Fent Camí amb el Russi… en companyia de la Mireia Ferran Oller, Enterramorts.
Itinerari i crònica:
9h 10’.- 0,0 km – Parada Bus – Baixo del bus. No reconec el lloc. La llum del matí m’enlluerna. Agafo una pista de terra que surt a mà dreta i passa per sobre de la parada. A la primera cruïlla giro a l’esquerra, direcció Santa Maria de Merola. Segueixo sempre la pista, sense desviar-me.
0,6 km – Pont sobre la riera de Merola – El travesso per sobre.
0,9 km – Cruïlla – Restes d’una casa i a sobre les del castell. Mireia – “Tota la gent que va viure aquí ja està “criant malves”(1). “Carpe Diem = Viu el moment”. Pujo fins el castell i l’església.
1,0 km Castell i Església – Mireia – “El primer contacte amb l’església i la religió és el bateig”. Segueixo direcció Viver per la pista ampla que va de pla (sender 2903) sense desviar-me.
9h 24’.- 1,2 km – Cruïlla del cementiri – Baixo fins aquest, la porta és tancada.
Mireia – “És massa d’hora”. De retorn a la cruïlla, giro a la dreta i segueixo el camí, sempre per la pista principal. Mireia – “Els romans feien la visita al cementiri a l’època de la collita. Els cristians van traslladar-la a les festes majors, encara avui el segon o tercer dia de la festa es dedica als difunts. Tots Sants és una de les festes més antigues del cristianisme. És l’1 de novembre i el 2 és el dels Difunts. El dia 1 els vius visiten els morts i el 2 són els morts els que visiten els vius. Tot ve de les festes del Samhain dels celtes, que feien per venerar els morts. Pel poble celta l’any estava dividit en dos: el temps clar, primavera i estiu; i el temps fosc, tardor i hivern. El Samhain no esta inclòs en cap dels dos, és un “temps fora del temps” on la porta de l’altre món està oberta i els morts poden contactar amb els vius. Es creia que aquests dies les ànimes retornaven a les cases, per això al vespre es posava un plat més a taula pels familiars difunts i posaven una llum en una finestra per guiar-los. Tots Sants va ser instituïda al s.VII pel papa Bonifaci IV, qui, en lloc d’enderrocar el Panteó pagà de Roma, va consagrar-lo a la Verge i a tots els màrtirs cristians. Halloween és el mateix que Tots Sants. El Samhain celta es va convertir en Tots Sants i en Halloween. Abans que ens arribés la moda del Halloween en algunes comarques catalanes, com el Ripollès, ja era tradició buidar carbasses (en un principi naps), posar una espelma dintre i penjar-les als balcons la nit de Tots Sants”.
9h 36’.- 1,8 km – Petita presa d’aigua – A mà dreta, a baix a la riera. Busco el camí per baixar-hi. Hi ha una gran esplanada de pedra on l’aigua ha forjat formes capritxoses.
De retorn a la pista segueixo endavant. En un revolt que gira a l’esquerra, un camí baixa a la dreta, però jo continuo endavant.
9h 43’.- 2,2 km – Pas fet amb tubs de formigó per creuar un rierol.
9h 45’.- 2,7 km – Cruïlla de camins – Mireia – “Al llarg de la vida trobaràs moltes cruïlles i seràs lliure de triar el camí que vulgui. El de l’esquerra no té indicador, el de la dreta diu Cal Circuns i Cal Flor; seguretat contra inseguretat. Tu mateix” – Ni l’un, ni l’altre, trio seguir endavant, tot i no saber tampoc on va. Penso – “Segur que sóc lliure de triar?”.
9h 59’.- 3,1 km Sitja cilíndrica – En un revolt que gira a la dreta, entre el camí i el camp de sota.
10h 03’.- 3,4 km – Casa Subirana – És d’origen medieval.
10h 07’.- 3,7 km – Cruïlla a l’antiga església – On hi ha una pilona de formigó de la llum, a mà dreta puja un camí en mal estat. Mireia – “Atreveix-te. Surt del camí principal”. M’ho penso i ho faig.
10h 10’.- 3,8 km – L’església vella de Merola – Al cap de poc, a mà dreta veig unes edificacions en runes. Una d’elles és l’antiga església romànica de Santa Maria de Merola, documentada ja al s.XI.
10h 43’.- 4,0 km – De retorn a la cruïlla – Tot i l’alegria pel descobriment torno a la seguretat de la pista principal i continuo endavant sense desviar-me.
10h 54’.- 4,7 km – Casa Subiraneta.
10h 59’.- 4,9 km – Bolet gegant – A uns 200 m. de la casa, a mà dreta, al costat de la pista, mig tapat per la vegetació descobreix-ho una curiositat natural. “És un fredolic gegant?, un enorme cep?, o un gran …. fal•lus impudicus? (Bolet torbador pel seu aspecte obscè). Mireia – “Sexe i religió han tingut sempre una gran rellevància per les persones”.
11h 06’.- 5,3 km – Carretera a Viver i Serrateix – Giro a la dreta i pujo carretera amunt.
11h 10’.- Deixo la carretera – A uns 200 m., veig una pista de terra que surt a mà dreta. Mireia – “És hora de caminar sol, d’aventurar-te fora de la seguretat de la carretera”. Al cap de poc he de decidir entre esquerra i dreta, trio la primera. La pista es converteix en camí, ja no les tinc totes, cal fixar-s’hi. Tots i els dubtes decideixo seguir endavant.
11h 15’.- Bifurcació – Agafo la de l’esquerra.
11h 20’.- Pista perpendicular – Giro a la dreta i pujo pista amunt. Veig una pista que surt de pla a l’esquerra, seductora, però decideixo seguir pujant amunt, unes marques de color vermell em donen esperança.
11h 32’.- Pista perpendicular – És al capdamunt de la pujada. Giro a l’esquerra i marxo de pla.
11h 36’.- Cruïlla – Una pista se m’ajunta per la dreta. Segueixo endavant.
11h 39’.- Pista perpendicular – Magnífica vista panoràmica. Tot i els entrebancs, l’aventura ha tingut recompensa.
11h 41’.- 0,0 km – Carretera – De retorn a aquesta la segueixo cap a la dreta. Mireia – “No totes les aventures acaben bé, molts es queden pel camí” (2).
11h 44’.- Cruïlla. Al cap de poc, torno a deixar la carretera i agafo una pista de terra que surt a mà dreta. Una magnífica vista panoràmica sobre l’Alt Berguedà.
11h 52’.- Cruïlla – Segueixo la de la dreta que va de pla.
11h 59’.- Bifurcació – Agafo la de la dreta, direcció cal Flor.
11h 52’.- Cruïlla – Trobo un cartell (Zona Prohibida). “Cordills”. Deu haver-hi una base militar tipus l’Àrea 51 dels Estats Units, on guarden les naus extraterrestres que han caigut a la terra. El govern americà va negar molts anys la seva existència. Ara sabem que existeix, però no el que passa allà”. Per si de cas, giro 180º i agafo una pista que baixa a mà esquerra. Aviat trobo una altra cruïlla, torno a girar 180º i segueixo la pista que marxa a la dreta. Passo per sobre de Cal Escalè.
12h 16’.- Cruïlla de cal Escalè – Segueixo endavant.
12h 18’.- Cruïlla – Surto a la pista que m’he vist obligat a deixar fa una estona. “Acabo de rodejar l’Àrea 51”. Segueixo endavant.
12h 26’.- Casanova de Merola – Passo pel seu costat. Cruïlla – No gaire lluny de la casa. Giro a la dreta.
12h 35’.- Cruïlla de 4 camins – Segueixo recte.
12h 40’.- Cal Circuns – Passo pel seu costat.
12h 42’.- 3,7 km – Cruïlla de camins. He retornat al camí d’anada. Giro a l’esquerra i desfaig el camí que ja havia fet.
12h 58’.- Cruïlla del cementiri – Baixo al cementiri. Ara la porta és oberta. Mireia – “Entra, ara sí”. Passejant entre el alts i esbelts xiprers i contemplant els nínxols em pregunto: Cementiris: recintes per la mort o per la vida eterna? Mireia – “Sempre s’ha considerat la mort un fet quotidià i inevitable, “és llei de vida”. La mort temuda és la imprevista, que trenca el cicle natural. Actualment, però, la idea de la mort ha canviat. La mort dels avis sol ser dissimulada als nens, en canvi aquests veuen imatges de guerra i accidents constantment a la tele, això fa que la mort natural prengui un caire terrible”.
6,1 km – Parada Bus – “Estic esperant el bus. La parada és la mateixa, però no hi ha paisatge, la llum m’enlluerna tant que no em deixa veure què m’envolta”.
Fitxa tècnica
Punt de sortida i arribada: Parada del Bus.
Com arribar a la parada del Bus: Baixant de Berga cap a Manresa per la E-9 desviar-se per la sortida Puig-reig Sud – Cal Vidal. Al arribar a la rotonda sortir direcció Viver i en el primer revolt trencar a l’esquerra. Després seguir sense desviar-se fins arribar a la parada del Bus.
Temps realment caminat aproximat: 3h 45’
Distància: entre 13 i 15 km.
Dificultat: Fàcil.
(1) – “Criant malves” fa referència a algú que està mort. La flor de la malva creixia molt als cementiris i es creia que el cos del difunt servia d’abonament per aquestes plantes.
(2) – Si voleu seguir per la carretera i la seguretat que aquesta representa, si no us atropellen, al cap de 1,5 km., després de passar la cruïlla que porta al Soler de cal Jaumàs, arribareu al punt en que jo retrobo la carretera, una pista que surt a mà dreta.
Nota: La durada de la caminada és només una referència, és el temps invertit per nosaltres.
Si t'animes a fer les rutes del Russi envia'ns les teves fotografies i/o els teus comentaris a fempanxing@panxing.net.
Anirem publicant les vostres experiències en les properes edicions. Fes Pànxing!
TOTS ELS QUE ENS ENVIEU FOTOS O COMENTARIS SEREU PROTAGONISTES D’UNA RUTA ESPECIAL AMB EL RUSSI !!
