Fent Camí amb el Russi… en companyia d'alguns membres de la secció d’espeleologia del C.E.B.
Mentre anem en cotxe aprofito per parlar amb en Jordi Capdevila, cap de la secció d’espeleologia del Club Esquí Berguedà.
Professionalment a què et dediques?
Sóc bomber, caporal del Grup de Rescat (GRAE). Això em fa sentir més tranquil, ja que vol dir que estic en bones mans per dur a terme aquesta aventura – li contesto jo.
Què és l’espeleologia?
És un esport i una ciència, que combina moltes disciplines: geologia, biologia, arqueologia… El seu objectiu és explorar coves i avencs.
És una activitat perillosa?
No si es practica amb coneixements, però sí, si que és un esport de risc.
És apte per a tothom?
En principi sí, si no tens claustrofòbia.
Requereix material especial i preparació física i tècnica?
El casc i un frontal són imprescindibles. Si el que vols explorar són avencs, necessites coneixements d’escalada i barranquisme.
Quina és la història de l’espeleologia a Catalunya?
A Catalunya, mossèn Norbert Font i Sagué és considerat l’introductor d’aquesta disciplina el 1904, i al Berguedà el CEB va ser gairebé pioner; el 1929, alguns socis ja van fer algunes exploracions de les quals és conserven fotografies. L’última secció d’espeleologia del club va dur a terme les seves activitats als anys 80 del segle XX, i ara nosaltres l’hem recuperat.
Quins són els vostres objectius?
Explorar les entranyes de la comarca i donar a conèixer el seu patrimoni subterrani. Ens volem convertir en un punt de trobada de qui tingui aquesta afició i evitar que hagin de marxar fora a fer formació. En aquest sentit farem cursos d’iniciació des de nivell zero, i també organitzarem sortides per descobrir i explorar les coves de la comarca.
Tenim moltes coves al Berguedà?
N’hi ha catalogades al voltant de 500, però de segur que n’hi ha més.
He sentit que teniu un acord amb el Parc Natural Cadí Moixeró?
Sí, tenim un acord per poder accedir a les coves i avencs de l’entorn protegit del parc de forma coordinada. Això permetrà fer un seguiment sobre l’estat de conservació i neteja de les coves i avencs del parc, i al mateix temps intentarem fer un catàleg complert. D’aquesta manera el C.E.B. contribuirà en la preservació del patrimoni natural subterrani del Berguedà, un hàbitat poc conegut i molt fràgil.
Si algú està interessat en l’espeleologia què ha de fer?
Només ha de posar-se en contacte amb el Club Esqui Berguedà, estem al carrer Pío Baroja 6, baixos, de dilluns a divendres de 7 a 9 del vespre. També ens podeu trobar per telèfon al núm. 938211674 o per correu electrònic: ceb.berga@gmail.com.
Itinerari i crònica:
Sortim amb cotxe de Berga a les 8 del matí en direcció a Sant Llorenç de Morunys, creuem el túnel de la Mina i baixarem fins el pont de Llinars sobre la riera “Aigua de Llinars”. Abans de creuar el pont trenquem a la dreta i agafem una carretera paral·lela a la riera. Un cop passat un càmping agafem una pista de terra que surt a mà dreta i que s’enfila fins el santuari de la Mare de Déu de la Mata. Continuem pista amunt en direcció a l’església romànica de sant Martí de les Canals de Catllarí. Poc abans d’arribar-hi baixem per una pista en mal estat que porta a la casa Grossa, o casa Gran de Canals, però en arribar a la riera d’Aigua de Llinars (també coneguda a partir d’aquí com riera de Tec) hem de deixar els cotxes. A partir d’aquí hem de seguir el nostre camí a peu.
Pugem mentre podem pel cantó esquerra del riu, veiem les restes d’un antic pont, però al final ens hem de ficar al llit de la riera i seguir pujant pel mig.
A mesura que pugem la cosa es complica. Basses d’aigua dificulten la nostra progressió. Intentem per tots els mitjants de no mullar-nos els peus i això ens obliga a fer pràctiques d’escalada per poder salvar els diferents obstacles que surten al nostre pas.
La riera poc a poc es va fent estreta, presentant trams molt engorjats, entre altes parets de pedra, que en alguns trams tenen una amplada de poc més de 2 metres, estem a la Gorja del Tec, un paratge feréstec però magnífic.
Al final ens hem de rendir a l’evidència i ficar-nos dintre de l’aigua si volem continuar el nostre camí. La meva principal preocupació és salvar la meva motxilla de l’aigua, ja que a dins hi porto el mòbil, el frontal i el meu esmorzar.
Poc després de travessar un estret, l’engorjat on l’aigua ens cobreix fins al coll, trobem l’entrada a la bòfia del Tec en un racó fosc, a poc metres sobre el llit del riu.
A l’entrada de la cova hi ha un catxé (geocaching) amagat i l’Aleix i l’Albert gaudeixen de la trobada ja que són afeccionats a aquesta activitat.
Ara toca ficar-nos-hi. El seu interior està quasi sempre parcialment inundat. Té algun pas molt estret i trams baixos de sostre que t’obliguen a arrossegar-te com un cuc, alguns cops pel mig de marmites plenes d’aigua.
Jo no he pogut arribar al final, està clar que m’he d’aprimar, però el camí per arribar-hi ha estat quasi més emocionant que l’exploració en sí de la cova. Hi tornarem.
Fitxa tècnica
Bòfia del Tec: Es tracta d’una de les coves naturals de més llarg recorregut que tenim al Berguedà, amb més de 300 metres.
Imprescindible: Portar 4×4, per l’apropament.
Dificultat: Apta només per a espeleòlegs i aventurers.
Nota: La durada és molt relativa, depenent de l’habilitat de cadascú, ja que no es tracta d’un camí normal. Nosaltres vam sortir de Berga a les 8 del matí i vam tornar pels volts de les 4 de la tarda.
Si t'animes a fer les rutes del Russi envia'ns les teves fotografies i/o els teus comentaris a fempanxing@panxing.net.
Anirem publicant les vostres experiències en les properes edicions. Fes Pànxing!
TOTS ELS QUE ENS ENVIEU FOTOS O COMENTARIS SEREU PROTAGONISTES D’UNA RUTA ESPECIAL AMB EL RUSSI !!
