9h 00’.- Veïnat del Hostalet – Deixem el cotxe en aquest lloc. Comencem a caminar i just creuar un pont sobre un torrent (aquest torrent és conegut amb diferents noms: torrent dels Empedrats, del Forat o de la Font del Faig) girem a la dreta per pujar pel costat de la riera seguint sempre les marques del PR-C 125. El camí és ombrívol, envoltat de boixos de grans dimensions. Més endavant creuem el torrent por sobre d’un antic pont de pedra (alerta que no té baranes).

 

9h 33’.- Cruïlla al Bullidor de la Llet – Cartell indicador – Deixem de seguir el PR-C 125 per desviar-nos cap a l’esquerra. Després de creuar un rierol agafem el corriol que puja a tocar el torrent. L’aigua baixa per una canal natural a gran velocitat.

 

 

 

Seguim pujant i al cap d’uns 10 minuts arribem al Bullidor de la Llet. (D’una paret de roca brolla l’aigua a tal pressió que aquesta té un color blanc escumós, d’aquí el seu nom). Un cop vist retornem a la cruïlla.

 

 

9h 53’.- De retorn a la cruïlla – Continuem pujant pel PR-C 125. Hem de creuar el torrent en diversos llocs per sobre les pedres. Cal anar alerta.

 

10h 10’.- Cascada dels Empedrats – Salt d’aigua de considerable alçada i de gran bellesa. Final avui de la nostra ruta. Els camí dels Empedrats és un dels més antics cap a la Cerdanya.

 

 

Parem a esmorzar i fem petar la xerrada: 

 

Com va començar la seva afició per la ràdio?

Quan tenia 9 anys, solia participar en un concurs que feien i que s’ha fet fins fa poc a Ràdio Berga a les 8 del matí, “El club dels matiners”. Era per als nens i es feia just abans d’anar a l’escola. Als que hi trucàvem més sovint, ens van demanar si volíem anar a presentar el programa la temporada següent, jo vaig dir que sí, i vaig començar a anar-hi un cop per setmana. Després, jo i alguns d’aquest grup vam retransmetre la Patum infantil, i així poc a poc vaig veure que allò m’agradava.

 

I professionalment quins van ser els seus inicis? 

Quan feia batxillerat, vaig començar a col·laborar amb Canal 4 Berguedà TV, la tele del Josep Siles, de qui vaig aprendre moltíssim. I ho vaig anar compaginant amb col·laboracions a Ràdio Berga, al Regió7 i com a corresponsal del diari Avui, sempre amb notícies del Berguedà. Quan vaig acabar Periodisme a la UAB, vaig fer les pràctiques a RAC1, i ja m’hi vaig quedar, treballant tres anys als serveis informatius. Vaig passar un temps molt breu a TV3, i llavors va sorgir el projecte professional que més estava esperant: ho vaig deixar tot per obrir amb uns companys la nova Ràdio Berga, aquesta vegada com a emissora municipal. Va ser una època molt feliç i molt creativa i estic molt content de la feina que vam fer tot el grup impulsor de l’emissora del 2006 en endavant. A mitjans del 2007, vaig tenir l’oportunitat d’entrar a Catalunya Ràdio, al principi a l’àrea d’Informatius i sobretot els caps de setmana. 

 

Jo l’havia escoltat quan feia un programa que es deia “El Suplement”. 

El 2010 vaig entrar a l’equip d’ “El suplement”, que és el programa dels dissabtes i els diumenges al matí, i que en aquell temps conduïa la Tatiana Sisquella. I, quan a la Tati li van donar “La tribu”, vaig passar amb ella a la tarda entre setmana. 

 

Quin horari fa a la ràdio? No deu ser només el que surt per antena? 

El programa és de 4 a 7, de dilluns a divendres, però hi ha un equip que treballa tot el dia, des de les 9 del matí. Jo entro a la ràdio cap a  les 10. 

 

Què fan al matí? 

Preparem una part del programa que s’ha d’emetre aquella mateixa tarda, i anem avançant coses dels programes següents. Hi ha coses que s’han de preparar el mateix dia perquè són temes d’actualitat, però alhora podem estar treballant en programes a una setmana vista. També hi ha una part de programa que són seccions de col·laboradors, i ells mateixos proposen idees. 

 

Com és el dia a dia del programa que condueix? 

Hi ha un equip que entra a les 9 del matí que fa el buidat de diaris, i miren les previsions de notícies per aquell dia que estan treballant els equips d’Informatius de Catalunya Ràdio. A les 10, fem una reunió i una posada en comú. Tot i que “La tribu” no és un programa d’actualitat estricta, hem d’estar pendents del que passa a diari, però intentem donar la volta a les notícies, oferir un altre punt de vista, i busquem notícies que passen més desapercebudes, que creiem que poden cridar l’atenció. 

 

 

Només es fa aquesta reunió? 

La reunió de les 10 és la dels temes del dia, però després n’hi ha una altra que fem un cop per setmana tot l’equip, en què aportem idees a mig i llarg termini. 

 

Com està estructurat el programa?

A les 4, el més urgent és parlar dels temes d’actualitat, d’allò que ha passat durant el matí, amb la nostra òptica particular. I, a partir de les 5, entren els grans entrevistats, els temes més extensos, els col·laboradors i les seccions de l’APM. 

 

Escoltant la ràdio m’he adonat que el format de programes que es fan el matí és diferent dels de la tarda. És que la programació dels matins no funcionaria a la tarda i a l’inrevés? El públic és diferent?

Això que dius és molt curiós, jo crec que ens podríem atrevir una mica més, però és veritat que totes les emissores tenim un patró de programació que és molt semblant i que té a veure amb el que nosaltres considerem que és el que vol la gent. 

 

I què volem la gent? 

El patró de les coses que vol la gent, segons els estudis realitzats, és el següent: ens llevem al matí i volem notícies, notícies, notícies; què ha passat el dia anterior i com es presenta el dia que arrenca. Cap a les 8 o les 9, les notícies, ja les sabem, i el que volem és que hi hagi uns analistes que ens expliquin per què han passat. Per això, a aquesta hora, fem les entrevistes als politics i les tertúlies. I, quan són les deu o quarts d’onze, com que ja sabem què ha passat i ja ens ho han analitzat, volem coses més lleugeres: entreteniment, divulgació, humor… Cap al migdia, a les dues, tornem a tenir necessitat d’actualitzar les notícies i saber què ha passat durant el matí. 

 

I a la tarda?

A la tarda, es fan espais de més entreteniment, i al vespre, una altra vegada les notícies i els esports. I s’ha estabert que, al punt de la mitjanit, totes les cadenes fem un programa de futbol. Aquest és el patró de totes les emissores generalistes. És el tret segur, i és evident que hi ha un espai per a la imaginació i la innovació que hauríem d’aprofitar una mica més. 

 

A Catalunya Ràdio, esteu en un estudi de cara al carrer en que tothom us veu quan feu el programa, no? 

Estem en un estudi que és com una gàbia del zoo. Però és molt bonic, perquè passa la gent per allà i et saluda. A més, hi ha un semàfor just al davant i quan paren el cotxe baixen la finestreta i senyalen la ràdio per fer-te saber que t’estan escoltant. Estàs més en contacte amb la realitat. 

 

El programa és en directe. Quin és el malson d’un locutor? 

Quan feia notícies, era que em vingués un atac de riure en un moment inoportú. A “La tribu”, per sort, puc riure sense gaire complexos. 

 

10h 40’ – És hora de retornar.

 

11h 00’ – Veïnat dels Hostalets – Cotxe. 

 

De tornada ens parem a Guardiola a prendre alguna cosa i seguim parlant. 

 

El nostre cognom és el mateix, si busquéssim en el nostre arbre genealògic potser trobaríem algun parent en comú, no creus?

Seria una cosa interessant de saber, potser podríem…

 

Fitxa tècnica