Fent Camí amb el Russi… en companyia del llibre: “Arrels i trets del Berguedà: La nou i Malanyeu”. Autor: Rossend Mangot Casanoves.

Justificació:

Ja havíem coincidit amb en Rossend Mangot en una ruta del Pànxing, la dedicada a “Les 100 fonts d’Avià”, un llibre que va publicar conjuntament amb el seu amic Josep Burniol Creu. Anteriorment, però, l’any 2001 ja havia publicat un llibre també molt interessant, “Arrels i trets del Berguedà: La Nou i Malanyeu”, una miscel·lània que aborda múltiples caires de la realitat de Malanyeu i de la Nou i, de passada, també alguns petits trets d’altres municipis del Berguedà. Fa uns dies, mentre l’estava fullejant, vaig pensar que seria la segona part perfecta de la ruta que vaig fer el mes passat en companyia d’Eduard Cuenca, Cap del Mossos d’Esquadra del Berguedà. I com que la vall de Malanyeu dóna molt de si, vaig pensar en una ruta que al mateix temps servís per fer-la sola o per allargar la publicada el mes passat; destinada a aquelles persones que els agrada caminar més estona i més quilòmetres.

Itinerari i crònica:

9h 00’.- Malanyeu – Cruïlla de l’església – Deixarem a l’esquerra la pista que va a l’església i començarem a caminar per la pista de la dreta direcció a cal Llumà.

9h 07’.- Cruïlla – Cartell indicador – Un corriol a mà dreta puja endinsant-se al bosc, en direcció al Graell de Pujals, nosaltres aquest cop deixem aquest corriol a mà dreta i seguim per la pista principal.

9h 08’.- Font Gran. A mà dreta, al costat d’una bassa (no és tan gran).

 

 

9h 11’.- Bifurcació – Agafem la pista que marxa cap a la dreta. La de l’esquerra ens portaria fins la casa de cal Llumà. 

9h 23’.- Cruïlla – Per la mà dreta conflueix amb la nostra la pista per la que varem baixar durant la ruta publicada el mes passat en aquesta revista. (La ruta publicada el mes passat un cop arriba a aquest punt es pot allargar seguint les explicacions de la ruta d’avui)

9h 28’.- Cruïlla. Hem de girar 180º per prosseguir el nostre camí, però abans ens acostem fins a la font de les Travesses.

Font de les Travesses.- A un parell de minuts seguint la pista en línia recta. Està situada a l’ombra d’uns faigs de grans dimensions, en els que es poden contemplar alguns grafitis situats a gran alçada que tenen quasi 100 anys. En Rossend Mangot recull en el seu llibre “Arrels i trets del Berguedà: La Nou i Malanyeu”, les paraules del Crispín, un personatge que era molt conegut en aquest municipi i que deia que “l’aigua d’aquesta font és molt antiga; ve del diluvi universal”. Un cop vist el lloc retrocedim sobre les nostres passes fins la bifurcació i agafem la pista de la dreta.

9h 33’.- Cruïlla – La nostra pista conflueix amb una altra que surt per la dreta i que ve de la casa de Monell. Nosaltres seguim pista endavant.

9h 37’.- Cruïlla – Deixem la pista i baixem, a mà dreta, per un corriol fins arribar a un torrent. 

9h 39’.- Torrent de Malanyeu – El creuem per la part de baix d’una petita cascada d’aigua. Encara es poden veure les restes d’una antiga construcció. 

 

 

9h 49’.- Casa la Solaneta. Un cop pasada baixem per una pista durant una estona fins que les marques ens fan agafar un corriol a mà esquerra prop d’una casa en runes.

10h 14’.- Casa en runes. Passem pel seu costat. A partir d’aquí seguim un corriol que es va enfilant tot apropant-se al cingle del Molí.

10h 23’.- Grau del cingle del Molí. Passem per aquest estret pas que ens permet salvar aquesta muralla natural.

10h 29’.- Torrent de Malanyeu. El creuem i pugem per un corriol fins a una casa propera.

10h 33’.- Cal Sastre. Passem pel seu costat tot deixant-la a mà esquerra, després baixem fins una petita riera que cal travessar. 

10h 42’.- Església de Sant Sadurní de Malanyeu. Passem just pel costat, ens ha de quedar a mà dreta, tot voltant-la per poder veure el seu absis austerament decorat.  

 

 

10h 45’.- Malanyeu – Cruïlla de l’església. Arribem on hem deixat el cotxe.

 

CRÒNICA NEGRE: 

El mes passat parlàvem amb el Cap dels Mossos d’Esquadra de Berga. L’existència de cossos de seguretat lamentablement sempre ha estat necessària,  perquè  des de que l’home és home sempre hi ha hagut fets delictius. Rossend Mangot i Casanoves, en el seu llibre “Arrels i trets del Berguedà: La Nou i Malanyeu”, va fer un recull dels recorreguts per les rodalies de Malanyeu i de la Nou. En transcric a continuació alguns:

 

El segrest del Muntanyà o Montellà el 30-09-1842 

Quant aquest feia camí de Ripoll a Berga fou assaltat i segrestat per 4 trabucaires. Mentre el traslladaven, com que la víctima no aguantava bé, li van inferir un munt de punxades a les cames amb navalles, fent-lo sagnar abundosament, amb l’argument que necessitava fer circular la sang que la por li havia aturat. Mentre el tenien segrestat a la cova el van sotmetre a una dieta diària de tres unces de pa i mitja ceba, per completar l’alimentació menjava herba. Va arribar a suplicar que el matessin, que ja no podia més. Pagat el rescat l’alliberaren. Tant era el seu mal aspecte que els seus no el reconeixien; tot ell era una nafra! La tropa va detenir al Masover de les Espinedes, i el va afusellar. El masover no necessàriament era culpable; podria haver estat forçat pels segrestadors a dur menjar al segrestat. A part d’un tal Pons i el Pistola. Se sap que dos dels bandolers, de noms Josep i Francesc Cardona, àlies Giatgés, ja havien format part d’una altra banda que disfressats de mossos d’esquadra, assaltaren el Lladó de Sobreroca, i hi cremaren els amos.

 

Entre 1913 i 1915 – El Calons va ser esbudellat.

El Carlons estava jugant a cartes i per causa del joc li clavà una hòstia al Valencià. L’endemà el Valencià s’adreçà directe al Carlons i li clavà una gavinetada al ventre fent remoure el ganivet per dins de les seves entranyes. Quant els guàrdies trobaren al Carlons aquest caminava cridant “M’han apu-nyalat!” mentre s’aguantava el budellam que li sortia enfora. No pogueren fer res per ell.

 

27 d’agost de 1919 – El Gargallo en clivillat  per més de 200 bales.

L’Aurelià Escrich (el Pequenyo) de 18 anys, fou mort d’un tret al cap realitzat pel seu “amic” Antoni Gargallo a la Nou, tots dos eren treballadors de la mina de l’insula, sembla que fou motivat per una disputa entre aquest últim i un altre, per diners possiblement. El Pequenyo no va voler participar-hi, i per aquest fet en Gargallo el va matar. Perseguit pels Sotmetent i la Guàrdia Civil s’amagà al cingle de la Canal, on fou mort clivillat per més de 200 bales.

 

Violència de gènere.

La Rosa dels Pisos, va ser morta a cops de destral pel seu home, atiat per les veus malxinades d’alguns companys, fustigant-li la gelosia que la seva personalitat fràgil i exaltable no sabia controlar.