Fent Camí amb el Russi… en companyia d'Antolín Hernández, soci del Club Esquí Berguedà. I també en companyia d’en Julián i en Miguel Ángel, familiars i amics seus.
Itinerari i crònica:
9h 00’.- Sortim de Berga. Deixem el cotxe en un lateral, a mà esquerra, de la carretera que porta als Rasos de Peguera (km 7,5 aprox), poc després de passar el pla de Puigventós. Creuem a l’altre cantó de la carretera i pugem per un camí que després de girar a la dreta arriba a “el Casalot” (1.506 m), una antiga casa de pagès, avui en runes. Deixem la casa a la dreta i encarem més o menys de recte fins a trobar un camí que passa per sobre del pla de Puigventós.
Vaig veure que ens dirigíem de recte on hi havia un pilot de caixes d’abelles (arnes). Vaig preguntar. “Hem de passar per aquí?” – La resposta, sorprenent – “A esta hora aún llevan pijama”. Passem tan a prop que les podia tocar amb la mà i en veia volar algunes per allà fora. La travessa se’m va fer eterna, les vaig comptar, 28 caixes.
El camí continua en la mateixa direcció (no agafar els camins que marxen cap a la dreta, porten a la casa de Puigventós).
Trobem un cartell indicador i girem 90º a l’esquerra per seguir un camí amb marques d’un color verd blavoses. Però de cop veig que l’Antolín gira a la dreta i tira recte amunt. Li dic que els senyals segueixen rectes i em contesta: “El camino da muchas vueltas. Es mejor subir recto, es más corto”. (però molt més dret – penso jo).
9h 47’.- Font “Bauma de Puigventós” – Situada a l’altre cantó de la pista a la que acabem de sortir. Retrobem aquí el camí marcat. Seguim la pista de terra en direcció esquerra. Aquesta va pujant fent esses.
“Mirad, un nido” – Diu en Miquel Ángel que es passa tot el camí mirant si veu nius i observant els ocells. – Que ets afeccionat als ocells? – “Sí, en plan aficionado, me encanta observar los pájaros y la naturaleza”. Més endavant trobem que el camí passa pel mig d’un pilot de cards. Fins avui portava els pantalons llargs per anar a caminar, “sembla que he triat el millor dia per posar-me pantalons curts”. Naturalment un cop travessat portava les cames ben esgarrinxades.
10h 04’.- Pal indicador – Seguint les indicacions del cartell, deixem la pista i pugem a la dreta per un corriol seguint les marques.
10h 08’.- Coll d’Estela – Girem a la dreta i pugem per un corriol que ens portarà ja dalt del cim.
10h 18’ Cim d’Estela (1.870 m) – Gaudim d’una esplèndida i immensa panoràmica.
Una colònia de formigues amb ales té ocupat el cim. Feina a treure-nos-les de sobre. És l’època del seu aparellament. Els explico la història de la bandera i de la Creu que hi ha sobre el cim, (col·locada l’any 1961 pel Club Esquí Berguedà). Tot seguit signem en el llibre i ens fa la foto de rigor una parella que acaba de fer cim.
10h 50’.- Font d’Estela (1.786 m. alt.) – Hem baixat ja del cim i parem a esmorzar.
La font raja avui amb abundància, com feia anys que no la veia. Veig que l’Antolín és de la vella escola, res d’entrepans, treu el pa i després una bona llonganissa, i ens convida a tots.
¿De dínde es usted? – “Ja em pots parlar en català, ja. Soy de Espejón, Soria”. Com li va venir aquesta afecció per caminar? – “De toda la vida. Cuando tenía 12 años en lugar de ir a la escuela me iba a caminar. Después el maestro se lo decía a mi madre, y cuando llegaba me decía: ¿de dónde vienes? De la escuela – le decía yo. Ya te daré yo de la escuela a ti, y cogía la alpargata o la escoba”. Després parlem de la Mare de Déu de Queralt i em diuen – “Allí en el pueblo tenemos la virgen de Estela y la de Brezales”. Quina casualitat, avui hem pujat al cim d’Estela. Antolin, com és que tens tanta vitalitat?, estàs molt fort caminant. – “Tomo melisa en gotas por la mañana”. Abans d’esmorzar? – “O después”. Deus caminar cada dia, no? – “Dos días a la semana subo a Queralt “pel dret”, el miércoles con la Colla Pessigolla, y voy a las caminadas populares”. I no tan populars – dic jo – sé que fas la Berga-Rasos-Berga (25km i + 1.800) que organitza el Club Esquí Berguedà. També puges al Pedraforca i altres muntanyes, no? – “Cada año subo el Carlit (amb 2.921 m., d’alçada, és la muntanya més alta del Pirineu occidental)”. Quan acabem d’esmorzar comento, “Què? anem avall” – i l’Antolín contesta: “Es muy temprano, subamos al Roc d’Auró”.
Agafem un corriol que surt per sobre de la font d’Estela i puja amunt. Un cartell ens indica la direcció.
11h 10’.- Font de la Constança de Puigventós. – A mà esquerra del camí. Un cartell ens indica que ens trobem a 1.852 m. d’alçada i que l’aigua de la font surt a 9,5º de temperatura. Font del Porró de Puigventós – Uns metres més amunt de l’anterior, al peu del camí i a mà dreta.
11h 14’.- Cruilla – Tot i que hi ha un cartell que indica, Roc d’Auró cap a la dreta, nosaltres seguim recte, direcció als Rasets.
Cruïlla – Abans d’arribar a dalt de tot, però, trobem una fita de pedres i un corriol que surt de pla cap a la dreta. El corriol està marcat amb senyals de pintura en forma de bandera catalana. El corriol arriba fins a un coll, on girem cap a la dreta. Aviat arribem a la base del Roc d’Auró, allà una cadena ens ajuda a salvar l’últim tram.
11h 30’ Roc d’Auró. (1.948 m).
Aquí tornem a trobar a la parella que ens havia fet la foto al cim d’Estela, i repetim l’escena de la foto. Vista magnífica sobre el cim proper d’Estela. En aquest cim una escultura de ferro de “La Colla Pessigolles”, un grup del qual només es pot ser si ets jubilat, i estàs tan fort com l’Antolín. En Miguel Ángel i el Julián deixen constància del nostre pas per aquest cim escrivint a la llibreta: “Ha sido un placer ver estas montañas con unos amigos de Soria y Berga”, “Con Antolín un año más. Aupa Soria”.
Si m’estava passant pel cap de baixar cap el cotxe, l’Antolín ho va deixar clar, “Ahora podríamos subir al Roc del Enginyer”. Així que retornem sobre les nostres passes, però abans d’arribar a la cruïlla on havíem deixat el camí que anava en direcció als Rasets, trenquem a mà dreta, i pugem costes amunt com una colla d’isards. S’ha de dir que aquest tros fins arribar a dalt de tot és sorprenent, el camí passa pel mig
d’unes roques de grans dimensions, és un tram especial, completament diferent a la resta de la ruta.
Roc de l’Enginyer (1.987 m) – Antic vèrtex geodèsic. Fem parada i contemplem l’àmplia panoràmica que es veu.
Tú Julián, veig que t’agrada molt la natura, i que en saps molt, a què et dediques? – Soy guarda forestal en el Cañón de río Lobos, y siempre que vengo por aquí Antolín me lleva a caminar, tenéis una comarca muy maja”. Com és Soria? – “El norte es montañoso y boscoso, mientras que el sur es más de cereal, más plano”, – En aquest sentit, s’assembla al Berguedà. I tu Miguel Ángel, d’on ets? – “Vivo ahora en Badalona, nací en Andalucía, pero donde tengo más arraigo es en Soria, porque mi mujer es de allí”. I Ara sí, ja tornem al cotxe, no? comento. – contestant l’Antolín, “Sí, pero daremos la vuelta por …….. ”
Fitxa tècnica
Per arribar al cim d’Estela, Roc d’Auró i Roc de l’Enginyer també recomano la ruta que surt publicada en el meu llibre “El Berguedà, itineraris de descoberta”.
Dificultat: Mitja (hi ha algun tros que s’ha de grimpar).
Nota: Aquest cop no hi ha tota la seqüència de temps, al discórrer la ruta moltes vegades per llocs sense camí i també fent dreceres.
Si t'animes a fer les rutes del Russi envia'ns les teves fotografies i/o els teus comentaris a fempanxing@panxing.net.
Anirem publicant les vostres experiències en les properes edicions. Fes Pànxing!
TOTS ELS QUE ENS ENVIEU FOTOS O COMENTARIS SEREU PROTAGONISTES D’UNA RUTA ESPECIAL AMB EL RUSSI !!
