a 10 esmorzar. A les 10 tornen a posar en marxa els camions i totes les màquines que porta aquest per veure si funcionen correctament. De 11 a 1 fan pràctiques; mentrestant algú va a comprar. Ells es fan els menjars, fan comunitat, un cuina, l'altra para taula. A la 1 del migdia, dinen, i tenen temps lliure fins les 4 de la tarda. Els bombers han de estar descansats. A les 4 tornen a fer pràctiques o reconeixement del terreny, revisió de l'hidrant, pràctiques de conducció, fins les 6 de la tarda. De 6 a 7 van al gimnàs, i a partir d'aquesta hora tenen temps lliure, sempre a disposició de serveis, fins les 7 del matí. Tot això si no hi ha cap sortida. Després tenen 3 dies lliures i torna a començar”.
 
Quants parcs de bombers hi ha al Berguedà?
“Dos parcs de professional, Berga i Guardiola de Berguedà, i dos de bombers vo-luntaris, Gironella i Puig-reig”.
 
Bomber igual a foc?
 “Sí,... sí, això és el que la gent sol pensar, però els bombers fem moltes més coses. La major part de sortides no són precisament per apagar incendis. Actuem en cas de salvaments, rescats urbans, accidents de muntanya i subaquàtics, rescat de persones perdudes, assistència tècnica, sanejament de façanes, inundacions de pàrquings i accidents de cotxes. Els bombers som Tècnic d'atenció sanitària immediata fins que arriben els de les ambulàncies”. Realment és una feina molt interessant i necessària, i que les persones hem d'agrair.
 
11h 35'.- Reprenem el camí. 
12h 00'.- Cal Felix. Passem pel mig de les edificacions. Al cap d'uns cinc minuts veiem una pista que condueix fins el que sembla un dipòsit. Nosaltres seguim endavant.
12h 12'.- Cruïlla amb la carretera. Ara seguim per la carretera en direcció dreta. 
12h 17'.- Cal Buidafocs. Alerta en aquest punt. Just passar l'edificació, que queda a mà esquerra, veiem una pista que baixa a mà dreta i que sembla conduir al que sembla una pallissa. Dubtem, no veiem cap marca, per sort ens adonem que hi ha una petita creu groga marcada a la carretera gairebé imperceptible. Deixem la carretera i agafem el camí que baixa a la dreta. Més endavant ja retrobem una altra cop les marques.
12h 23'.- Bifurcació. Aquest tram s'ha d'estar alerta a les marques, són escasses i val la pena si no es veuen fer quatre passes enrere per retrobar-les. La pista en alguns trams es torna camí ampla. Caldria repassar les marques d'aquest tram.
12h 35'.- Enllaç amb una pista perpendicular. Es tracta d'una pista en molt bon estat. L'agafem cap a l'esquerra. Més endavant retrobem les marques del GR-176 i el corriol pel que havíem pujat. Arribem a la carretera just davant de la masia Corderoure. A destacar el pou que hi ha adherit a la seva façana. Es tracta d'una edificació del segle XVI, que al segle XIX havia estat un hostal.
 
Roc De Sant Joan
 
(La fotografia superior és del Roc de Sant Joan.- Amb el pou de la casa Corderoure a la nostra esquena, està situat a l'altre cantó del camp que hi ha al davant, a l’altre cantó de la carretera. Es tracta d'una gran roca que te excavada una capella formada per tres arcs de mig punt en degradació. Segons tots els indicis es tractaria d'un dels rocs santificats durant el procés de repoblació dut a terme al Berguedà durant els segles VIII i IX.)
 
12h 45'.- Punt de Sortida - Sant Joan de Montdarn.- Consagrada l'any 922 no va tenir la categoria de parroquial fins el segle XI. Al llarg del segles ha estat reformada diverses vegades. Durant la Guerra Civil de 1936-39 la van fer servir com a escola.
 
Fitxa tècnica
Punt de sortida i arribada: Església de Sant Joan de Montdarn. 
Temps realment caminat: 2h 45' 
Temps amb paradesincloses: 3h 20'
En el cas de pujar fins l'església de Sant Esteve del Pujol de Planés cal afegir una hora aproximadament. 
Dificultat: Baixa.
Nota: La durada de la caminada és tan sols una referència, és el temps invertit per nosaltres.

Informació addicional

  • Text: Josep Maria Rossinyol
  • Fotografía: Josep Maria Rossinyol
  • Municipi: Berguedà
Back to top