Conversar amb el berguedà Ramon Soler és tot un plaer. El motiu de l’entrevista és parlar del seu nou llibre, és un autor prolífic, està a punt de sortir del forn la segona part del que ha de ser una trilogia amb el poble de Peguera com a protagonista, “Peguera i l’home de gel” n’és el nou títol. Però més enllà de la vessant escriptora, parlar amb el Ramon esdevé una autèntica descoberta de moltes altres coses: la disciplina, la constància, l’amor pel territori, la confiança en un mateix, la vida a les colònies, el passat i el present del tèxtil… I tantes i tantes altres coses. Però, havíem quedat que parlaríem del llibre, oi? Doncs som-hi…

 

Primer va ser “Peguera, l’ànima d’un poble” i ara continuem amb “Peguera i l’home de gel”. Continuem, o fem un punt i a part?

Quan vaig acabar el primer llibre de Peguera, em quedava molta informació recollida, moltes coses encara per explicar, i tenia clar que tard o d’hora la publicaria. És cert que no tota la informació era estrictament de Peguera, hi havia la Guerra Civil, moltes morts, molt patiment i moltes coses que s’havien quedat al pap… Com sempre, he intentat incloure la història real en un relat que té com a fil Peguera. Així és que sí, es pot dir que és la continuació del primer. Quan els protagonistes arriben a Peguera, continua la història. El sindicalista Horacio Hidalgo és un dels personatges que hi té més protagonisme.

 

Entenc que parlar de la guerra civil no és una cosa que agradi a ningú… La novel•la se situa de ple en aquests anys. 

He tingut la sort de poder parlar encara amb molts testimonis vius d’aquesta guerra que va provocar tants morts i tristesa en els dos bàndols. Hi ha gent encara reticent a l’hora de parlar-ne, gent gran amb records horribles, alguns d’ells molt entranyables. El meu objectiu és aconseguir relatar-ho d’una manera amena per tal que la gent ho entengui i ho recordi, és una altra manera de conèixer la història, d’evitar tornar-hi. Per fer-ho he hagut d’estudiar molt, moltíssim… I per fer-ho creïble m’ha calgut aprendre de barques i mariners però també de pastors…

 

Barques, mariners, pastors? Ara em perdo…

A la novel•la una de les protagonistes, la Neus Freixa, vol anar a navegar i ho fa. Per escriure com entenc que s’ha d’escriure calia que jo també navegués. M’agrada escriure les coses des del coneixement i des del cor. Vaig anar a navegar amb uns pescadors que em van ensenyar moltes coses sobre el mar…

 

Entenc que va ser doncs una gran i bona experiència…

Sí, molt bona. Però vaig acabar marejat, molt marejat… Així doncs ja sabeu com acaba la Neus, oi? També vaig anar a pasturar amb el Josep de la Pobla de Lillet, un pastor que anava lleuger com una llebreta. Jo vaig passar molt fred, però no em va ensenyar no només coses del ramat i a seure sobre un bastó per descansar, sinó també altres coses de la vida i la natura. Una gran escola. Va ser un dia apassionant. Escriure aquest llibre també m’ha aportat aquestes grans i vitals experiències.

 

En breu el llibre estarà a les llibreries, però abans toca presentar-lo. On podem sentir Ramon Soler i les seves històries de Peguera?

Aquesta és l’altra part de l’escriptor. Amb el primer llibre he voltat molts indrets de Catalunya, fent quasi ja 70 presentacions. Aquesta segona part la començaré presentant al meu poble, a Gironella, el pròxim 20 de desembre i tindré l’honor de comptar amb l’actuació del Cor Giovinetto.

 

 

Felicitats Ramon i quedem a l’espera de la 3a part d’aquesta trilogia de Peguera.

 

Presentacions del llibre “Peguera i l’home de gel”:

20 de desembre, a les 5 de la tarda a la Biblioteca de Gironella

21 de desembre, a les 8 del vespre a la Biblioteca de Puig-reig

22 de desembre, a les 8 del vespre a la Biblioteca de Berga

 

(el llibre que edita Pagès Editors es podrà comprar a les presentacions o a partir de gener a les llibreries)