Fa més de vint anys que la Xarxa de Camins del Pallars Sobirà inclou els Camins de la Llibertat (s’anome-nava  així als que porten fins als ports d’Aulà, Clavera i Salau, a les Valls d’Àneu) camins transfronterers que uneixen amb França o Andorra i van servir per a l’evasió.

 

En els darrers anys s’ha realitzat un extens treball de recerca i posada en valor de la memòria històrica al voltant d’aquestes dues guerres, especialment de la Guerra Civil Espanyola més propera i coneguda per nosaltres, però també de la Segona Guerra Mundial. 

 

Es calcula que durant la Segona Guerra Mundial s’evadiren prop de 80.000 persones travessant els Pirineus, i 20.000 d’elles eren jueves. Alguns venien d’Aulus-les-Bains, població francesa on s’ubicava un centre de reclutament de jueus, arribaven pel refugi de Certascan fins a Tavascan. Aquí els tenien a la caserna de la Guàrdia Civil fins que eren transportats a la presó de Sort. D’altres, amb el suport de la Creu Roja i l’American Joint Distribution Commitee, s’allotjaven als hotels de Tavascan, Ribera de Cardós o Sort i finalment van aconseguir arribar als Estats Units, Canadà o Israel. Altres van ser directament deportats o reclosos al centre d’internament de Miranda de Ebro i es van salvar o van ser retornats a França.

 

El 2013 s’inicià el projecte “Muntanyes de la Llibertat” que proposa 3 itineraris, de diferents nivells, pels camins que uneixen La Vall de Cardós amb Aulus-les Bains.

 

 

“Aquests itineraris ens brinden l'oportunitat d'acostar-nos a aquestes muntanyes seguint els camins de l'exili republicà i de l'holocaust nazi. Una història dramàtica i humana que, en alguns casos, els va lliurar d'una mort segura. En un paisatge de somni  tret de la ficció, on sembla que caminem per Rivendel  (indret fictici d’ “El Hobbit” i “El Senyor dels Anells”), i on a cada pas pensem que ens creuarem amb algun elf, ens trobem envoltats, per tot arreu, de gegantins abismes dels quals pengen fantàstiques cascades que desafien la llei de la gravetat, boscos màgics amb una vegetació luxuriant i estanys de postal. Però no cal espantar-se, ja que el mag fosc es passeja per zones més poblades i és possible que aquí siguem els únics caminants a la recerca de la muntanya del destí.