Apeu

Ruta del “Carrilet” i Sant Quirze de Pedret. Rememorant Picasso

Fent Camí amb el Russi... en companyia de Joan Ferrer i Gasol (Pintor. Premi de Cultura 2010 de Berga) i Remei Escolies i Barat (Empresària d’hostaleria i artista).

Itinerari i crònica:
 
9h 20’.- Cal Rosal.- Estem a 3 graus sota zero. Avui emprenc la ruta en companyia d’uns amics. Caminem riu Llobregat amunt seguint el traçat de l’antiga via del Carrilet. Tot al nostre voltant és blanc degut a la gebrada. La ruta, marcada amb senyals de color groc, travessa diversos túnels. “Mentre camino em ve al cap que l’any 1906, aquest estiu farà 109 anys, pujava en el Carrilet per aquest mateix camí, contemplant aquest mateix paisatge, el pintor Pablo Picasso, direcció a Gósol. Les terres ocres d’aquest municipi Berguedà donarien lloc a una nova etapa de la seva pintura”. Poc abans d’arribar al pont de Pedret passem pel costat del refugi de la Societat de Pescadors Esportius, construït l’any 1987. Al seu costat hi ha una font amb una aixeta en forma de peix que treu l’aigua per la boca.
 
Riu Llobregat
 
10h 30’.- Pont gòtic de Pedret. (segle XIII – XIV). Des de dalt del pont veiem sobre la roca els forats d’un antic pont de fusta. Després de creuar-lo, girem a l’esquerra i pugem per unes escales, seguint les marques grogues.
 
Creuant El Pont Del Pedret
 
10h 40’.- Església de Sant Quirze de Pedret. (segle IX). De les pintures descobertes en el seu interior jo em quedo amb el famós “Orant de Pedret” (segle IX) i les de “les Verges de les llànties”, aquestes amb una interessant història. Mentre esmorzem ens ve a saludar la Dolors, que està fent la seva ruta diària.
 
11h 15’.- Retorn. 
 
10h 25’.- Pont de Pedret.  Abans de travessar-lo girem a l’esquerra seguint una pista, que deixem ben aviat per agafar un corriol amb marques grogues. (NO s’ha de travessar el riu). 
 
Pont Del Pedret
 
11h 28’.- Antic molí de Paloana (*). Pràcticament enrunat, passem pel mig de les seves restes cobertes d’heures. Més endavant la paret vertical de roca presenta algunes zones amb pedra tosca i algunes estalactites de gel. 
 
11h 40’.- Torrent de Guimbàs. El creuem en un revolt del camí. 
 
11h 44’.- ALERTA: “Un cop creuat el rierol, i després de fer un revolt a l’esquerre, quan el corriol marxa recte, de cop les marques s’enfilen sobre un marge de roca. Aquí teniu dues opcions: seguir recte i deixar les marques, o pujar el marge. Si pugeu el marge, un cop dalt veureu 3 camins, heu de seguir el de més a la dreta que marxa paral·lel al de sota el marge. Tan si agafeu el de dalt, com el de baix, arribareu al mateix lloc”.
 
11h 45’.- Pista de terra. Creuem un vailet i sortim a la pista. Aquí deixem les marques grogues, i seguim cap a la dreta, pista avall. 
 
Antics Tunels Del Carrilet
 
12h 02’.- Tanca metàl·lica. La pista acaba en una porta metàl·lica, a l’altre cantó de la qual hi ha el camí del Carrilet pel que hem pujat. Aquesta és tancada. “Per poder-la creuar cal cercar un petit corriol a mà esquerra, mig amagat, que us conduirà fins a un pas per persones”. Un cop a la pista del  Carrilet la seguim en direcció esquerra, desfent el camí fet al matí.
 
12h 50’.- Cal Rosal.- En arribar ens entretenim contemplant el mercat de la Tòfona. 
 

EL “CAU” D’UN ARTISTA

Vaig anar a la inauguració de l’exposició conjunta que feien el Joan Ferrer i la Remei Escolies. Tenia ganes de conèixer el “cau” d’un artista i parlant amb ells quedàrem de trobar-nos a l’estudi del Joan Ferrer. Tan sols entrar a l’estudi vaig veure que era com m’ho imaginava, quadres col·locats per aquí i per allà, arrepenjats a les parets un darrere l’altre, obres en procés que arribi la inspiració i olor de pintura. Després d’escoltar les explicacions de l’amfitrió, els començo a fer preguntes.  
 
Perquè aquesta exposició conjunta amb la Remei?
“Em feia molta il·lusió exposar amb ella, en un principi perquè és la meva amiga, però després perquè vaig veure que les seves obres eren realment bones. Les escultures que ha fet tenen molt mèrit, ja que treballava sobre els meus esbossos que són completament plans, sense ombres. Treure una escultura d’una forma plana és molt difícil. La feina que havia de fer era complexa, ella s’havia d’inventar les tres dimensions, i ho va fer fent servir buits i plens”.
 
Què ha representat per a tu, Remei, aquesta exposició?
“Per mi va ser un repte molt gran, però al mateix temps molt positiu perquè em va obligar a fer un esforç mental a l’haver d’inventar-me moltes ratlles i, no obstant, ser fidel al dibuix. Cada peça m’animava a fer la següent i ara sé que el que m’agrada és l’escultura ceràmica més que altres coses que he fet”. 
 
Veus les dones com les pintes, els pits fora de lloc i els braços com de goma?
“No” – diu amb un somriure. “És purament creatiu. La qüestió és fer-ho doblar tot, el braç passa per sobre el cap i arriba al peu, però ho has de saber fer bé perquè no faci riure”. – la Remei apunta “Artísticament està tot permès, si funciona”. 
 
Què vol dir si funciona? Que la gent li agrada i ho compra? Per cert, qui posa el preu, l’artista o el representant?
“El representant”. I de què depèn això? “De la qualitat de les sales on has exposat. Del reconeixement dels crítics. Del nom que has agafat. 
 
 
Quin és el camí que ha de seguir un artista per donar-se a conèixer?
“Has de fer-te un currículum i t’has d’anar a vendre, i esperar que creguin en tu”. 
 
Quin va ser en el seu cas?
“Primer vaig tenir un cert èxit aquí i vaig exposar a Manresa. La sala d’art GRECA de Barcelona, que és de renom, tenia relació amb la de Manresa, i em van dir d’exposar a Barcelona. Un cop vaig exposar a la GRECA se’m van obrir les portes, perquè els crítics em van veure i van creure en mi”. 
 
Quines són les sales més importants on has exposat?
“Com a importants la sala GOYA de Madrid i la GRECA de Barcelona. Com a repercussió a Bèlgica i a París”.
 
 Has pogut viure de la pintura?
“No. Per pujar els meus fills vaig haver de treballar i el que em donava la pintura era per les vacances. Actualment puc dir que sí”. 
 
L’artista neix o es fa?
“L’artista neix. Et poden ensenyar bones composicions i teoria del color, però l’artista hi ha de ser. Una persona pot pintar i dibuixar molt bé acadèmicament però no és un artista”. 
 
Molta gent diu que l’art modern no s’entén?
“i perquè s’ha d’entendre la pintura?” – exclama el Joan. “La gent ha d’aprendre a veure, no n’hi ha prou en mirar”.
 
Remei, quan vas començar a fer ceràmica?
“Un dia, fa més de 30 anys, em van dir que un tal Gustau ensenyava ceràmica a l’antiga fàbrica de Cal Corneta. Des d’aquell moment se’m va obrir tot un món diferent, que he hagut d’anar compaginant amb els diferents estatus de la meva vida, casament, naixement de les meves filles, negoci .... i entre parades i engegades he anat aprenent, fins arribar a aquesta exposició, i tot això gràcies a en Gustau Vidal”. 
 
Et va sorprendre la reacció de la gent el dia de la inauguració?
“Gratament. Quan parles de ceràmica, tothom pensa amb gerros o plats decorats; sempre ha estat considerada més utilitària, no com una escultura. Molta gent quedava sorpresa del que es pot arribar a fer amb tècnica ceràmica i per aquest motiu vaig posar un monitor amb fotos en les que es podia veure com feia les peces”.
 
Poc després ens acomiadem. Per la meva part, veure el “cau” d’un artista ha estat una experiència molt gratificant. 
 
*(*) Molí de Paloana – Per conèixer l’historia del molinot de Pedret vaig anar a veure el Ramon Coromines, tot un erudit en el tema de molins. “La seva existència es remunta al primer quart del segle XIV en que era conegut amb aquest nom. A mitjans del mateix segle, Ferrer de Lillet va establir aquest molí a un tal Pere de Pedret, que el va reedificar, havent de pagar la quantitat d’un cistell de civada, mesura de Berga. Aquest podria ser l’origen pel qual actualment el coneixem com el molinot de Pedret. En època moderna fou ampliat per establir-hi una petita indústria casolana de curta durada”.
 
Fitxa tècnica
Punt de sortida i arribada: Cal Rosal.
Temps realment caminat aproximat: 2h 55' 
Temps amb parades incloses: 3h 30'. 
Dificultat: Baixa.
Nota: Cal portar lot o frontal per passar per dins dels túnels de la via del tren. La durada de la caminada és només una referència, és el temps invertit per nosaltres.
 
Si t'animes a fer les rutes del Russi envia'ns les teves fotografies i/o els teus comentaris a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. .
Anirem publicant les vostres experiències en les properes edicions. Fes Pànxing!
 
TOTS ELS QUE ENS ENVIEU FOTOS O COMENTARIS SEREU PROTAGONISTES D’UNA RUTA ESPECIAL AMB EL RUSSI !!

Informació addicional

  • Text: Josep Maria Rossinyol
  • Fotografía: Josep Maria Rossinyol
  • Municipi: Olvan
Back to top