Apeu

Rutes per sopar a la fresca. 20 anys Destacats

Fent Camí amb el Russi... en companyia de molta gent!        

Tot va començar ara fa 20 anys, quan van fer la “1a Caminada Nocturna de la Valldan”, i el meu fill Miquel, que tenia aleshores 4 anys, em va demanar que li portés. La cosa li va agradar tant, que aquell mateix any, vam fer el primer “Sopar a la Fresca” amb els amics de la Colla i els seus fills, que eren uns quants, “la volta a la serra de Noet”. L’any sobre ja varem sortir molts dies a l’estiu cap el capvespre, la veu va corre i molt aviat ja érem una trentena de persones que anàvem a sopar a la fresca. L’any sobre ja passàvem de 40.
 
Amb els anys els nens es van fer grans i aquests i els seus pares ja no venien a les caminades, però el nombre de persones va anar augmentant a traves del boca orella. Fa uns anys la vaig incorporar com una activitat més del Club Esqui Berguedà. És una activitat oberta a tothom, per fer salut, per gaudir i fomentar amistats, perquè fills i pares puguin gaudir d’una estona plegats, en família, sense mòbils ni joguines informàtiques. Actualment les rutes només es fan pel Baix Berguedà i són planeres. Si voleu venir a “Sopars a la fresca” és molt senzill, tan sols fa falta tenir-ne ganes.
 
Any 2001
 
Algunes curiositat i anècdotes: 
• El segon any ens vam trobar que portàvem 24 nens sense els seus pares. Des d’aquell dia decidirem que tots els nens havien de venir acompanyats.
• Des de fa 5 anys celebrem un sopar final de sortides a la plaça Major de la Valldan, gentilesa de l’associació de Veïns de la Valldan, que ens deixen la carpa, les cadires i les taules, ja que coincideix amb els dies de festa major. Aquest sopar especial va sortir gràcies a una juguesca que em va fer el Jordi, el Pasteleru, em va dir que faria una arrossada per tots i algun dels dies que anàvem a sopar a la fresca passàvem de 100 participants, s’ha de reconèixer  que vaig començar a fer molta publicitat a partir d’aquell moment i un dia vam arribar als 103.
 
Any 2002
 
• Vénen nens i nenes de 3 i 4 anys encara que jo considero que la millor edat és a partir dels 5 o 6 anys, depenent del nen o nena. Alguns pares porten els nens petits amb motxilles a l’esquena i fins i tot un any venia un cotxet tot terreny de dos seients amb dos bessons. Aquest any han tornat, ja tenen 5 anys. També han vingut persones amb 80 anys. 
• Cada estiu passen pels “Sopars a la Fresca” unes 250 persones diferents, durant tots aquest anys han passat més de 2.000 persones.
• Dos estius va venir una senyora francesa, amb la que aprofitava per refrescar el meu francès. 
 
2003
 
• Un any vam fer una samarreta impresa dels “Sopars a la Fresca”
• Quan vam complir 10 anys de “Sopars a la Fresca” pujarem un pastís molt gran sencer i amb espelmes fins dalt de la Torre de la Petita per celebrar-ho. Per poder pujar-lo anàvem fent torns. 
• En el record quedarà aquell dia que vam quedar ben xops d’aigua. O aquell que ens haguerem de refugiar a l’antiga pallissa de l’Església d’Obiols a sopar mentre queien tants llamps i trons que semblava que fos de dia.
• També recordo aquell dia que plovia, i em vaig presentar al punt de sortida per si, per casualitat, hi havia anat algú. I, sabeu què? Portaven paraigües, i vam fer tota la ruta amb els paraigües oberts.
• Hem fet també “Sopars a la Fresca” amb visita cultural inclosa, el guia ens venia a obrir i ens explicava l’església: Pedret, Obiols, Sant Vicenç (Guardiola de Berguedà). 
• Un any la gent es va poder confeccionar un llibre, cada setmana els hi entregàvem un text meu i fotografies del Frederic Garrido dels llocs on anàvem.
• Un any els nens i nenes després de la sortida la setmana següent portaven un dibuix o una redacció sobre la sortida que s’havia fet la setmana anterior.  
 
Any 2010
 
• La Nit dels Estels, a càrrec d’en Carles Navarro, ha estat una de les coses que més èxit ha tingut. 
Algunes de les rutes que hem fet i llocs que hem visitat durant aquests anys: Volta a la serra de Noet - Travessa per dalt de la serra de Noet - Serrat de Fullaracs - Pujada a la Torre la Petita - Església de santa Maria d’Avià - El Roc Tou - Els  llacs  del  Serret - Cim del Mercadal  - Cova de Can Maurí - Santuari de Corbera - Església de sant Vicenç d’Espinalbet - El Pi de les 3 branques - El Pi de Ferro de l’obaga de Queralt - Font de l’Alou – Vilaformiu - Pont de Pedret - Casa de Santaeugènia - Ruta dels túnels del Carrilet - Cal Rosal – Església visigòtica d’Obiols – Graugés – La Creu de la Pinya - Ruta de la Casa Sant Elies - Font de Tagastet - Ruta del Canal Industrial - Mas d’en Bosch - Tines de Vilafalet - Font Calenta - Pont de Pedret - Sant Quirze de Pedret - Salt del Molí de Bellús - Serrat dels 3 Hereus - Església de Sant Marc de Cal Bassacs - El Gorg de l’Home Mort - Circuit inclusiu de Gironella - La Casa de Noet - La Frau - Església de Sant Pere de Madrona - Font Caldes - Llac de cal Déu - Font de Casa Maró – La font de la Morera – L’església de la Mare de Déu del Remei - Sant Llorenç Prop Bagà - Castell de Blancafort - Santuari de Queralt .....
 
Any 2015
 
Itinerari i crònica: 
El setembre de 2014 van estar senyalitzades com a rutes “inclusives”, la “Volta a la serra de Noet” i la “Travessa de la serra de Noet”, i formen part del projecte “Sumant Capacitats”. Es tracta d’una iniciativa de la Fundació Itinerarium, que té com objectiu promoure la senyalització de circuits inclusius. Aquests circuits volen contribuir a la millora de la qualitat de vida, fomentant la pràctica de l’esport entre les persones amb dificultats, mentre gaudeixen de la natura i de l’aire lliure. Els col•lectius a que va destinat principalment són  les persones grans, turisme familiar, o persones amb alguna discapacitat, com poden ser persones invidents, sordes, o amb dificultats de mobilitat.
 
Un dels circuits dóna la volta a la Serra de Noet. Se surt de l’església Sant Bartomeu i baixant en direcció a la Valldan seguint el carrer anomenat Camí Ral de Cardona, marxa en direcció a Cal Galta, passa per davant de la protectora d’animals i tornant a Sant Bartomeu pel d’Avià. Aquest té 4,2 quilòmetres. 
 
L’altra circuit és una mica més dur, ja que s’ha de pujar fins dalt de la serra de Noet, però val la pena. 3,2 quilòmetres. 
L’Anna Vives, una noia amb Síndrome de Down va crear la tipografia. 
 
Per a més informació: 
Secretaria del Club Esquí Berguedà, de dilluns a divendres, de 19 a 21h. 
Telèfon 93.821.16.74
mail: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
 

InformaciĂł addicional

  • Text: Josep Maria Rossinyol
  • FotografĂ­a: Josep Maria Rossinyol
  • Municipi: BerguedĂ 
Back to top